El dentista que havia estat jutjat a finals del mes de maig acusat d’onze delictes menors de lesions causades per imprudència professional greu, ha estat condemnat finalment pel Tribunal de Batlles a una pena de 15.000 euros i a la inhabilitació per exercir la tasca de dentista o estomatòleg per un període de tres anys.

Pel que fa a la indemnització que han de rebre les víctimes, cal destacar que durant la vista es va acordar que es determinés més endavant, ja que alguns informes van arribar a darrera hora i les parts no van tenir temps d’avaluar-los. S’ha de tenir en compte, però, que un cop coneguda aquesta sentència ara les parts tenen un termini de quinze dies per presentar un recurs d’apel·lació si no estan d’acord amb la decisió.
El dentista, que estava acusat d’haver causat danys a onze pacients arran de la seva pràctica, va exposar davant del Tribunal de Batlles que potser en el moment en què es van produir els fets no tenia prou experiència, així que va justificar alguns dels perjudicis patits per les víctimes. D’aquesta manera, va explicar que va acabar la carrera el 2000 i cal destacar que els primers fets es remunten al 2001.
De totes maneres, va afirmar que sempre va actuar de la millor manera que sabia i fent “el possible” per solucionar els problemes que presentaven els pacients. Així, va mantenir durant tota la seva declaració que considerava que la seva actuació professional va ser correcta, tot i que va admetre la manca de perícia o de coneixements, ja que va afegir que moltes vegades hi havia coses que no li havien ensenyat a la universitat.
Per tant, el doctor va admetre que algunes de les actuacions que va tenir amb els onze pacients van estar mancades de coneixements i va exposar que va cometre alguns errors. Així, per exemple, va manifestar que en un dels casos havia comès una errada en cimentar una pròtesi, cosa que hauria provocat problemes amb aquesta peça, i també va manifestar que en un segon cas potser havia llimat massa una endodòncia. Tot i així, va assenyalar que en alguns dels casos els pacients no havien tornat per seguir tractament quan els ho havia indicat i també va justificar determinats problemes que van patir amb una mala higiene bucal o un mal ús, per exemple, d’una pròtesi.

Confirmació de mala praxi
Alguns dels pèrits que van declarar en la causa van corroborar la mala praxi del doctor i els pacients van relatar els nombrosos problemes que van tenir, i molts encara avui pateixen les seqüeles. D’aquesta manera, durant les diferents declaracions de les víctimes es va poder evidenciar que algunes de les pràctiques del metge havien estat mancades de perícia. En aquest sentit, per exemple,  una d’elles va relatar com se li va desencaixar la mandíbula després que el doctor li tra­gués un queixal i els forts dolors que va haver de patir. El facultatiu també hauria fet determinades actuacions sense el consentiment dels perjudicats.
A més a més, alguns dels pacients van patir greus infeccions i inflamacions. En un dels casos, fins i tot, els forenses van exposar que l’estat en què tenia la pacient la boca, juntament amb el fet que patís una cardiopatia, li podia haver comportat un risc molt important per a la salut.
La sentència que ha dictat ara el Tribunal de Batlles respon a la demanada feta pel ministeri fiscal, que volia dos anys d’inhabilitació i 15.000 euros de multa. La petició d’una de les acusacions particulars encara era més dura, ja que volia que la inhabilitació fos per cinc anys i demanava un any de presó.
En aquest sentit, cal destacar que aquesta part va manifestar que l’alarma social que havia provocat el cas feia que demanés que l’home fos ingressat a la presó, tot i que el tribunal ho va descartar per l’arrelament de l’acusat al país i també perquè el pagament de la responsabilitat civil està garantit.
La celebració de la vista es va allargar un dia sencer i la setmana següent es va reprendre perquè les parts llegissin els seus informes finals.