La Coordinadora per a un Habitatge Digne farà un gran pas tant en la seva identitat com en la manera d’actuar. Aquest consistirà a convertir-se en un sindicat, però tal com explica la responsable d’organització, Rebeca Bonache, “a efectes legals serem una associació”. Tot i així, “una cosa és el que serem i l’altra el que farem”. De moment, una de les accions que estan prenent és anar parròquia per parròquia fent assemblees per “conèixer el neguit de la gent i idees que siguin factibles”. Avui han començat per Andorra la Vella, la capital, i a l’acte hi han assistit una desena de persones. Allà s'ha fet una mica de resum de la història de la Coordinadora, i han recordat com “vam sorgir d’un grup de xat l’any 2023, que es deia Denunciand”, i com un temps més tard van aconseguir fer “una de les mobilitzacions ciutadanes més grans que s’ha fet mai”. Això va ser la manifestació que el 8 de desembre d’aquell mateix any, que “va reunir unes 3.500 persones als carrers que cridaven ja n’hi ha prou!”, recorda Bonache.

La gran motivació que té el futur sindicat emmascarat d’associació és lluitar “pel dret a un habitatge digne i assequible”, i la manera que consideren més eficient és “a través d’una organització col·lectiva i d’un moviment que sigui ampli, democràtic i combatiu”. És per això que la idea de celebrar una altra manifestació massiva els motiva especialment. Tot i així, organitzar-la “no és tan senzill com sembla”. Bonache creu que per poder repetir una fita similar a la del 2023 “hauríem de fer-ho juntament amb altres col·lectius”, als quals des d’Habitatge Digne “farem costat i participarem”.

Durant els més de dos anys que fa que existeix la Coordinadora han mantingut algunes reunions amb la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, on han compartit visions de futur i actualitat. Una de les tasques que s’està fent des del ministeri últimament és l’habilitació de pisos de lloguer assequible, que Bonache reconeix que “està molt bé”, tot i així lamenta que l’accés a aquests habitatges “no el pugui tenir tothom”, ja que has de complir certs requisits que “potser algú que realment ho necessita no compleix”. Per això consideren tan necessari aquest pas cap al sindicalisme, “perquè hi ha moltes contradiccions que s’han de treballar”. Dins de la seva organització o idiosincràsia tenen molt present el paper dels joves. Asseguren que “hem creat un grup jove molt combatiu”, que estan “tan afectats com tothom per aquesta problemàtica”. El fet d’actuar a nivells pràctics com a un sindicat “respon a una realitat concreta, que és l’equilibri social”. I perquè aquest existeixi “necessitem el jovent, que són el futur; i si marxen del país perquè no poden pagar el lloguer, anem malament”.