La Remziye Kaya viu a Andorra des del 1997 i és, probablement, l’única resident d’origen kurd al país. Va néixer a Batman (Êlih, en kurd), a la regió anatòlica de Turquia, una  important àrea productora de petroli amb refineries.  

La província és també interessant des d'un punt de vista arqueològic. Entre els llocs d'interès s'inclouen el monestir d'Imam Abdullah Dervish i els ponts de Camiü‘r Rızk i Hasankeyf. És una zona que pateix un difícil equilibri entre tradició i globalització.

La trajectòria vital de la Remziye és un recorregut marcat pel canvi, l’adaptació i la capacitat de superar totes les dificultats. Parla vuit idiomes i entre ells el català,  el castellà, l'alemany, el portuguès,  el francès i l’anglès, i ha viscut en diversos països abans d’establir-se definitivament al Principat.  La seva història comença en un context complex, en una regió amb una realitat social i cultural diversa, que ha influït profundament en el seu camí personal. És també una regió amb creences ancestrals i amb l’antiga tradició del dengbêj –literalment “veus que diuen”–, on potser les dones del passat, a través dels rituals tenien més eines per afrontar el dolor tot i que quan el vent de la vida et trenca el paraigua, encara tens l’opció de reconnectar amb l’ànima de la natura. O d'expressar-te a través de la música per mitjà del kalam-jwan ('narrador’ o ’cantautor'), que interpreta diversos temes de la vida del seu poble, sobretot cançons èpiques (llegendes heroiques, contes antics, etc.).

Tant la música com la dansa acompanyen els kurds en totes les seves festes, com ara el Nawruz (festa de l’any nou). A més, el cantor sembla ser considerat pel seu poble com un músic terapeuta, els cants del qual fan més lleugers els mals i les penes dels seus oïdors. Sense oblidar aquells que consideren la música com un mitjà ritual per a accedir a estats espirituals elevats.

La infància de la Remziye va estar marcada per una conformació difícil, amb limitacions en l’accés a alguns serveis bàsics, restriccions en el dia a dia, violència i situacions d’inestabilitat que van posar a prova la seva família. Aquella realitat la va obligar a créixer ràpidament i a desenvolupar una gran capacitat d’adaptació. Va ser precisament aquesta realitat la que va portar el seu pare a prendre la decisió de buscar noves oportunitats fora del país. Així, Alemanya va ser el primer destí. 

Allà, Remziye va poder accedir a l’educació formal per primera vegada i començar una nova etapa. L’adaptació no va ser immediata, però va suposar un pas important en el seu desenvolupament personal i professional. 

Posteriorment, la seva vida la va portar a Portugal, on va formar una família i va tenir la seva filla, que avui té 29 anys. Amb el temps, Andorra es va convertir en el seu nou destí i, finalment, en el seu lloc de vida.

Al Principat, Remziye va començar treballant al comerç, iniciant així una etapa d’estabilitat. Tot i alguns moments d’incomprensió en els primers anys, assegura que amb el temps ha trobat el seu espai. 

Actualment viu a la parròquia d'Encamp i es mostra agraïda amb el país que l’ha acollit. Andorra representa per a ella una etapa de tranquil·litat i equilibri després d’un llarg recorregut vital durant el qual mai ha deixat de lluitar i amb un somriure per bandera. 

Sense perdre el vincle amb els seus orígens, segueix amb interès l’actualitat de la seva regió natal, tot mantenint una mirada oberta i constructiva cap al futur després d’enfrontar-se a les dificultats, les absències i les pèrdues vitals.

La seva història és, sobretot, la d’una dona resilient. Una vida feta de dificultats, sí, però també de coratge, aprenentatge, tenacitat i esperança. I és precisament aquesta mirada, més humana que política, la que explica millor qui és avui Remziye.