I les trementinaires no tenen carrer?
Esparverades –exagerant, potser– es van quedar les integrants del col·lectiu Feministes de l’Alt Urgell en fer una ullada atenta i adonar-se que dels 177 carrers, passatges, avingudes, places i passeigs que hi ha a la ciutat, 41 han rebut el nom d’un senyor (és a dir, el 23%), mentre que només 7 porten noms femenins (un minso 4%). “Una diferència abismal!”, conclouen. Per això posen en marxa una campanya per triar un nou nom femení entre quatre propostes.
Deixant de banda la qüestió de per què es limiten a un sol nom en comptes dels quatre, posats a buscar justícia i equilibri, la tria és entre un col·lectiu de dones tan significatives històricament per a la comarca com són les trementinaires, la poetessa Palmira Jaquetti, una lluitadora com Montserrat Alrich o la figura de Jerònima Ribota la Carbacera.
De fet, la campanya que engega el col·lectiu, per a la tria del nom (es podrà votar per Internet, entre dissabte i finals de mes: dissabte acabaran d’explicar-ho en roda de premsa, anuncien) serveix per posar damunt de la taula personalitats femenines que, probablement i tristament, bona part de la població ignorarà. Són “dones ocultes”, segons les qualifiquen des de l’agrupació feminista.
La campanya servirà, doncs, per posar llum sobre la trajectòria de Jaquetti, poetessa, musicòloga i pedagoga del segle XX, de família de la Seu d’Urgell, que va començar a escriure amb 25 anys amagant la identitat de dona, cosa tan freqüent, sota el pseudònim Castellvei. A banda de l’obra poètica i els llibres de viatge, ha deixat petja com a investigadora i divulgadora del folklore pirinenc: entre 1925 i 1934 va prendre part en les missions de recerca per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinat i promogut per Rafel Patxot i Jubert i l’Orfeó Català. El fruit va quedar recollit en tres cançoners: Mis Canciones, llibre de poesia i música per a infants. Mis canciones navideñas i Cancionero de montaña, per a veu amb acompanyament de flauta i de piano.
El d’Aldrich Sala és el perfil de la dona combativa d’esquerres. Nascuda a cal Cabrer (Alàs i Cerc, 1890) es va convertir en el període republicà en una líder ciutadana contra els sectors més reaccionaris i la van rebatejar com a Passionària. Durant la guerra va dirigir una fonda-hostal on s’hostatjaven militars republicans, però a l’entrada dels franquistes, el 5 de febrer del 1939, fou detinguda i empresonada. Va morir el 1969.
La tercera imatge de dona rescatada és la d’una andorrana, Jerònima Ribota (la Carbacera, després de casar-se a la Seu amb el Carbacer, comerciant de teles i comestibles) que el 1616 va ser acusada de bruixeria, un procés engegat per les xafarderies i enveges cap a una dona d’empenta que s’havia posat al capdavant d’un pròsper negoci.
Finalment, es recull la iniciativa de reconèixer –sobta que no s’hagi fet fins al moment, en realitat– la figura de les trementinaires, aquelles dones que carregaven incansablement amb farcells, o coixineres, plens d’herbes i unes llaunes on guardaven la trementina i els olis d’avet i de ginebró.
