El segon Pareatge del 1288, fundacional del Principat d’Andorra és un arbitratge en què els senyors Guillem Ramon de Josa i Ramon d’Urtx resolen i clarifiquen certs aspectes continguts en el Pareatge del 1278 actuant de jutges o àrbitres. Al Manual Digest ja hi ha referències a procediments arbitrals, entenent aquest procediment com una via menys traumàtica per a la resolució de conflictes entre particulars.

I és que els conflictes són tan antics com la humanitat i no necessàriament són negatius, cal transformar-los, gestionar-los. No és, però, fins a l’any 2015 que Andorra promulga una llei específica relativa a l’arbitratge que regula, d’una banda, l’arbitratge nacional, i de l’altra l’internacional. Un reglament posterior (2020) regula que certs conflictes només poden ser mediats si les parts tenen dret a Justícia gratuïta.

L’advocat Marc Maestre destaca de l’arbitratge i la mediació “la confidencialitat i la celeritat”, mentre que el mediador i consultor en resolució de conflictes Ramon Tena defineix aquest professional com a “neutral i imparcial”. Malgrat això, tant Maestre com Tena i l’advocada Cristina Madrigal coincideixen a assenyalar que moltes vegades no es recorre a la mediació perquè no es coneix el mètode tot i l’existència d’un tribunal d’arbitratge (TAPA) i que hi ha un Servei d’Atenció i Mediació el qual recorda que es tracta d’un procés, acceptat voluntàriament per les parts, en el qual uns professionals especialitzats ofereixen assessorament, orientació i acompanyament, per tal que les parts en conflicte arribin a un acord viable i que respongui a les seves necessitats. 

A més, la mediació es fa en un context menys formal, en comparació amb la Batllia, i això facilita trobar solucions constructives, assumibles i adaptades a les necessitats de tothom. Al mateix temps evita la saturació de causes en els tribunals.

Aquest procés, inclou segons Maestre, totes les relacions familiars, protocols familiars, pactes successoris, particions hereditàries o contractes mercantils entre professionals. Actualment hi ha a Andorra 15 mediadors i 60 alumnes han cursat el postgrau en mediació. 

El professional de la mediació posa les bases d’una comunicació fluida, basada en el respecte, que permet restablir els ponts de diàleg i millorar la convivència. L’experiència en resolució de conflictes demostra que escoltar i sentir-se escoltat, gràcies a l’assistència d’un professional, obre les portes a empatitzar amb l’altra persona i començar a veure les coses que es tenen en comú, més enllà de les diferències que ens separen.

La publicació a la col·lecció Campus del llibre Mètodes alternatius de resolució de conflictes: arbitratge i mediació té l’objectiu de facilitar al conjunt de la societat l’accés a bona part dels continguts acadèmics que s’imparteixen a la Universitat d’Andorra (UdA) però també donar a conèixer i a difondre aquesta tasca. 

La presentació també va servir per informar de l’inici de les inscripcions per a la quarta edició del postgrau en Mediació i altres sistemes alternatius de resolució de conflictes, que s’impartirà des del proper mes d’octubre fins al maig del 2026. 

El curs de postgrau està organitzat en col·laboració amb el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra, i compta també amb el suport del Col·legi d’Advocats d’Andorra. Les inscripcions es poden fer fins al 16 d’octubre.