Repassem els principals reptes que afronta el país des de les àrees que lidera, amb la sostenibilitat i la protecció a l’entorn com a repte global i transversal del Govern, i atenció especial a la progressiva reducció del paper del tabac, causat per “factors externs”, diu: “Nosaltres hem d’acompanyar el sector”.

La primera pregunta és fàcil: quins són els objectius del ministeri per a aquest mandat?
Si hem de parlar d’objectius o reptes crec que n’hi ha un, global de tot el Govern, que és el de la sostenibilitat i protecció del medi natural. Ha sigut un dels temes que ha centrat la campanya electoral, i també el debat d’investidura. I més concretament pel que fa al ministeri, perquè evidentment els temes relacionats amb la protecció del medi natural en gran part recauen aquí, hi ha la proposta que portàvem al programa electoral, de protecció del 30% del territori. Una protecció que ha d’anar acompanyada d’altres mesures més concretes que puguin declinar-la, i que nosaltres basem en el territori comunal o demanial, que dit d’una altra manera seria el que està dels boscos en amunt, el sòl comunal no urbanitzable. 

És un repte global, hi ha molts factors que hi intervenen, i també el ministeri és ampli: Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia.
Hi ha molts aspectes que hi tenen vinculació. El ministeri té tres potes: el departament de medi ambient, el d’agricultura i el cos de banders. Les tres potes tenen relació amb aquest 30% del territori, que s’ha de fer de la mà també dels comuns, perquè també hi han de dir alguna cosa al respecte. A través de la Llei del paisatge i la biodiversitat tenim els mecanismes establerts per poder fer aquesta protecció si la volem dur a terme amb parcs naturals. Però cada branca del ministeri té el seu rol a jugar aquí. La part de l’àrea de patrimoni natural segurament té el rol predominant, perquè és on hi ha tota la competència de paisatge i de fauna i aigües. L’àrea de medi ambient i sostenibilitat també, perquè tot i que no afecti aquest territori, s’estan fent polítiques de reducció de certs productes o de foment del reciclatge o...

No afecta de forma directa però sí indirecta.
Exacte, no afecta directament la protecció del territori però tota la resta de polítiques han d’anar en consonància amb aquesta voluntat de sostenibilitat global que ha de tenir el país. I evidentment tot el departament d’agricultura té un rol important també a jugar quant a protecció del territori, perquè tenir una cabana ramadera el suficientment important i dimensionada a les nostres necessitats, és indispensable per a la protecció del territori, i evidentment també amb l’acompanyament del cos de banders, que és qui està bàsicament sobre territori.

Justament. La de ramader és una professió en perill d’extinció, per dir-ho d’alguna manera. S’ha aconseguit revertir la situació amb totes les polítiques engegades per la seva predecessora?
La Llei de diversificació i desenvolupament del sector primari és molt recent i hem d’esperar encara ben entrada la seva aplicació per mirar si funciona o no. Esperem que sí. I s’han de fer altres ajustaments quant a la relació entre el sector públic i el sector primari. Però en aquest sentit, la cabana ramadera es manté gairebé estable des de fa uns anys. Hi ha un punt d’inflexió important al voltant de l’any 2000-2001, que  és quan es va aprovar la Llei de l’agricultura, que va establir un nou marc de relació, però a partir d’aquell moment ens movem amb una cabana bovina de 1.200-1.400 caps de bestiar que estem ara. Parlem de mares reproductores, perquè tenim un model extensiu que ens permet fer carn de qualitat. Pel que fa als equins, els darrers gairebé 8 anys s’ha mantingut estable i els ovins hi ha una fluctuació en funció de l’any, però les darreres mesures que es van implementar d’ajuts a les pràctiques tradicionals de muntanya també volien atendre específicament la part dels ovins. Nosaltres hem d’implementar també el benestar animal pel que fa als ovins i als equins, perquè es va desenvolupar la passada legislatura pel que fa als bovins només, pel que fa a les vaques, i ara el que hem de començar a treballar és aquest acompanyament al sector primari donant prioritat a aquelles explotacions que fan la feina ben feta pel benestar animal, pels ovins i els equins. Aquest és un treball que es du a terme amb un assessorament extern, per part de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), que analitza les explotacions ramaderes del país, i implementarem la mateixa metodologia de treball que apliquem per als bovins. 

