El país compta amb 46.053 habitatges, 6.238 dels quals, el 15% del parc, estan buits, segons les dades estimades a partir del Registre Estadística de Territori corresponents a l’any 2021 i que s’inclouen en el sistema d’indicadors d’habitatge que el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, i el director del departament d’Estadística, Joan Soler, han presentat avui a la seu de la Confederació Empresarial Andorrana.

Soler ha detallat que aquest nombre correspon als habitatges que l’any passat no tenien contracte de subministrament elèctric o que, en cas de tenir-ne, el seu consum anual fos tan baix que no es pogués considerar que estaven habitats.

Pel que fa a la distribució d’aquests habitatges, 1.800 es troben a Andorra la Vella, 1.525 a Canillo, 1.180 a Escaldes-Engordany, 909 a Encamp i 180 a Ordino. En el cas de la Massana i Sant Julià de Lòria, on no s’ha pogut contrastar les dades dels contractes elèctrics amb el registre de territori i només es tenen en compte els casos existents als registres de les mútues, n’hi ha 487 i 157, respectivament.

Més enllà d’haver-ne determinat el nombre, és “difícil veure l’impacte d’aquesta dada”, segons ha admès Filloy, que ha deixat clar, però, que “evidentment és una dada a tenir en compte”. I és que, a manca d’un treball més aprofundit que es podria portar a terme en el marc de la Comissió Nacional d’Habitatge, el ministre ha reconegut que a hores d’ara es desconeix quants d’aquests 6.238 habitatges buits corresponen a segones o terceres residències, pisos que estiguin en venda, herències, afectats per un procés judicial (execució hipotecària) o que siguin habitatges de ciutadans espanyols que no els hagin declarat al seu país

Pel que fa al sistema d’indicadors d’habitatge, una eina que com ha recordat Filloy ha de permetre “disposar de dades actualitzades per poder dissenyar polítiques i estratègies d’habitatge més precises, eficients i més sostenibles en el temps”, Soler ha detallat que s’estructura en tres eixos, com ara la demanda d’habitatge, l’oferta d’habitatge i les polítiques d’habitatge, i que cada un d’ells inclou un seguit de dades demogràfiques, econòmiques i socials que permeten analitzar la situació del mercat de l’habitatge.

Així, en el cas de la demanda, el sistema, que es pot consultar des del web d’Estadística, inclou dades relatives a la població (naixements, defuncions), a les llars residents, a les autoritzacions d’immigració vigent, a la tipologia de llars i de residents d’aquestes o a la despesa en habitatge, entre d’altres.

Quant a l’oferta, s’inclouen dades relatives al parc d’habitatges, a la superfície construïda i al preu mitjà del metre quadrat, tant de compra com de lloguer. En aquest sentit, Soler, que ha indicat que el sistema no està complet i que s’aniran incorporant més dades, ha precisat que les dades relatives al lloguer s’han obtingut a partir de l’enquesta de pressupostos familiars, que fixa el preu mitjà del metre quadrat en el moment d’accedir a un lloguer en 9,6 euros mentre la mitjana de la totalitat dels lloguers se situaria en 7,3 euros.

Precisament, la qüestió dels preus s’acabarà d’afinar amb la incorporació al sistema d’indicadors de la informació que s’obtingui de la base de dades dels contractes de lloguer, una eina que des de l’Institut Nacional de l’Habitatge ja s’ha tret a licitació i que està pendent d’adjudicació, com ha recordat Filloy. Amb aquesta base, més a mitjà termini perquè “caldrà crear-la i alimentar-la”, es podrà disposar d’una radiografia molt més acurada dels preus del mercat de lloguer.

Pel que fa a les polítiques d’habitatge, el sistema recull dades (tancades el 2020) relatives als ajuts a l’habitatge, al programa d’emancipació de joves, a les consultes de l’Oficina d’Habitatge així com també d’altres tipologies d’ajudes com per exemple les ocasionals o les incloses en el programa Renova.

Per la seva part, el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Gerard Cadena, ha destacat la importància de poder disposar d’aquests indicadors i de poder comptar amb “prou dades reals”, un fet imprescindible per poder tirar endavant “polítiques ajustades a la realitat del país”. En aquest sentit, Cadena ha recordat que des de la CEA, conjuntament amb d’altres associacions lligades al camp de l’habitatge, ja es va iniciar un treball el 2017 per “esbrinar el perquè els promotors no invertien en habitatges de lloguer” i mirar de revertir la situació, on, entre d’altres, s’incidia en l’absència de dades, un aspecte que el sistema d’indicadors de l’habitatge “esperem que resolgui”.


La inversió estrangera directa creix un 77,3%

La inversió estrangera directa en habitatge va ascendir l’any passat fins als 176.793.721 euros, un 77,3% més respecte dels 99,6 milions de l’any anterior, segons les dades que s’inclouen en el sistema d’indicadors d’habitatge. 

Pel que fa al nombre total de transaccions aprovades i formalitzades, se’n van comptabilitzar fins a 501, un 55,6% més que l’exercici 2020, gairebé la meitat de les quals (238) procedents d’Espanya. Els inversors francesos van ser 119, mentre que la resta de transaccions efectuades corresponen a d’altres nacionalitats.

D’altra banda, i paral·lelament al sistema d’indicadors, s’ha posat en marxa un simulador que, a partir d’una sèrie de paràmetres demogràfics i econòmics, triats per l’usuari, permet fer una projecció del nombre d’habitatges disponibles i necessaris per a un futur.