Una desena d’assistents van prendre part ahir en el primer debat de reflexió col·lectiva Tracem el futur d’Andorra en un món que canvia.

L’indret escollit pel tret de sortida va ser la Biblioteca Comunal Universitària laurediana, on els assistents distribuïts en taules van anar aportant, durant una hora i mitja les seves idees en el marc d’un procés que va dirigit a tota la ciutadania, però també a altres agents relacionats amb els àmbits de debat, tant de les entitats com de l’àmbit institucional.

Així, i en arribar, els participants havien de respondre a la pregunta: “Quin àmbit de debat considereu més rellevant per a la reflexió sobre el futur del país?” Han sortit com a més rellevants, l’habitatge, l’ordenament del territori, la connectivitat i la demografia.

Manel Riera, un dels membres del Comitè rector, va explicar que “la ciutadania podrà proposar, deliberar sobre els problemes d’Andorra i proposar les solucions que li semblin més adequades, pensant en el futur a una generació vista. Esperem que aquesta experiència sigui profitosa”.

La iniciativa és possible en aplicació de la Llei de transparència, accés a la informació pública i govern obert de l’any 2021 que reconeix que la ciutadania té dret a participar en les polítiques públiques i a fer sentir la seva veu en aquells assumptes més rellevants que afecten el conjunt del país.
El text legislatiu insta les administracions públiques a fomentar aquesta participació icol·laboració, promovent un diàleg constant amb la ciutadania i obrint espais perquè tothom pugui implicar-se.

Les institucions, com Govern i els comuns s’han fet ressò del resultat de diverses enquestes segons les quals la ciutadania demana més capacitat d’incidència en les polítiques públiques.

De fet, la gran majoria considera que els espais i processos de participació poden ajudar a millorar la manera com es prenen les decisions. Riera va voler destacar aquest aspecte tot afirmant que “es proposaran les solucions que semblin més adequades, pensant en el futur a una generació vista. Esperem que aquesta experiència sigui profitosa, ja que les línies de reflexió per debatre són molt àmplies i cobreixen pràcticament tot l’abast d’allò que pot afectar Andorra al futur”.

En l’assemblea general que tindrà lloc el mes de gener i on hi haurà uns cinquanta participants, Riera va assenyalar que “s’estructurarà, prioritzarà i vertebrarà d’una manera més ordenada les propostes que puguin sortir d’aquests debats per tal que es puguin concretar més línies d’actuació a llarg termini, a 25 anys vista, que siguin ambicioses, però alhora, aplicables i racionals”.

Comitè rector
El Comitè rector sota la presidència de Manel Riera i Elisenda Vives també està format per les ministres Mònica Bonell i Helena Mas, les conselleres generals Meritxell López, Maria Àngels Aché i Susanna Vela; el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, i el menor de Sant Julià de Lòria, Sofia Cortesao, i dues representants de la Visura ciutadana, Maria Carme Lamelas i Esther Vila. També en forma part la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, i un dels sociòlegs d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I).

La pròxima trobada es farà avui a la sala dels Arcs de la Massana a partir de les set de la tarda. Ja dilluns serà el torn d’Encamp (20. 30 h) a la sala de congressos del Centre Esportiu i Sociocultural. 

El procés passarà per totes les parròquies i també per la població encampadana del Pas de la Casa.

Un procés participatiu de reflexió en dues fases per definir el futur del país

La de Sant Julià de Lòria va ser la primera trobada d’un procés de reflexió col·lectiva amb l’objectiu de definir els reptes de futur d’Andorra per als pròxims anys i que compta amb la participació de les institucions del país: Govern, Consell General i els comuns, així com de la ciutadania. En una primera fase, es recolliran les inquietuds i propostes de la ciutadania; i, de l’altra, espais de diàleg multisectorials per recollir visions diverses. Els informes de les sessions de debat es trametran al Comitè rector que analitzarà i sistematitzarà la informació recollida. La segona fase preveu la selecció de persones representatives de la societat andorrana per conformar l’Assemblea Ciutadana.