Són feines importants, tenen un paper destacat en la gestió dels boscos, amb totes les implicacions que això té. 
És evident que el rol que té l’agricultura i la ramaderia dins de la nostra societat és important. En aquest sentit m’agradaria parlar d’aquelles mesures d’acompanyament que fem al sector primari. No m’agradaria parlar d’ajudes, perquè no ho són. Ells estan prestant un servei a la comunitat, perquè tenen influència en la gestió del medi natural, en la gestió dels boscos, i per tant és un retorn a una feina que fan. I després també en tenim un producte, que és la carn de qualitat, i pel que fa a la de vedella, fins i tot té una IGP. Per tant té una qualitat controlada i amb un label concret europeu. Per tant fan un benefici a la societat i en traiem un producte de qualitat. És en aquest sentit que hem de seguir acompanyant de manera estratègica el sector. Jo arribo en un moment on hi ha gairebé tot el marc normatiu desplegat i ara s’ha d’acompanyar de manera estratègica i també atenent aquelles demandes més específiques dels ramaders. Ja vaig enviar una carta al conjunt de les explotacions ramaderes del país perquè de cara a la tardor, quan tornin a tenir el bestiar a casa, després del període d’estiu que han estat a la muntanya en transhumància, jo em pugui desplaçar a cada una de les explotacions ramaderes per poder identificar aquelles demandes o peticions més quirúrgiques que tenen els ramaders. Però a trets generals, crec que hem fet una molt bona feina amb el que és la raça bruna d’Andorra, i aquesta  bona feina, que s’ha fet des de l’Administració pública però també des dels ramaders, s’ha de seguir acompanyant i atenent la globalitat de la raça bruna d’Andorra, des que és vedella fins que és mare reproductora, i a d’altres com els equins i els ovins.

Quina valoració es fa de tots aquests programes... pel benestar animal, pels productes agrícoles i artesans, produccions ecològiques...
Estem parlant d’una mica més de 3 milions d’euros. Els ajuts a les pràctiques ramaderes en si tenen diverses palanques: hi ha l’ajut directament associat a la tinença de l’animal de renda, hi ha els ajuts associats als prats de dall i després hi ha unes deduccions, en detriment dels ramaders, si importen més o menys productes farratgers i depèn de quins productes farratgers. L’acompanyament estratègic s’ha de fer jugant amb el conjunt d’aquestes palanques. Després també tenim plans de millora als quals es poden acollir les explotacions ramaderes per millorar i modernitzar les seves instal·lacions, i hi ha l’acompanyament als productes agrícoles amb certificacions i amb projectes concrets de productes ecològics. No em vull deixar l’ajuda a la producció del vi, que també és important i a la qual també hem de donar més força i per a la qual hem d’intentar aconseguir un segell de qualitat o de reconeixement de la vinya que es fa a Andorra, per tant en alçada, i amb un cultiu determinat de feixes, que no és factible per a qualsevol tipus de vinya i per tant hi ha una complicació afegida aquí. 

Tothom té clar que el tabac s’ha d’anar reduint i que l’agricultura s’ha de diversificar. S’havien engegat diversos projectes però  no acaben d’arrelar.
És veritat que hi ha una predominança molt important del cultiu de tabac al país. Les administracions n’hem de ser conscients, però el decreixement de l’agricultura del tabac és causat també per una situació comercial i de salut pública global, la societat consumeix menys tabac del que consumia anys enrere. Per tant, ve donat per factors externs i nosaltres hem d’acompanyar el sector. Els ingressos del tabac són molt importants, però també hem de mirar d’acompanyar el sector perquè hi ha algunes explotacions ramaderes que fan cultiu de tabac, d’altres que no, i també hi ha qui fa cultiu de tabac i no té explotació ramadera. En aquest sentit, i amb l’acompanyament estratègic de les explotacions ramaderes, també hem de poder esbrinar quins són els revinguts provinents per cada branca de la seva activitat i mirar fins a quin punt és sostenible una cosa sense l’altra. Per tant, el treball conjunt amb els ramaders hi ha de ser perquè cada euro invertit per part de l’Administració estigui ben destinat i serveixi per renovar l’explotació ramadera. Hi estem treballant i la voluntat és dotar de més força aquells pilars que sabem que funcionen. I torno, per exemple, amb la carn de qualitat, el vi i altres productes, com ara la mel, que s’estan produint al país i que cal acompanyar. Allò que ja sabem fer, i que ho sabem fer molt bé, cal intentar que es continuï fent i que es continuï fent de la mateixa manera i igual de bé. Hi hem de posar tots els ingredients necessaris, i amb aquesta voluntat de sostenibilitat el ministeri, i el Govern en global, hi està pensant. La paraula sostenibilitat, que està molt en ús, bàsicament el ministeri que encapçalo és on hi ha la predominança més important, però estem parlant de sostenibilitat amb molts conceptes i els dos grans reptes de la legislatura del Govern, que són l’habitatge i l’acord d’associació, segurament n’hi ha molts altres, també tenen conceptes de sostenibilitat i protecció del medi natural i del foment del sector primari a dins. Per tant el rol que ens toca jugar aquí dins també és molt important i per aquest motiu jo crec que tot el Govern té aquesta sensibilitat.

