I la vacuna ‘pa' cuándo’?

Si vostè té entre 50 i 55 anys i un cognom que comença per H endavant, és probable que aquests dies hagi rebut un SMS convocant-lo perquè li injectin la primera dosi de la vacuna contra la Covid-19... a condició, és clar, que visqui en una de les quatre províncies gallegues. A aquella comunitat autònoma, per establir-ne una comparació, només dissabte es van administrar més de 9.000 vials només entre aquest gruix de població. A l’Alt Urgell el ritme és lent, molt més lent: a l’àrea bàsica de salut de la Seu només hi ha 1.627 veïns amb una dosi de vacuna administrada (un 8% del total) i 608 amb la vacunació completada amb 2 dosis (un 3%), segons les dades que aporta l’alcalde, Jordi Fàbrega, en el balanç que fa públic coincidint amb la detecció del primer infectat a la Seu. Es va immunitzar els usuaris de les residències, personal sanitari i de cossos de seguretat. Res més. Tampoc no hi ha informació pública sobre les raons d’aquest ritme aparentment endarrerit, ni sobre previsions al respecte. No més enllà de les declaracions del secretari general de Salut, Marc Ramentol, pel que fa a tot Catalunya, que ahir indicava que treballen amb la previsió de començar la vacunació de població general a partir de l’abril de manera progressiva si es confirma que arriben les dosis compromeses. També va recordar que Salut estudia la viabilitat jurídica de vacunar majors de 55 sense l’aval de l’Estat, com ja havia advertit la consellera Alba Vergès.
    
Com s’agafa aquest ritme de vacunació el que, a priori, és el sector de més risc davant la covid? Amadeu Gallart, president del Consell consultiu de la gent gran, reconeix que “esperem amb ansietat”, tot i matisar que són conscients que “no és una falta d’interès de les autoritats locals, sinó de la falta d’abastiment”. De moment, des de l’entitat van fent pedagogia perquè la gent no sigui reticent a la immunització, hi afegeix. “Personalment, confio en les institucions” i decidir quina vacuna s’ha d’inocular és “una qüestió tècnica que no puc valorar, faré el que em diguin”.
    
Sí que es planteja dubtes respecte de l’arribada d’informació a la gent gran. I no només sobre la vacunació. “Penso que amb la comunicació cap a les persones grans hi ha un important problema de base”, reflexiona, per concloure que “més que organitzar-nos botifarrades és important ajudar-nos a superar la bretxa digital”.

Vint-i-nou morts
La Covid-19 s’ha endut la vida de 29 persones a l’àrea de salut de la Seu, on des que es va declarar la pandèmia s’han confirmat 1.387 casos, segons el balanç realitzat per Fàbrega. La primera onada sense una “excessiva” afectació, recorda, deixant darrere 3 defuncions i 101 casos confirmats (tot i que es calcula que es diagnosticava només el 10 per cent dels positius, precisa). Del total, 30 van haver de ser ingressats a la Fundació Sant Hospital (el màxim de pacients internats al mateix temps va ser de 8), amb 7 trasllats (5 a Lleida i 2 a Andorra).

Passat l’estiu la realitat ha estat molt més cruenta: 26 persones s’hi han deixat la vida, dels quals 11 eren usuaris de residències. En aquest període el nombre de positius s’ha enfilat fins als de 1.286 confirmats. En aquest període, 95 persones més van haver de ser ingressades a l’hospital comarcal i 2 més van necessitar ser traslladades a altres centres hospitalaris.

Des de la tardor, l’índex de risc màxim va arribar a 1.439, a finals d’octubre, triplicant pràcticament el màxim de l’onada anterior. A dia d’avui preocupa un gran increment dels contagis, previsiblement degut a l’entrada de la variant britànica del virus, especialment entre la població jove.