L’habitatge ha esdevingut quelcom que precaritza les classes mitjanes i baixes d’aquest país. I si no que li ho diguin a la Berta (nom fictici). Amb un contracte de lloguer del 2009, fa cosa d’un mes li van notificar que la propietat volia vendre el pis on resideix actualment i li han donat temps fins a l’1 de gener per marxar. Ella viu en parella i té dos fills petits. “Haver d’estar fent una mudança al desembre amb els petits i tenint en compte que a casa meva se celebra molt el Nadal i els Reis... és molt complicada la situació.
Explica al Bondia que li van oferir comprar el pis per 690.000 euros sense reformar, “però amb 3.000 euros que entren a casa no pots pagar una hipoteca d’aquestes dimensions, no és assequible”. Al final, han trobat comprador. “Jo aquesta part l’entenc, que si el volen vendre, l’hauran de vendre”. Així, va rebre un burofax “i si no marxo, evidentment, tindré una penalització penal”, diu la Berta, que hi afegeix que “no estic per tenir problemes amb ningú” i que “jo marxaré, encara que sigui a casa dels meus pares”.
Però abans d’això, ja s’ha posat a buscar alternativa habitacional. Diu que “pisos de lloguer n’hi ha”, però “estan a 2.000, 2.100 euros”. L’últim que li han ofert, en el moment de fer l’entrevista, ha estat un pis de quatre habitacions per 2.200 euros amb les despeses a part a Terravella. “Amb el que entra a casa no pots pagar un lloguer de 2.000 i escaig euros”, es resigna, “és que no arribes a final de mes". 
La Berta assegura que també ha demanat l’ajuda a l’habitatge per poder optar a un lloguer assequible. “El problema és que jo ara no estic pagant un lloguer de més del 30% del que cobrem, el problema el tindré al gener”. Comenta que, quan ha entrat la sol·licitud, de moment no compleix amb els requisits, “però al gener sí”. El problema és que ella no pot aguantar fins llavors per la seva situació familiar. 
La Berta es resigna: "jo porto tota la meva vida aquí, soc andorrana, tinc el meu negoci i el que veig és que ens estan convidant a marxar", tot al·legant que "et demanen que estiguis en la misèria perquè et puguin ajudar".
"Podria assumir 400 euros més de lloguer", afirma, tenint en compte que ara en paga 890. Però de moment tot el que ha trobat ha estat a Ransol, la Cortinada, la Massana... "no és que demani un pis a Andorra la Vella, com ja estic acostumada, però aquí són ja 3.300". Recordem que ella necessita un pis de tres o quatre habitacions. Però encara que trobés un apartament amb l'increment que pot assumir, "això em faria anar ofegada tot el mes i, sincerament, hauríem de buscar una segona feina".
"És una barbaritat", opina, els preus que hi ha "per a pisos que, al cap i a la fi, no deixen de ser vells". Coneix més casos semblants als d'ella, que el propietari ha decidit pujar desorbitadament el preu del lloguer o, simplement, posar-lo a la venda. "Aquesta nova llei que el Govern ha fet està provocant que la gent súper vulnerable ens quedem al carrer". I hi afegeix que "potser esperen que això sigui Mònaco, que aquí hi visqui la gent rica i els treballadors hàguem de fer una hora de camí". 
Assegura que això l'està afectant psicològicament, amb ansietat i sense poder dormir, però que intenta que no ho notin els seus dos fills. "La nena, que té 10 anys, sí que s'adona del problema que hi ha i em pregunta si haurem de marxar d'Andorra", explica.
 
Tornar enrere per avançar
Hi ha qui ja sap el que és tornar a casa dels pares. Com l'Adriana, que després d'una separació ha hagut de tornar a viure amb la seva mare. "Ho he hagut de fer perquè als meus 36 anys no trobo pis", explica. N'està buscant, però lamenta la manca d'oferta i que "si trobes alguna cosa a preu raonable te'n vas a Arinsal oel Pas de la Casa, i jo no tinc cotxe". Ha descartat buscar-ne a les parròquies centrals perquè "suposaria tot el seu sou".
Tornar a casa se li ha fet "complicat", però "és el que hi ha: o estic a casa de la meva mare o me'n vaig al carrer". A més, opina que "no ho estan posant fàcil", perquè "el sou mínim és d'uns 1.668 euros i una persona sola a Andorra no es pot mantenir", tot dient que has d'estar obligat a tenir una segona feina "per poder estar independitzada".
"Tinc l'esperança que això no duri molt, hi haurà algun moment que explotarà", diu. I mentre espera, afirma que el canvi li ha fet perdre "la llibertat i la privacitat.

Canvis en la llei d'habitatge
El nou règim jurídic, aprovat a principis d'any, destaca per tenir tres punts principals que afecten tant l'arrendador com l'arrendatari.
El primer d'ells és la fi progressiva de les pròrrogues forçoses, acabant així amb els contractes renovats per llei obligatòriament.
En segon lloc, la propietat recupera la llibertat contractual, fent que, en finalitzar un contracte, sigui aquesta la que decideixi renovar-lo amb el mateix inquilí, no renovar-lo (respectant el preavís legal) o llogar l'habitatge a una altra persona.
Per últim, els preus no queden totalment lliures de cop, sinó que es mantenen límits temporals als increments de renda.