Copsar, en primer lloc, quina és l’opinió dels ciutadans sobre els matrimonis entre persones del mateix sexe i, en funció de la resposta, impulsar una proposta per regular aquests casaments.
Aquesta és la intenció de quatre lletrats (Maite Bourgeaud, Maitena Manciet, Joan Miquel Rascagneres i Manel Pujadas) que impulsaran una recollida de signatures per potenciar que hi pugui haver aquest canvi.
Tal com posa en relleu una de les advocades que es troben al darrere de la iniciativa, Maite Bourgeaud, aquesta proposta no té “cap alineació” amb cap grup polític ni té a veure amb cap “reivindicació política” i únicament és fruit d’una “reflexió” dels quatre lletrats arran d’una sentència del Tribunal Superior sobre una pensió de viduïtat en una parella del mateix sexe i en veure quina és la situació en l’entorn, on cada vegada hi ha més països que regulen aquests matrimonis.
Així, Bourgeaud destaca que cal tenir en compte que recentment el Tribunal Superior ha reconegut els drets d’un home a cobrar la pensió de viduïtat després de la mort de la seva parella (del mateix sexe). En aquest sentit, insisteix que el tribunal va destacar que el matrimoni entre persones del mateix sexe no era contrari a l’ordre públic del país. A més, Bourgeaud recorda que l’article 6 de la Constitució estableix que ningú pot ser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social. Aquests dos fets, units que els països de l’entorn estan regulant el matrimoni entre dues persones sense diferenciació de sexe, fan que els lletrats hagin pensat que seria oportú que a Andorra es pogués demanar el dret que dues persones del mateix sexe es puguin casar.
La lletrada troba que si una bona massa de la població considera que “no té res a objectar” al fet que el matrimoni civil no sigui només un privilegi de les parelles mixtes, llavors
el legislador haurà d’actuar tenint en compte aquest “sentiment del poble”.
“Demanem un dret, no una obligació, i això no ha de perjudicar ningú”, destaca Bourgeaud, que afegeix que de la mateixa manera que un home i una dona poden assumir entre ells obligacions legals també ho poden fer les persones del mateix sexe. Es tracta, tal com conclou
la lletrada, d’una qüestió de “respecte” a totes les persones, amb independència de la seva condició sexual, i a la igualtat, i afegeix que “no hi ha cap raó” perquè aquesta modalitat no pugui ser instaurada.
Bourgeaud recorda que la unió estable de parelles no és equiparable al matrimoni i defensa que “qualsevol parella” pugui “contraure entre ella i davant la societat les obligacions pròpies del matrimoni civil”.
