En el pitjor dels escenaris de canvi climàtic, els recursos hídrics poden disminuir un 7,16% d’aquí al 2050, segons l’estudi del cas d’Andorra en el marc del projecte Piragua que van presentar ahir al matí els investigadors d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) que hi han estat treballant. Per arribar a aquesta previsió s’ha tingut en compte el balanç hídric del període 1981-2010 i l’evolució de les temperatures i les precipitacions. Així, es constata que les temperatures “van a l’alça” i que de moment es preveu “una lleugera disminució de la precipitació”, una reducció que es farà més acusada a la primavera i a l’estiu, mentre que a l’hivern augmentarà. A més, també s’ha pogut fer una estimació sobre el consum d’aigua al Principat que creixerà fins a un 68% si es té en compte “l’aigua que ens dona la natura” i les variables que entren en joc, com ara l’augment de la població prevista, segons dades de l’estudi Projecció Demogràfica de la Població d’Andorra (2021-2031) que es va presentar a l’estiu, i el consum de l’aigua tant domèstic, com agrícola, de producció de la neu i el que generarà el turisme, entre d’altres, ha explicat aquest matí la investigadora de l’AR+I Marta Domènech. De tota manera, ara per ara no sembla que aquesta situació condicioni la disponibilitat d’aigua al país. On sí afectarà a mitjà termini serà en l’impacte que aquesta disminució de l’aigua tindrà en les funcions ecosistèmiques dels rius.

Pel que fa a la producció hidroelèctrica d’energia mensual, augmentarà prop d’un 10% el 2050, essent els mesos d’hivern el període en el qual més creixerà. Per contra, la disminució de recurs a l’estiu dificultarà la producció hidroelèctrica i s’haurà d’afrontar, a més, un hipotètic augment de la demanda d’aigua i energia en aquesta estació per a l’agricultura, el turisme i la climatització, entre d’altres aspectes.

Tenint en compte el creixement d’un 68% del consum d’aigua i la reducció d’un 7% dels recursos hídrics, el Principat s’haurà d’anar adaptant a aquesta situació amb una planificació acurada de l’ús d’aquests recursos. En aquest sentit, es podria aplicar un cànon d’aigua, per exemple, per incentivar la reducció del consum domèstic, a més d’insistir en campanyes de conscienciació i sensibilització sobre l’ús responsable de l’aigua. Així ho ha posat en relleu el coordinador de sostenibilitat de l’AR+I, Oriol Travesset, per a qui la planificació “és imprescindible” fins al punt de llançar la idea sobre la conveniència de tenir un pla hidrològic nacional que permetria “funcionar de la forma més òptima possible” i serviria “per endreçar els aspectes relacionats amb l’aigua” que inclogui un pla de sequeres i plans d’adaptació “per preveure i poder anticipar”. També ha remarcat que “disposar de les dades reals de consum és imprescindible” i per això ha demanat que els comuns hi dediquin esforços perquè són ells els que haurien de tenir dades sobre les captacions d’aigua a les parròquies.

Projectes de l’AR+I
Actualment, Travesset ha explicat que des del grup de l’AR+I que coordina s’està treballant en diversos projectes, com ara el que té a veure amb el règim de cabals ambientals per trams, la modelització de períodes de sequera per donar resposta al model d’extrems climàtics, la detecció de trams de riu vulnerables, la modelització a major resolució espacial i temporal, la planificació energètica i hídrica integrada, el desenvolupament d’índex holístic de qualitat d’hàbitat en trams de rius d’elevada vulnerabilitat i el protocol d’indicadors d’alteració biològica per a Andorra. 

Al pirineu, del 4 al 15%
A escala pirinenca, el projecte Piragua ha tingut en compte un centenar d’estacions del Pirineu francès, andorrà i espanyol els últims 60 anys. 

La conclusió principal és que els cabals dels rius han disminuït entre un 4 i un 15% per dècada en funció de les estacions. En gran part, aquesta reducció ve donada perquè les precipitacions també han anat decreixent, en concret, un 2,5% en aquest període.

El projecte Piragua ha avaluat durant quatre anys la situació dels recursos hídrics al Pirineu en el context actual de canvi climàtic. Aquest estudi s’ha plantejat en el marc del programa europeu de cooperació territorial Poctefa, al qual el Govern hi ha aportat 29.000 euros. El pressupost total del programa rondava els dos milions d’euros.

El cas de les estacions d’esquí: inici d’una prova pilot per estalviar aigua i energia
Les estacions d’esquí són d’especial interès en relació amb els recursos hídrics per trobar-se en rius de capçalera. Per aquest motiu, el coordinador de sostenibilitat de l’ARI, Oriol Travesset, ha explicat avui els treballs que s’han iniciat en aquest sector per millorar els recursos i la planificació de la producció de neu amb els canons. L’objectiu? Estalviar tant aigua com energia. 

Així les coses, aquesta temporada s’han començat, d’una banda, a fer escanejos amb un dron que permeten estimar quins són els gruixos de neu, com es pot veure a la imatge, i de l’altra, s’han instal·lat GPS a les màquines trepitjaneu que envien les dades del gruix de neu a una base de dades, la qual cosa permet crear un sistema d’alarmes per afinar quan cal produir neu. Es tracta d’una prova pilot, ha dit l’investigador, però ja és un primer pas. 

De fet, segons la modelització feta pels investigadors de l’AR+I, en l’escenari de canvi climàtic la precipitació de neu es pot arribar a reduir un 15%.