La divisió que s’havia anat fent palesa els darrers mesos entre la cònsol d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, i els mandataris dels altres tres comuns implicats en la gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror s’ha convertit ja en un enfrontament amb posicions totalment contraposades i difícilment reconduïbles. De fet, ahir Gili va acabar de declarar la guerra en aquest àmbit: en Consell de Comú va decidir tirar pel dret i aprovar, amb el suport dels consellers de la minoria, una ordinació que prohibeix l’accés rodat al territori que té la parròquia al Madriu, el d’administració única. Un extrem que ja havia apuntat en diverses declaracions dies enrere.

L’ordinació d’accés motoritzat al medi natural de la parròquia, en una disposició transitòria, fixava que no es permetia la circulació de cap vehicle motoritzat en tota la zona declarada bé d’interès cultural fins que l’òrgan competent no n’establís la regulació. De fet, la prohibició de l’accés rodat queda recollida en l’ordinació conjunta que Escaldes no ha volgut aprovar. Ara, s’ha impulsat el text per disposar d’una normativa “clara i concisa”. Gili va explicar que la voluntat és protegir el camí empedrat perquè “és un dels elements fonamentals perquè la Unesco ens digués que la vall tenia aquest valor cultural”. Així s’han previst “poquíssimes excepcions” per poder accedir a la vall amb vehicle motoritzat i es contemplen sancions d’entre 150 i 300 euros per a qui incompleixi la normativa. “Aquest estiu passaran moltes coses a Ràmio i nosaltres volíem deixar clara la protecció, motiu pel qual, dintre de les nostres competències, hem fet aquesta ordinació”, va exposar, insistint que si bé en zones bipartides o tripartides s’ha d’arribar a un consens amb la resta de comuns implicat, “quan parlem del territori d’Escaldes, tenim tota la legitimitat”.

Igualment des del Comú es va informar que l’ordinació es troba dins del marc del Pla de gestió de la vall, que recull la possibilitat de realitzar accions conjuntes i no conjuntes i que busca contribuir a l’elaboració de l’estratègia d’accés a la vall reclamada per la Unesco des del 2004.

Des de la minoria de Demòcrates Miquel Aleix va mostrar el suport al reglament i va manifestar que “Escaldes va fer el seu treball per obtenir uns límits” que fins ara no s’havien qüestionat. Davant la situació actual, considera que la cònsol “ha sortit en defensa del territori de la parròquia i els seus interessos i nosaltres també els hem de defensar i ho fem, no només com a minoria, sinó perquè jo estava a la comissió que va negociar els límits”.

Reacció
Preguntat per la decisió d’Escaldes, el cònsol major de Sant Julià de Lòria i actual president de torn de la comissió de gestió, Josep Majoral, va indicar que no coneix el redactat de l’ordinació però va assegurar que “no em sorprèn” l’actuació de Gili perquè “l’acte d’avui [ahir per al lector] dona força a les declaracions que vam fer els altres tres cònsols fa uns dies”. “Ja vam dir que no volia la comissió de gestió, que no creia en aquest model i l’acte d’avui n’és la mostra. Ha aprovat una ordinació d’un espai protegit i gestionat per quatre comuns, però ho ha decidit unilateralment”, va lamentar Majoral, insistint que “està en la línia de l’objectiu que persegueix”. Com ja va dir fa uns dies, va repetir la frase: “si s’ho vol carregar tot, que ho digui”.

De la seva banda, el ministre portaveu, Eric Jover, preguntat per la qüestió va indicar que “quan tenim un label de la Unesco” amb més d’una institució implicada cal que hi hagi “la millor entesa possible”, i va demanar als comuns “que s’entenguin el millor possible perquè si no qui hi acaba perdent és la ciutadania”.

Escaldes tanca el 2021 amb un superàvit de quasi dos milions

El Comú d’Escaldes-Engordany ha tancat l’exercici 2021 amb un superàvit de gairebé dos milions d’euros, concretament 1.942.893. Així ho va donar a conèixer el cònsol menor i conseller de Finances, Joaquim Dolsa, que va detallar que es van liquidar prop de 25 milions en concepte de despeses i uns 27 milions d’ingressos. En referència a l’endeutament, Dolsa va explicar que se situa en 8,3 milions, el que suposa un 28,46%, “un percentatge que queda molt lluny del límit establert per la Llei de finances comunals”. A més, durant l’exercici passat es van amortitzar 2,8 milions d’euros. El cònsol menor va donar les gràcies per “la bona salut de les finances comunals” i pel fet de no haver hagut de recórrer al romanent de tresoreria, que es troba per sobre dels 20 milions, ni a la demanda de nous préstecs.

El conseller de la minoria de Demòcrates, Jordi Vilanova, va retreure que tan sols s’hagi executat una quarta part de la inversió prevista, més de 12 milions, tot indicant que el ritme és “fluix”. En la mateixa línia, el seu company, Miquel Aleix, va assenyalar que “s’acumularan moltes construccions a finals de mandat” i per tant, consideren que la gestió de la majoria “no es correspon a l’eficiència”. “Si molts dels projectes s’haguessin dut a terme a l’inici del mandat, la ciutadania n’hauria gaudit molt abans, com per exemple amb la llar de jubilats”, va dir.

Dolsa li va respondre que els hauria agradat executar les inversions abans, però “no vivim en un món idíl·lic i perfecte i hem de seguir les normes de la construcció pública”. A més, va apuntar que s’han reconduït 4 milions d’euros al pressupost del 2022 per enllestir les inversions plantejades que no es van fer l’any passat.

En el ple també es va aprovar un suplement de crèdit de 85.000 euros per al Festival de Jazz i un altre de 69.000 euros per al subministrament de maquinària per als pàrquings.