Inversió en salut, “aquí i ara”

“Tant de bo no l’haguéssim de celebrar, tant de bo cada dia de l’any fos el dia de la dona”. Teresa Serra, integrant del comitè d’empresa de la Fundació Sant Hospital exposava el sentiment dels treballadors sanitaris concentrats a la plaça Soldevila, un desplegament breu -deu minuts: el fred era contundent- amb motiu del Dia de la Dona treballadora, 8M. Més enllà, però, de la data a commemorar, és moment també per parlar de l’estat de salut -física i mental- dels que sanen i dels mitjans -pocs, denuncien- i reconeixement -encara menys, es planyen- que en reben. I les inversions en sanitat, recorda Serra, s’han de fer “aquí i ara”, sense esperar a la construcció i dotació del nou hospital. “Des de dins crec que hi ha poca il·lusió i genera escassa confiança que comporti una millora important si tot plegat es gestiona com fins ara”, rebla. “Toquem de peus a terra: hem de viure el present i les inversions calen ara”, tant pels professionals com pels pacients. “Fins que no el veiem construït, no mirem més enllà del dia a dia”.

El comitè d’empresa (amb majoria de la Intersindical-CSC, més CC.OO. i UGT) va convocar la concentració celebrada a les portes de l’hospital a migdia. “El dia de la dona és cada dia de l’any i el que volem és que millorin les condicions laborals, que s’elimini l’element masclista que queden als llocs de feina”. Però el més rellevant, l’objectiu, seria “no haver de celebrar el dia de la dona”, manifestava Serra en nom dels companys. Al sector hi ha “molt desgast, crispació; les condicions laborals no són satisfactòries, amb gent que ha patit moltíssim, sobretot els que han estat a primera línia, com urgències i les UCI”, amb “molta càrrega d’hores i unes condicions que no són les millors perquè no s’inverteix en salut”, resumeix.

A l’hospital de la Seu en concret, detalla, “tothom s’ha arremangat i ha donat tot el que ha pogut”, cosa que “ha comportat que molta gent s’esgotés, s’infectés”; no obstant això, “ha destacat la professionalitat, malgrat unes condicions que no són òptimes, amb molta discriminació salarial per categories” i uns esforços, consideren, mai recompensats: “Les condicions salarials no són molt atractives”. A banda, o precisament per això, “hi ha hagut problemes per cobrir baixes i ha suposat que s’aturessin determinats serveis”, recordava. Així, concloïa, no pot resultar estrany que hi hagi una certa quantitat de professionals que es plantegin plegar. “No sé personalment quants poden ser, però sí que hem anat tots sentint comentaris en aquest sentit, de gent cansada de la professió, de la situació viscuda”.

I d’aquí endavant? “Si no s’aporta inversió, es carrega el professional sanitari per unes condicions laborals minses, precàries”. Unes inversions, insisteix, a fer “ara i aquí”.