A partir de l’1 de gener, els empleats de l’Administració pública, tant del cos general com del diplomàtic, tindran accés a una aplicació que els permetrà denunciar casos d’assetjament sexual o per raó de sexe dins l’entorn laboral. L’empresa que habilitarà l’app és Co-Resol, i actuarà de manera externa a Govern. Tot forma part del protocol de mesures preventives i d’abordatge de conductes d’assetjament que han promogut la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, i la cap del departament de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras.

Primer de tot, és necessari saber identificar quan es pot estar produint una conducta de caràcter sexual il·lícita. Per això, es formarà els treballadors a través de vídeos o xerrades perquè sàpiguen quan hi pot haver un cas i com procedir un cop observat. Hi ha diverses tipologies d’assetjament, des del verbal, el no verbal i el físic. Dins la categoria d’assetjament verbal hi podem trobar accions com difondre rumors, fer bromes sexuals obscenes o pressionar per concertar cites compromeses. Pel que fa al no verbal, es considera comportament il·lícit fer mirades lascives, enviar missatges de contingut sexual o enregistrar o difondre imatges relacionades amb la vida sexual d’algú. Finalment, hi ha l’assetjament físic, que possiblement és el més evident de detectar, que el defineixen actituds com imposar el contacte físic deliberat i no sol·licitat, buscar quedar-se a soles amb algú o crear un ambient intimidatori a través de comentaris sexuals.

Tenint això clar, tant la persona que se senti víctima d’una situació d’assetjament com la que el pugui identificar en un altre, és a dir, ser testimoni, podrà entrar la denúncia a Co-Resol, sempre de manera anònima. A partir d’aquí es durà a terme un procés per part de l’empresa per veure si realment hi ha un cas denunciable, qui té la o les responsabilitats i com procedir un cop es tinguin els resultats. El període de durada que tindrà el protocol és d’un mes a partir de l’entrada de l’acusació, i una de les primeres accions que es faran serà una entrevista amb la persona demandant per tenir clar en quin marc es troben. Llavors es redactarà un informe preliminar sobre la base de les declaracions de la víctima i tota la informació recaptada per la comissió d’investigació, que formaran tant representants del departament de Polítiques d’Igualtat com experts externs, que actuarà un cop tingui les dades pertinents. Aquest procés tindrà una durada d’uns 20 dies hàbils. Després hi haurà un període de cinc dies perquè l’acusat pugui presentar al·legacions, i una duració de cinc dies més per redactar l’informe amb les conclusions finals i les accions i mesures s’hauran de dur a terme.

Porras ha volgut deixar clar que aquest protocol s’aplicarà “sempre amb perspectiva de gènere”, i que en cap cas “es pot castigar la víctima”, com descriu que ha passat a altres països on “qui ha hagut d’abandonar l’empresa ha sigut, precisament, la víctima”. A més, l’aplicació s’habilitarà per a totes les empreses de l’Administració, independentment del volum de treballadors que tinguin. Durant els últims anys, la cap del departament de Polítiques d’Igualtat reconeix que “no tenim constància de cap cas d’assetjament”. Tot i així, està convençuda que “segur que n’hi ha”, i per això s’habilita aquesta eina, “perquè les víctimes tinguin la facilitat de denunciar”. Amb tot, s’espera aconseguir que cada vagada hi hagi “menys entorns laborals intimidatoris, hostils i ofensius”.