Ignasi Arbusà, amb Anna Galbe de suplent, aposta per revisar les competències exclusives del consell d’administració, dotant de major autonomia la direcció. També voldria establir una despesa màxima mensual o anual en les prestacions farmacèutiques amb copagament i que fossin 100% cobertes un cop superada. Quant a la reforma de les pensions creu que “ja és urgent”.


Què l'ha motivat a presentar-se?
Fa un any que em vaig jubilar de director de Prestacions de la CASS i durant els darrers 10 anys he viscut molt intensament quina és la raó de ser de la CASS, el sistema sanitari a Andorra i les prestacions de la branca de jubilació. Així mateix he conegut de primera mà l’acció del consell d’administració de la CASS i el seu funcionament. Soc metge i el meu aprenentatge postuniversitari ha estat en  gestió de centres sanitaris, qualitat i bioètica. Experiència i formació crec que donen un perfil que pot ser molt útil a la institució.

Fa quatre anys només es va presentar una candidatura al col·legi de pensionistes, en aquesta ocasió cinc, a què creu que és degut això?
Fa quatre anys es tornava a presentar el senyor Risco, persona molt activa, molt coneguda a Andorra i molt directament vinculada al teixit associatiu al país. Entenc que hagués estat un rival difícil per a qualsevol que volgués presentar-se. En aquesta ocasió, crec que els candidats ofereixen perfils diferents.

Han estat ben representats els pensionistes dins el consell d’administració de la CASS?
Els membres del consell d’administració de la CASS han de vetllar pel compliment de la seva raó de ser, en conjunt. El fet que hi hagi un representant elegit pel col·legi electoral de pensionistes, garanteix que hi ha una veu especialment orientada als interessos d’un important col·lectiu de 21.000 persones. Sí, crec que els pensionistes estan ben representats. 

Què els diria a aquells que diuen que, com que el Govern hi té majoria, tant és el que passi al consell d'administració?
És cert que els membres no electes més el vot de qualitat del president fa que la majoria sigui clara. En la meva opinió, el consell d’administració ha de prioritzar una presa de decisions fonamentada en el consens. Tots els que hi són han de remar en la mateixa direcció, amb matisos però alineats per l’interès comú. No és bo plantejar-ho com un acarament entre electes i no electes. Em consta que des del CA s’han plantejat propostes de modificació de la norma jurídica que han estat ateses pel Govern i pel Consell General.

Manca transparència?
Entendre els procediments de la CASS, que moltes vegades són força complexos, pot induir a pensar que no es té tota la transparència que els afiliats voldrien. Em consta que els darrers anys s’ha fet un important esforç, segur que millorable, en explicar el funcionament de la CASS, així com l’aplicació pràctica de les prestacions que la CASS proveeix. Queda camí per recórrer, però la vocació i la voluntat hi són, en els òrgans  de govern i en la direcció.

Des de fora el consell d’administració de la CASS, creu que hi ha alguna cosa que es podria fer d’una altra manera.
Crec que s’haurien de revisar les competències exclusives del CA, dotant d’una major autonomia la direcció.
S’haurien de simplificar i automatitzar els procediments interns de la CASS, reduint el “fer” pel “comprovar que el que es fa es fa bé”.
Augmentar la capacitat d’incidir en la demanda sanitària evitable.
Reforçar l’esperit positiu dels treballadors de la CASS.
Explicar les moltes coses que es fan bé, intentant millorar la imatge externa de la CASS.

Com pensa fer passar el seu missatge?
En campanya, a través de les presentacions que s’estan programant als casals de gent gran i amb alguns col·lectius específics. Els mitjans de comunicació ofereixen els seus canals per poder expressar les propostes de cadascú. Després, en el cas de ser elegit, obrint canals directes a aquell que vulgui accedir-hi, amb afiliats, col·lectius, col·legis professionals i associacions orientades a la gent gran i a les patologies cròniques.

Què pot aportar la vostra candidatura al consell d'administració de la CASS?
Molt coneixement i experiència, sentit comú i molt interès que prevalgui el consens i el diàleg. I això des d’una òptica general i alhora específica per al col·lectiu de pensionistes.

Quines són les principals propostes que planteja?
M’adreço directament a la professió de fe, expressada en el document que la CASS ha editat per a aquestes eleccions:
Facilitar la interlocució directa, habilitant un espai i un temps setmanal.
Promoure l’ampliació del llistat de malalties amb cobertura 100%, en especial en els pacients pluripatològics i polimedicats.
Ampliar al 100%  de cobertura per a totes les prestacions ambulatòries incloses, als assegurats amb cobertura del 100% per malaltia i Article 7.
Ampliació del pagament en règim de tercer pagador per a totes les prestacions per als majors de 65 anys i col·lectius d’especial protecció.
Promoure l’accés al grau 2 d’invalidesa, amb caràcter temporal quan el pensionista no pot accedir a un altre tipus de treball. Altrament revisar els criteris de gradació d’invalidesa.
Establir una despesa màxima mensual/anual en les prestacions  farmacèutiques amb copagament. Superat aquest import, cobertura 100%.
Revisió dels criteris de determinació del beneficiari del 100%.
Promoure la dispensació farmacèutica per períodes superiors al mes en determinades circumstàncies.
Disposar de la mateixa cobertura d’Andorra en els desplaçaments temporals a altres països, pel que fa als medicaments.
Agilitzar la tramitació administrativa de sol·licituds.
Impuls de la millora de l’accés als serveis de la CASS per dependents físics i sensorials.

És un moment important per tot el treball per garantir les pensions, com veu les propostes que s'han fet des de la mateixa CASS?
La CASS ha treballat, des de fa anys, a proposar models i alternatives al Govern i al Consell General. La solució, ara ja urgent trobar-la i aplicar-la, passa per un conjunt de mesures que totes han de ser aplicades en la justa mesura i en el temps adequat.

Seria partidari de poder revisar-ne alguna?
No és qüestió de revisar-ne alguna, sinó de modular en quina intensitat i en quins terminis s’han d’aplicar pràcticament totes. 

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Reduir-la és impossible. Per la demografia, per l’avanç mèdic i tecnològic… etc. La cartera de serveis de què disposa Andorra és molt àmplia i és molt difícil de reduir. Cal comptar amb els col·legis professionals per adequar l’assistència sanitària a les necessitats reals de la població. I possiblement cal redefinir el model de contraprestació als professionals i als centres convencionals.