És important que els nens no es quedin amb aquella imatge del 13 de març, aquella sensació de desbandada que van deixar les aules buides de manera tan sobtada. És important que percebin que el món torna a recuperar el pas i per això, millor aquest final de curs excepcional, accidentat i ple de normes que cap fi de curs. L’argument l’exposava ahir la directora de l’escola andorrana de Canillo, Antònia Darnés.

Al centre es van incorporar ahir els primers alumnes, en servei d’acollida, i a partir d’avui ho faran ja per a activitats lectives: els de primera ensenyança, en grups de 30 o 40, un parell de matins per setmana; els de sisè, tots els matins. Un calendari lleugerament caòtic mirat des de fora, i no obligatori, però que respon a aquesta idea que “era important tancar el curs, després de moments tan durs”, reiterava Darnés.

La inusual situació del centre canillenc reflecteix la que, cadascú a la seva manera –depenent molt del nombre d’alumnes– es viuen aquests dies als centres educatius dels tres sistemes. Un total de 2.211 escolars es van  reintegrar a les aules, segons les dades facilitades pel Govern, una xifra que suposa el 26 per cent dels 8.576 matriculats durant aquest curs. Per sistemes, 848 dels que ahir es van retrobar amb el pupitre pertanyen al sistema andorrà, mentre que 659 són dels centres espanyols i 704, de l’educació francesa.

Servei d’acollida
Els centres, recorda també el Govern, ofereixen des d’ahir el servei d’acollida, que substitueix el de guarda que va estar actiu coincidint amb les setmanes de confinament. Ahir, amb 1.261 infants menors de 14 anys. En molts centres, aquesta opció incorpora també novament el servei de menjador.

El delegat de l’Ensenyament Francès, Denis Dekerle, va destacar que, globalment, “la modalitat d’acollida ha funcionat bé” i es va desenvolupar en les condicions sanitàries “òptimes”. També va assegurar que no s’han constatat dificultats dels docents per treballar en aquesta nova situació. Des d’ahir, el 92% dels professors fa classes presencials (la resta les realitza telemàticament per qüestions de salut) i dels 700 alumnes de primària que van tornar ahir a l’escola, 400 eren de famílies prioritàries (els progenitors treballen tots dos) i la resta responien a una prioritat pedagògica segons el curs en què es troben. La intenció és poder acollir més alumnes la setmana que ve.  

També als cinc centres del sistema espanyol la jornada es va viure sense cap incident, va assegurar la delegada d’Educació de l’Ambaixada d’Espanya, Yolanda Varela. Un vint per cent de l’alumnat s’hi va reincorporar, en un “calendari complex” on tenen prioritat, però, els cursos previs a un canvi d’etapa –els “crítics”, en diu Varela– així com els serveis d’acollida i els alumnes en situació vulnerable.

Dades a banda, va ser una jornada no exempta d’emoció. “Fa una setmana no ens pensàvem que hi poguéssim tornar”, s’exclamava Darnés. “Per molt teletreball que hàgim fet, i que ens hagi permès acostar-nos a les famílies i les cases, el que dona sentit a la nostra feina és tenir els nens aquí.”

“Les línies verdes són per pujar, i les blaves, per baixar”

Normes i directrius, potser una mica rollo, potser un joc. L’Aina i el Lluc formen part del gruix d’escolars que ahir es retrobaven amb les aules. Ells, a l’andorrana de Canillo. En tenien ganes, asseguren tots dos, a cor, convertits en improvisades estrelles televisives, atenent els mitjans al costat de la directora, l’Antònia Darnés. Al vestíbul, la lletja cara del virus, enorme, retallat en cartolina, per explicar-los les normes per seguir: les línies verdes indiquen les pujades; les blaves, el lloc per on baixar; rentar-se les mans sovint és el que més els molesta, diu l’Aina, i han de portar mascareta fora de l’aula. Per la resta, concorden un dia quasi normal: amb pocs companys, és cert, però fent “de tot”. Amb ganes de tornar-hi, repeteixen, perquè seguir l’activitat des de casa “ha estat difícil”, confessa el Lluc.