Si Josep Majoral els pregunta si els agrada com ha quedat la plaça responguin que sí sense que passi una fracció de segon, o se’ls mirarà malament. Encara que l’instant hagi servit per imaginar que sí, que l’espai serà maco un cop hagi crescut la gespa, els arbres hagin madurat prou per oferir una ombra protectora dels 36 graus que devia marcar el termòmetre ahir a mitja tarda, quan s’inaugurava, i per deixar-se envair pel somni d’un fresc brollar de font pública que no es veia per enlloc. Instants a banda, sí, els 800 metres quadrats guanyats com a plaça Major, amb pistes de petanca incloses, representen una millora en tots els sentits, tenint en compte que allò simplement era el terreny deixat per a un enderroc i amagat sota una tanca lletja. L’ampliació ha estat possible per la cessió de dos famílies de la parròquia: una de manera gratuïta i l’altra, per un lloguer “simbòlic” segons el cònsol; i un contracte d’un any, renovable fins que una de les parts digui el contrari. El condicionament ha costat uns 20.000 euros. 
 
El Comú lauredià conserva la tradició de fer beneir els nous espais públics, “un bon costum”, va recalcar el mossèn de la parròquia, Pep Chisvert,  en tirar l’aigua beneïda sobre els llocs.   “Benvinguda sigui aquesta acció per continuar donant vida a la nostra estimada plaça Major”, punt tradicional del ball de la Marratxa durant la festa major que està ja a les portes. Un “espai de convivència, de retrobament... i de petanca”. Un espai per practicar aquest esport era una expectativa llargament acaronada, sobretot per als usuaris de la Llar de Lòria, que ara el tindran a tocar de la mà. Així que cap a les pistes es va enfilar  la concurrència: estan en la part superior, amb accés per una rampa pensada també per a persones amb cadira. Entre els assistents a l’acte i primers a provar la sorra, membres del club de petanca escaldenc, com la Rosalia Torrado, que la trobava prou bona. “Són dues pistes, han de marcar-les encara”, matisava amb l’ull expert. Que els lauredians, padrins o no, disposin de pista segur que impulsarà la pràctica, pronosticava. “Feia anys que ho demanaven”, recordava la cap de la Llar de Lòria, Núria Blanco. Se n’havia habilitat una al Prat del Senzill però quedava massa allunyada. Pistes a banda, tot l’espai d’esbarjo els ve fantàstic als usuaris del centre de dia.
 
Petanca al marge, amb el cònsol major a mà cal interessar-se per altres qüestions: saluda que el Govern es posi mans a l’obra per arranjar la carretera de Bixessarri (al matí la via estava neta, la runa al marge i la circulació, oberta) una intervenció “clarament necessària”. I tot i que sense dades concretes, admet que l’inici de juliol ha estat “fluix” a Naturlàndia –perdó, Naturland. Fins i tot ell se n’oblida.