Gràcies de ferro

“Quan em pregunten quant temps trigo a fer una escultura dic que 70 anys perquè no és tant el que es triga a fer la soldadura sinó, la trajectòria”. Xavier Raventós, fotògraf autodidacta amb un extens currículum, nascut a Barcelona i resident a l’Empordà. 

El que fa que les escultures de Raventós siguin especials són els materials que utilitza. L’artista escull ferros reciclats i peces de material agrícola que la gent considera ferralla o inservibles, i els transforma en una escultura. En allò que vol representar i els sentiments que vol expressar. Comenta que no només s’encarrega de deformar un ferro sinó que el “despulla de la seva forma original” per “reconstruir-lo” i poder utilitzar-lo per recrear les seves idees i canalitzar sentiments i sensacions d’una manera molt personal. Raventós acumula cinc premis gràcies a les seves escultures i la seva tèccnica.

Raventós ha fet tot un seguit de donacions a centres catalans, com el de Figueres o l’Hospital clínic de Barcelona i des d’ahir es pot visitar una de les seves darreres escultures Gràcies situada a la plaça de la planta -3 de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. “Vaig conèixer al doctor Josep Maria Piqué [Director general del SAAS] a l’Hospital clínic de Barcelona perquè em van fer un trasplantament de ronyó i quan vaig començar a fer aquestes donacions als hospitals vaig pensar que seria una bona idea fer una per Andorra”.

La peça s’exposa davant del centre de Salut Mental i està feta concretament amb una biga de ferro reciclat i una roda de carro i la tècnica utilitzada és la soldadura elèctrica. Aquesta, consisteix a atllar, doblegar i soldar la matèria. Gràcies representa a un professional de la salut que sosté en braços a un malalt per deixar constància i recordar l’angoixa, el patiment i el sacrifici fet al llarg de la pandèmia. “És un agraïment personal a tots els sanitaris per tota la seva feina durant aquests darrers anys” explica Raventós.

Piqué està molt agraït perquè l’artista hagi pensat en el Principat per exposar una de les seves obres perquè “la condició humana és tan estúpida que d’aquí uns quants anys ens haurem oblidat del que ha passat”, diu. També considera que hem de recordar com ho vam passar de malament per veure si podem aprendre alguna cosa: “Ens haurem d’acostumar a aquests fenòmens perquè tornaran”.

Raventós s’ha dedicat durant deu anys a ser fotògraf de guerra. Va cobrir la caiguda del Sha de Persia a Iran i ha conegut destins com Nicaragua, El Salvador o Sudan. Ha treballat com a freelance per l’agència  de prensa de París, Imapress i ha publicat en destacades revistes nacionals i estrangeres. A més, és col·laborador habitual de El Periódico i la revista Interviu, professor de reportatge fotogràfic al Club de la Imatge i ha publicat quatre llibres de fotografia. “He fotografiat guerres, he fet publicitat, he fet moda i des del 2000 faig escultures, tot això és el bagatge que portes per fer una nova obra, en el meu cas, una escultura” puntualitza l’artista.