Diari digital d'Andorra Bondia
Plaques fotovoltaiques sobre un dels edificis de la fundació. L’energia verda és un dels pilars del projecte.
Plaques fotovoltaiques sobre un dels edificis de la fundació. L’energia verda és un dels pilars del projecte.

I ara, la primera collita


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Tucutún

Bullen les idees. Es percep de seguida, veient Montse Ferrer, armada de llibretes plens de diagrames, esquemes i apunts, quan comença a exposar els projectes en què està immersa la Fundació Planes Corts, engegada a Estamariu ara fa un any i poc  (el novembre del 2022) i que després d’un any de sembrar, comença a recollir la primera collita. Així és com ho veu ella, la directora de l’entitat, creada amb l’objectiu d’establir un model de desenvolupament per a Estamariu, on radica, i Bescaran, que tot i ser entitat administrativa a banda (és una Entitat Municipal Descentralitzada de Valls de Valira), sí és “part natural” de l’àrea geogràfica. La voluntat, fixar la població (i atreure’n fins on sigui possible: el problema, com a tants llocs, és la manca d’habitatge disponible). D’altra banda, engeguen un “banc de proves”, pensa Ferrer, per a altres petits municipis rurals.  

A Estamariu hi ha 130 habitants censats. Amb alguns d’arribats recentment, gent a qui les seves professions permet teletreballar o, com a mínim, descentralitzar-se, escampar fora de les ciutats. O que s’han enrotllat la manta al cap, com la família d’Esther Massana, que va decidir obrir un petit forn de pa, el primer establiment que obre al poble en un quart de segle. De moment, tot un èxit mediàtic: fins i tot una cadena d’abast estatal com La Sexta se’n feia ressò. En alguns d’aquests professionals (forners a banda, òbviament) pensa la Fundació per posar en marxa un espai de treball compartit -un coworking, vaja, per a qui prefereixi l’anglicisme, al que havia estat cal Parramon. L’entitat la va comprar, pensada inicialment com a espai museístic, però en restaurar-la, i a l’espera que la primera idea s’acabi de cuinar, van veure que la de llogar espais a qui hi vulgui treballar també era bona opció. 

Píndoles formatives
Aquesta iniciativa lliga en certa manera amb un dels puntals de Planes Corts, el de la formació. “Píndoles” formatives com els Tastets d’oficis que just ahir engegaven la segona edició, amb un nou taller d’elaboració de formatges, dirigit per Salvador Maura (de la formatgeria Mas d’Eroles). Són propostes adreçades a microemprenedors en diferents àmbits i ja en la segona edició compten amb tan bona resposta que molts dels que es faran al llarg de l’any (un al mes) han fet el ple. D’altres, com el de Maura, s’hauran de repetir, de tan llarga com era la llista dels que quedaven fora. 
Més enllà de la formació, l’entitat posarà també en funcionament un obrador compartit per a l’elaboració de productes lactis (no sols formatges). S’ubicarà a L’Hotelet, un altre dels negocis que s’han posat en marxa en els últims temps a Estamariu, en el que ja era un antic obrador d’embotits.  Disposen d’una subvenció per a la meitat de la inversió i, esperant trobar la resta del finançament, la perspectiva és que enguany mateix s’executarà el projecte. 

La Fundació -una iniciativa de l’empresari Joan Planes, qui va sortir d’Estamariu per estudiar mecànica a l’Escola Industrial i amb el temps acabaria posant la primera pedra del que avui és una multinacional gegantina, Fluidra, una de les empreses de l’IBEX 35- allarga els tentacles per diferents àmbits, un dels quals, naturalment, el sector primari. Per exemple, amb l’experimentació en nous conreus. O no tan nous: estan al darrere d’una plantació de vinya entre Estamariu i Bescaran i, qui sap, podria comportar la construcció d’un celler. Tenen per decidir els dos o tres anys de marge que necessiten els ceps per créixer. 

Planta de biogàs
El projecte estrella, però, se centra en l’energia verda. La Comunitat Energètica de l’Alt Urgell-Vall del Port Negre. Bona part de les plaques fotovoltaiques ja estan abocant energia a la xarxa i el projecte s’arrodonirà amb la planta de biogàs. Ha superat ja bona part del procés burocràtic i així que el completi serà instal·lada en una granja de vaques de llet: mig centenar d’animals, amb expectatives d’arribar-ne a 85 per obtenir-ne els fems suficients atès que l’objectiu és aprofitar les dejeccions per crear energia. Alhora, no sols deixaran de ser material contaminant sinó que del que queda després de produït el gas s’obtindrà un abono ecològic. I de la llet, a banda de la part que es ven a la cooperativa Cadí, la pensada és dedicar-ne una altra a la transformació in situ, per generar valor afegit.  Per a tot plegat, una inversió d’1,2 milions. 

Aquest serà l’any “de l’eclosió”, n’està segura la directora de l’entitat. “L’any passat va ser de sembrar, de preparar la terra, i en una terra molt dura, començant-ho tot de zero, però enguany ja hi ha un clima”. És hora, per tant, de començar a recol·lectar. I, com   bromeja Ferrer, seguir “conspirant”. Entre altres coses, per posar en marxa una nova edició del Festamariu. L’estiu passat va ser festa grossa. 

 

 

Fundació
Planes
Corts
collita

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte