“Arribarà un dia en què àrabs i jueus viuran a la terra per la qual sempre s’han matat”. És la frase que diu Paul Newman al final de la pel·lícula Èxode, amb aquells ulls i aquella careta. Com per no emocionar-se pels àrabs i pels jueus. Bé, no tothom. Quan va acabar el rodatge, els protagonistes van ser rebuts per Ben Gurion, aleshores primer ministre d’Israel, i la seva dona va dir que l’actor no li semblava tan guapo. En fi, seria més de Robert Redford.

Paul Newman no estava avui a la Rotonda, evidentment, però sí la pluja, i estudiants del María Moliner de la Margineda, el president del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró, Carla Guinot i dues furgonetes de la policia. 

Els estudiants lamentaven la poca implicació de la gent i el fet que al país no hi hagués un sindicat estudiantil, ja que les mobilitzacions que es fan al seu centre depenen d’una organització espanyola.

Entre els assistents, i sota el paraigua per fer front a la pluja persistent, l’opinió generalitzada era que el poble andorrà no pot mirar cap a un altre costat en la causa palestina i que quan tornen s’ho troben tot en runes. En algunes s de les pancartes es llegia: “Prou de Trump, mentida  vestida de sang”,  “Free Palestina”  o “La impunitat no és justícia. Netanyahu a la Haia”.

Aixoplugades sota el rètol d’una entitat bancària i a prudencial distància de la resta de convocats, unes senyores parlaven de la perruca de Barbra Streisand a Yentl, dels llibres de Leon Uris, Saul Bellow i Philip Roth i de les pel·lícules de Woody Allen. Però no de Paul Newman o d’Amos Oz, que quan va publicar Una història d’amor i de foscor li va enviar una còpia traduïda a l’àrab al líder palestí Marwan  Barghouti, que duia 22 anys a la presó a Israel per diversos assassinats amb la següent dedicatòria: “Aquesta història és la nostra història. Espero que la llegeixi i ens entengui millor, com nosaltres intentem entendre’ls a vostès. Amb l’esperança de retrobar-nos aviat en pau i llibertat”.

És aquesta mateixa esperança la que tenia el personatge de Paul Newman a  Èxode i la dels manifestants d’ahir.