El Pla Comarcal de Ciutadania i Migracions 2026–2028, encarregat pel Consell Comarcal de l'Alt Urgell i que aquesta tarda es presentarà públicament al Centre Cívic, dibuixa un escenari inquietant als centres educatius i entre el jovent de la comarca: racisme reiterat, falta de resposta institucional i una salut mental juvenil cada cop més fràgil.

L’informe és explícit. Parla d’un increment notable de matrícula viva i de diversificació d’orígens, amb alumnat procedent de Colòmbia, Bolívia, Perú, Argentina, República Dominicana, el Marroc o el Pakistan, així com de famílies expulsades d’Andorra que arriben al territori sense estabilitat. El resultat: centres tensionats i alumnes que entren en un sistema que no està preparat per acollir-los. 

En dades, recull les que aporta l'Idescat: actualment viuen a la comarca 3.277 persones estrangeres, que equivalen al 15,51% de la població comarcal, amb un increment continuat en els últims anys.  A la Seu representen el 17,58% de la població. Entre la població jove, la diversitat és encara més evident: el 2021, un 20,16% havia nascut a l’estranger, reflectint perfils migratoris cada vegada més variats, precisa el document, adjudicat a La Perifèrica per 11.579 euros. 

El document alerta que “escoles i instituts no disposen de recursos suficients per atendre la diversitat cultural, lingüística, socioemocional i de salut mental”. El professorat, diu literalment el Pla, està format per ensenyar continguts, però no per gestionar la complexitat emocional i social que arriba a les aules. 

Les conseqüències són greus. En un institut, l’alumnat de l’aula d’acollida relata casos continus de racisme dins i fora del centre: "torna al teu país", "negro", "malo". No són episodis puntuals. Són insults reiterats, exclusió al pati, rebuig en activitats esportives i una convivència que es va erosionant dia rere dia. L’informe constata que molts d’aquests fets no han estat abordats preventivament i que, en alguns casos, les mateixes víctimes han acabat normalitzant-los.

El Pla és contundent: no hi ha protocols clars ni aplicats per prevenir, detectar o intervenir davant el racisme i l’assetjament escolar. Tampoc hi ha prou figures de suport (educadors socials o professionals especialitzats) que puguin treballar la convivència abans que el conflicte exploti. 

Aquesta realitat té un impacte directe en la salut mental del jovent, alerten especialistes en la matèria. L’informe parla obertament de malestar emocional vinculat al dol migratori, la pressió familiar, la construcció identitària i el racisme quotidià. Joves que se senten fora de lloc, que no es barregen, que viuen en grups separats i que arrosseguen una sensació persistent de no pertinença. 

Entre buit i barreres
La situació empitjora encara més entre els joves de 16 a 18 anys, molts dels quals queden atrapats en un buit educatiu i social per barreres administratives com la manca temporal de NIE o la no-homologació d’estudis. El mateix Pla alerta que aquests llimbs generen aïllament, frustració i absència de projecte vital, un còctel explosiu per a la salut mental.

En el cas dels fills de famílies expulsades des d'Andorra,  en no poder reagrupar, molts infants i adolescents poden viure el trencament vital com una conseqüència d’haver “fet alguna cosa malament”, insisteixen alguns experts, que adverteixen que aquest tipus d’experiència, a banda que vulnera els acords de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, tractat amb rang assimilable al constitucional, recorden, dona lloc a dols complexos, molt més difícils de simbolitzar i tractar clínicament que els dols associats a processos migratoris voluntaris.

La normativa "restrictiva" d'Andorra deixa famílies "sense recursos i sense xarxa"
"La normativa d’estrangeria especialment restrictiva d’Andorra genera situacions de vulnerabilitat, incertesa i limitació d’accés a drets per a persones que viuen o treballen entre Andorra i l’Alt Urgell, afectant la seva estabilitat vital i creant la necessitat de xarxes de suport específiques i coordinades". 

L'informe posa així negre sobre blanc una situació que ha estat denunciada pels mitjans de comunicació i que es percep al carrer. Assenyala que entre aquestes famílies que "sovint es veuen obligades a reagrupar-se a Catalunya perquè Andorra no permet la reagrupació", els deixen "sense recursos i sense xarxa". Incideix que "la irregularitat administrativa intermitent i la dependència laboral d’Andorra generen inseguretat vital". 

Finalment, el document reclama "disposar de dades clares i sistematitzades sobre les trajectòries migratòries i la relació del territori amb Andorra per orientar les polítiques d’acollida i la planificació dels serveis".