En un termini d’onze mesos el país pot disposar d’un heliport instal·lat a la zona del roc de Patapou, a Andorra la Vella.

I és que ahir el Govern va aprovar la concessió a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) d’Heliand i Cathelicopters de la construcció i la gestió indirecta de l’Heliport Nacional i de la gestió de les línies de vol regular, que l’empresa oferirà, en un primer moment, amb Barcelona i Tolosa, tot i que també està obligada a enllaçar Andorra amb la Seu d’Urgell, quan l’aeroport estigui condicionat. L’empresa invertirà 6 milions per a les instal·lacions i 10,4 en la compra d’un helicòpter. Una vegada entri en funcionament l’heliport, en un termini de dos mesos ha d’entrar en funcionament la línia regular amb Barcelona i el tercer any ho haurà de fer la de Tolosa.
Des de l’executiu van destacar que aquesta infraestructura és una “peça clau per donar consistència a l’obertura econòmica”, ja que ha de servir per fer arribar més fàcilment turistes d’“alt nivell adquisitiu” i també persones que vulguin fer negocis al país. Tal com van destacar el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, i el cap d’àrea de Projectes Estratègics del departament d’Ordenament Territorial, Ramon Reguant, els motius pels quals s’ha donat la concessió a aquesta UTE són que la seva proposta s’adeia més amb els criteris del plec de bases.
En aquest sentit, cal recordar que s’havien presentat dues empreses que proposaven tres ubicacions possibles. El projecte guanyador preveu construir una terminal on els passatgers podran arribar en vehicle, i d’allà al lloc on s’enlairaran els helicòpters hi haurà un funicular.
Pel que fa als vols a Barcelona, dels quals se’n preveu quatre al dia, costaran 190 euros i duraran 30 minuts. Cal destacar que per ara els helicòpters arribaran al port, ja que l’aeroport de Barcelona no té la instal·lació habilitada per rebre helicòpters. Quant als vols a Tolosa, n’hi haurà dos de setmanals i la durada serà de 35 minuts. El preu serà de 220 euros. En els dos casos la capacitat del trajecte  serà per a 12 passatgers, encara que pot ser ampliable a 15. I pel que fa al recorregut fins a la Seu, costarà 50 euros i tindrà una durada de 10 minuts.
Des de l’executiu van reiterar que el cost de la construcció i de l’explotació és “zero” per a l’administració. Van afegir que la zona que s’ha triat per a la infraestructura es troba en una zona no urbanitzable i que, a més, la via de vol seguiria el traçat del rec del Solà, així que consideren que l’impacte acústic ha de ser “relativament poc”. També van defensar que l’impacte urbanístic tampoc no ha de ser elevat pel fet que es tracta d’una zona poc urbanitzada i a més no urbanitzable, tal com van remarcar.
Pel que fa al fet que es troba en una zona de risc d’allaus, Reguant va remarcar que justament el punt on es trobarà l’heliport està protegit per un roc però que a més s’han fet estudis geològics i s’hi instal·laran barreres per evitar la caiguda de rocs.

oposició del comú
Pocs minuts després que el Govern fes aquest anunci, la corporació d’Andorra la Vella va exposar que té la intenció de presentar un recurs contra aquest projecte. La cònsol major, Rosa Ferrer, va manifestar “l’oposició frontal del Comú” a la iniciativa. Ferrer va argumentar el seu posicionament dient que el projecte “sobrevola el nucli urbà d’An­dorra la Vella, és una zona de risc natural i no edificable prevista en el pla urbanístic de la parròquia i no hi ha accés rodat a la zona d’enlairament”, cosa que, al seu parer, dificulta les tasques d’emergència en cas d’algun accident. També va esmentar la proximitat amb els veïns i amb el Sant Ermengol.
La cònsol va assegurar que “ja havia avisat el Govern” d’aquesta situació i que havia ofert altres terrenys. “Acudirem als tribunals perquè no hi estem d’acord, perquè no és el lloc idoni”, i ha retret que no s’hagi consultat el Comú tenint en compte que la Constitució reserva la matèria d’urbanisme com a competència comunal.
Moments abans, des del Govern s’havia posat en relleu que al matí s’havien reunit amb la cònsol per comunicar-li el projecte i que la corporació els havia transmès la “preocupació” per l’impacte que podria tenir en la població. Des de l’executiu van destacar que arran d’aquest neguit s’havia incidit en el fet que l’impacte ha de ser “baix”.

altres acords
D’altra banda, el consell de ministres va licitar diferents projectes de construcció, així que s’arribarà al 80% del que està pressupostat aquest any. Es faran concursos per a dos trams de col·lectors generals, un entre Andorra la Vella i Escaldes per valor aproximat de 941.000 euros i un altre entre les Bordes d’Envalira i Soldeu, corresponent a la fase 1 i que costarà uns 876.000 euros.
També s’han licitat les proteccions per evitar la caiguda de rocs a la CG-3, al tram comprès entre els túnels de Sant Antoni i la Pedrera, que poden pujar a 825.000 euros. Finalment, s’han licitat les obres de millora del santuari de Meritxell, que costaran 95.000 euros. A més, el Govern ha adjudicat a Unitas els treballs de rectificació i eixamplament de la CG-3, al Través, per 369.986 euros.
També es van aprovar les modificacions a la llei del sòl, i en aquest sentit a les explicacions donades fa dues setmanes cal afegir que finalment la condonació del percentatge de cessió econòmica en sòl urbà consolidat quedarà delimitada a nou mesos.
Finalment, Andorra firmarà el conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels infants i contra els abusos sexuals, amb la qual cosa es faran les reformes legislatives necessàries.

D'altra banda, el Govern aposta per fer un projecte de llei, una vegada aprovat el text de l’impost general indirecte (IGI) en aquest mes de juny, que faci possible que els comerciants no hagin de pagar doblement pels estocs acumulats. El ministre portaveu, Jordi Cinca, va explicar ahir que la manera de resoldre aquesta qüestió no era la prevista en la proposició de llei entrada  a tràmit pels socialdemòcrates, “perquè concretava molt poc com s’havia de fer el control”. El nou text servirà, així doncs, perquè els comerciants no es vegin gravats amb un doble impost i també perquè la mesura no suposi un cost “més enllà del que seria raonable per a l’Estat”.
El Govern es reunirà també amb els cònsols per avaluar si l’impacte de la llei de l’IGI  en relació amb el que reben els comuns per l’ITP pot ser inconstitucional, com apunta un estudi.  Aquest estudi diu, segons Cinca, “que hi pot haver algun indici d’inconstitucionalitat”. L’executiu va anunciar també que es farà efectiu el pagament de la sentència del Tribunal Superior sobre els tributs i les sancions comunals que van prescriure a la Batllia. A hores d’ara, però, no se sap d’on sortirà la partida, tot i que si no es disposa dels diners en uns mesos es demanarà un crèdit extraordinari.