Amb Joan Pieras, l’ànima del museu i del saló del còmic, mai n’hi ha prou. Deu dies enrere donàvem per tancat el cartell de la 26a edició del saló, del 21 al 23 de novembre a les Fontetes, amb la incorporació de Paco Asenjo (Frente de Leningradio Infierno azul), Jan (Oneie), Joan Mundet (Rita Candela) i Alfonso Font (Aloma) a una llista on aja figuraven Ana Mairalles (Ava), Gerarrdo Balsa (La sombra del cóndor) i Óscar Martín (Solo). Doncs Pieras va i s’ha tret de la màniga un colofó digne de les fastuoses edicions d’abans de la crisi –de la xcrisi del 2009!– quan per la Massana havien arribat a desfilar una quinzena d’autors, i tots de primeríssima fila. No seran aquella petita multitud, d’acord, però s’ho ha manegat per portar-nos Philippe Luguy, el pare de Percevan, que en realitat havia de venir el 2023, coincidint amb el 40è aniversari del seu perosnatge estrella, Percevan. No va poder ser aleshores per motius logístics però potser per compensar s’ha deixat entabanar per perpetrar el cartell oficial del saló, amb Percevan en primer pla i escortat per la tropa d’habituals de la sèrie: el bufó Kervin, la bruixa Balkis, que en realitat és una bruja hermosa, com la de Goytisolo, de qui protagonista i lectors estan gens secretament enamorats, el baró Mortepierre, el més dolent entre els dolents, i Sharlaan, èmul de Merlí i el número 1 del rànquing màgic de la Terre du Milieu, el mon per tresquen Percevan i companyia.

No cal dir que Luguy, a qui els més veterans del saló recordaran perquè ja va venir el 2009, compareixerà amb les planxes de Percevan. Una selecció, és clar, perquè en quatre decennis llargs ha protagonitzat disset aventures, des de Les Miroirs du ciel (1982) fins a La Couronne du crépuscule (2022), i hi ha un 18è en perspectiva, Les Miroirs du ciel, que no acaba d’arribar. Els que el descobreixin ara comprovaran que rere un dibuix que beu de la tradició Disney, aparentment infantil i desenfadat hi bull una proposta de fantasia heroica més fosca i adulta del que podria semlar, que no evita la violència i tampoc certes dosis de suau erotisme, i que picoteja a parts iguals del cicle artúric –el nom de l’heroi, òbviament– , dels  clàssics del gènere (Johan et Pirlouit) i fins i tot de l’epopeia de Gilgamesh. En canvi, assegura Luguy que no va conèixer el cicle de Tolkien fins després de començar la ssèrie. En qualsevol cas, Percevan és ja un clàssic del còmic francobekga dels 80 i 90, i topar-sel a la Massana serà com paladejar de nou els plaer de l’aventura adolescent, per als que el coneixen, i una epifania per als que tinguin la fortuna de descobrir-lo per primera vegada.

Com és habitual, a cal Pieras les sorpreses mai no venen soles, i el colofó –ara sí– del saló el posarà Mariano Pérez Clemente, Maren de nom artístic, il·lustrador català provinent d’una prolífica nissaga –el seu germà és el també il·lustrador Sanjulián. Es veterans de veritat potser el recordin pels incis en el mon de la historieta, com a portadista de Dossier Negro, però de seguida es va passar amb armes i bagatges a la il·lustració. Vindrà amb una selecció de la rfecent sèrie sobre Sherlock Holmes i amb una carpeta de formidables originals a llapis dedicats als grans clàssics dels anys 70 i 80, des del Padrí fins a El nom de la rosa.

I no s’oblidin de Els meus herois del segle XX, estupenda recopilació amb mig centenar d’article consagrats a personatges icònics de l’espanyol i del còmic universal, des del Capitán Trueno, Tintín, Superman i Conan, a Spirit, Dani  Futuro, Asterix i Príncipe Valiente, amb pròleg de l’actor espanyol Carlos Areces, ell mateix col·leccionista il·lustre i col·laboracions d’il·lustradors (Jordi Bernet, Carlos Giménez, Jan, Paco Nájera i Ricardo Muñoz), crítics (Joan Coll, Manuel Darías) i escriptors (Txema Díaz-Torrent). Aquesta primera secció inclou dues tornes memorables: d’una banda, la reedició de El jinete fantasma, aventura fundacional i inèdita en què el llegendari Ambrós, el pare del Trueno, explica els orígens del personatge, i la resurrecció de El Capitán Tronado, el particularíssim homenatge que Paco Nájera va retre a Ambrós. El volum conclou amb la reedició de les 25 primeres entregues d’Una crònica sentimental del TBO, que el mateix Pieras va començar a publicar ara fa un any i de forma mensual al Bondia hi explica anècdotes de primeríssima mà dels dibuixants que ha conegut en mitja vida d’anar-los al darrere, des d’Ambrós, naturalment, fins a Manuel Vázquez (Anacleto), Jan (Super López, Ezquerra (Judge Dredd), MOPrris (Lucky Luke) Iranzo (Cachorro), Eisner (Spirit), Gner (Inspector Dan) i anar fent. Amb homenatge final Francisco Ibáñez, el pare de Mortadelo, i al portadista Antonio Bernal.