Anem a la branca medi ambient. És molt ampli…
Hi ha tota la part de paisatge, començarem a treballar en aquest pla de protecció del 30% del territori, i hi ha tota la part mediambiental i de sostenibilitat lligada a l’economia circular i de residus. Tenim un marc normatiu, la Llei d’Economia Circular, que estableix les bases i que ens permet tirar endavant diverses polítiques lligades al reciclatge, a l’economia circular, i també a la reducció d’alguns productes. 

Justament la Llei d’economia circular marcava uns objectius ambiciosos per reduir residus i de reciclatge.
Al setembre fem el balanç del conjunt d’indicadors del departament, ja sigui de qualitat d’aigua, de l’aire com dels lligats al reciclatge, i en aquell moment desvelarem les dades. Anem bé, en algun anem per molt bon camí. 

Anem pel bon camí, però...
Però cal seguir endavant. Per això cal continuar desplegant la Llei d’economia circular. I sempre pensant que està molt bé reciclar, però hi ha dos estadis per sobre. Un és prevenir, amb la voluntat de reduir els productes de plàstic d’un sol ús. Però també hi ha la reutilització. La famosa economia circular. El reciclatge és molt important, però hem de millorar encara amb índex de reciclatge i segurament en fraccions més concretes, però també hem d’anar molt més enllà que això amb la prevenció i la reutilització.

Justament, amb la prevenció potser anem més coixos?
No anem més coixos, perquè tenim una Llei d’economia circular que ens encomana... Però crec que a poc a poc hi hem d’anar cotreballant des de les administracions, fent-ne difusió. Fa unes setmanes en roda de premsa de consell de ministres informàvem d’aquesta campanya per la distribució de l’aigua de l’aixeta gratuïta als establiments de restauració. Això és una mesura preventiva a la generació de residus, perquè consumir aigua embotellada genera un residu. Algunes vegades de vidre, reutilitzable, però altres vegades no. Que es reciclarà i se’n donarà un ús, però hi ha una gestió del residu i hi ha un cost per part de l’Administració associat a aquest reciclatge. Hi estem treballant des de diversos àmbits i sempre intentant informar de la millor manera, acompanyant i no anant amb voluntat recriminatòria i sancionadora. Hem de treballar conjuntament amb els sectors per fer aplicable la normativa, perquè si volem córrer massa i si volem anar a sancionar, tindrem l’efecte totalment contrari i el que ens interessa amb això és treballar de manera conjunta.

Fa falta una campanya per conscienciar el ciutadà que l’aigua d’Andorra és bona? Molts encara carreguem ampolles d’aigua...
Segurament sí que hi ha una part de desconeixement, i també som nosaltres, l’Administració, i segurament Medi Ambient i en aquest cas més concret Salut, que hem de fer aquestes campanyes. Nosaltres ja hi estem treballant. Aquesta campanya per la restauració d’alguna manera també és dir que es pot consumir aigua de l’aixeta sense previ tractament, és apta per al consum. Som un país que per sort té aigua i és bona. Tenim aquesta sort i per tant l’hem de saber gestionar bé i amb responsabilitat.