Granyó veu “raonable” el nombre de queixes sobre el saig al raonador

El president de la Cambra de Saigs, Xavi Granyó, considera que el nombre de queixes que el raonador del ciutadà va rebre el 2019 en relació amb l’actuació dels executors, onze, “està força bé” i és prou “raonable” tenint en compte “el camp de mines” en el qual exerceixen la seva tasca, ja que “un procés d’execució forçosa no és quelcom molt pacífic”.

Granyó, que es va mostrar també “satisfet entre cometes” perquè els expedients del raonador referents al saig han anat disminuint els darrers anys, va recordar que l’any 2019, al qual es referia l’informe del raonador exposat durant la compareixença de Marc Vila a la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals de dilluns, els saigs van haver de fer front a més de 12.000 expedients d’execució, motiu pel qual onze queixes és un número prou bo. “És evident que l’ideal seria que no hi hagués cap queixa”, va destacar el president de la Cambra de Saig, que va admetre, però, que “arribar a zero serà molt complicat perquè tothom té dret a queixar-se”.

Granyó, que va dir que demanarà una reunió amb el raonador “per poder analitzar les queixes” i veure si es pot fer alguna cosa per millorar procediments, va augurar que és probable que el nombre de queixes sigui encara més baix el 2020 perquè “hi ha hagut una aturada per la Covid-19”, tot i que va mostrar la seva “preocupació” pel que “pugui passar aquest 2021 i el 2022”, ja que les conseqüències econòmiques deriavades de la crisi sanitària podrien comportar un increment de la feina dels saigs.

Pel que fa a les consideracions del raonador sobre la conveniència de “reduir o limitar” la capacitat d’embargament, especialment en aquells casos de persones que perceben ajudes socials, Granyó va recordar que igual que qualsevol altra institució amb capacitat executòria, els saigs “quan embarguen ho fan en base a les disposicions de la Llei de l’embargament” i que el text “és molt clar” sobre com s’ha de procedir.

En aquesta línia, el president de la Cambra de Saigs va insistir que “s’analitza molt bé cada cas” i en base a la cada situació econòmica es “busca la millor solució” perquè “el deutor pugui fer front al deute i el creditor cobrar-lo”. Granyó, que va destacar que abans de la Llei del saig els que es queixaven al raonador eren els creditors i que “hi havia més queixes que no ara de deutors”, va explicar que “òbviament en aquells casos on el deutor col·labora és tot molt més fàcil i es poden arribar a acords”, mentre que en aquells “on ni tan sols es presenta, es fa tot més complicat”. Així mateix, Granyó va recordar que quan es constata que hi ha persones amb una situació per sota del llindar previst a la llei “no han de pagar”.

Quant al fet que la majoria de les queixes fessin referència a un únic saig, Granyó va voler ser molt prudent a l’hora de fer cap valoració, si bé va recordar que al marge dels òrgans judicials corresponents els saigs també estan sotmesos a un òrgan disciplinari que els pot sancionar si així es considera. En aquest sentit, el president de la Cambra de Saigs, que va admetre que “pot haver-hi algun saig que hagi fet alguna cosa malament en algun cas perquè tots cometem errors”, va recordar que des del 2016 només s’ha obert tres expedients disciplinaris per les actuacions del saig.