‘Guerra’ al castell de Peramola

El castell de Peramola, seu d’una de les baronies immemorials de Catalunya, se situa ara al bell mig d’una batalla: a la decisió de l’Ajuntament d’iniciar el procés d’expropiació el grup de l’oposició, Compromís, ha respost amb una demanda d’impugnació perquè l’expedient sigui anul·lat “per defecte de forma”. Més encara, hi veuen indicis de “presumpta usurpació de patrimoni públic per part d’una elit, tant en aquest com en altres expedients tramitats des del consistori”, cosa que posen en coneixement de la Fiscalia, segons consta en l’escrit presentat pel portaveu de Compromís x Peramola, Antoni Mas Buchaca.

L’Ajuntament justifica l’expropiació forçosa del bé -catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per part del Consell Comarcal de l’Alt Urgell- en la imperiosa necessitat de rehabilitar un edifici on s’han produït ja ensorraments parcials, en dos episodis de ventades, degudes a l’estat de ruïna en què es troba. El consistori calcula el valor de l’immoble en uns 9.000 euros i el cost de la intervenció, segons van publicar diferents mitjans catalans, en uns 400.000 euros i la intenció seria donar-li un ús, probablement per allotjar un punt d’informació turística. Sense l’expropiació, ha argumentat l’alcaldessa, Gemma Orrit, en declaracions a Pirineus TV, l’ajuntament no pot intervenir en l’edifici per aturar el procés de degradació.

On és el problema, doncs? En una sèrie d’”anomalies”, denuncia el regidor de Compromís, que comencen amb el fet que “la finca sobre la qual es basa l’expropiació de l’expedient, finca 1228, és en realitat un parcial de la finca 1222”. És a dir, que la referència que figura a l’expedient només inclou una part de l’edifici, un parell de sales que durant un temps es van dedicar a magatzem. Això què vol dir? A judici de Mas, “que el fet de realitzar una expropiació sobre només una part del Castell de Peramola deixa una altra part de la mateixa finca, coneguda com a Casino de Peramola, en unes difuses mans privades”. Una “conducta”, hi afegeix al text presentat a l’Ajuntament, que “es donen a l’Ajuntament de Peramola i altres de l’Alt Urgell” i que considera “pràctiques preconstitucionals pel que fa a la propietat que mai no han estat corregides, potser per falta d’instrucció efectiva”. Uns procediments, que “s’han vist agreujats pel despoblament del territori i la concentració i consanguinitat de nuclis de poder”. Vaja, allò que, clar i català, se’n diu caciquisme.

Justifica Mas aquestes sospites en què “l’alcaldessa i el seu equip de govern no poden determinar motu proprio qui és o no propietari d’un bé a partir d’una nota simple de l’escissió de la finca total”. Així, l’Ajuntament promou segons el regidor una expropiació contra uns suposats propietaris “sabent que la finca en si i la seva protecció com a bé d’interès nacional és molt més gran i englobaria altres propietaris, corresponsables o no de la situació ruïnosa de tota la finca i els ensorraments que s’hi van produir”.