Jacqueline Caubet, amb Pancho Lizama com a suplent,  reclama un estudi per analitzar per què no ha funcionat la via referent, carrega contra la gestió del fons de jubilació per la poca rendibilitat que ha donat els darrers anys i diu no a les propostes de la CASS sobre la jubilació.

Què l’ha motivat a presentar-se?
Realment ha estat una decisió de l’agrupació sindical d’Andorra, que ja portem temps treballant amb el tema de la sostenibilitat de les pensions, estan molt ben assessorats i participant molt activament amb les propostes al Consell General. Volem contribuir no només amb les pensions, sinó també amb la branca sanitària, que no està funcionant com voldríem i fins i tot en un tema que no s’ha parlat fins ara, com és la gestió dels fons de reserva de pensions.

I com veieu aquest darrer aspecte?
Pensem que no s’ha fet una bona gestió. Estem parlant de més de 1.500 milions d’euros que han donat una rendibilitat mitjana en els últims cinc anys d’1,7% per sobre de l’IPC, i considerem que amb una quantitat de diners tan important és una rendibilitat molt baixa. També hem constatat que qui guanya més són els bancs. Per exemple en el cas de la renda fixa i monetària, que són inversions de baix risc, tot i que no n’estan exemptes, ha tingut un resultat negatiu. La borsa sí, perquè després de la Covid hi va haver una pujada, però actualment estem perdent 60 milions d’euros. I després hi ha un altre tema que ens preocupa molt que hem vist a la memòria, unes memòries que realment són per a economistes, com són les inversions en private equity, és a dir de capital risc.

Per què els preocupa?
Perquè l’any passat el consell d’administració va aprovar una modificació per elevar el topall màxim que tenien del 2,5% al 7,5%. I sobre aquest tipus d’inversions l’Associació Suïssa de Bancs ha advertit que “és un model de finançament i de capital risc destinat a empreses que no cotitzen en borsa, unes inversions que acostumen a desenvolupar-se en l’etapa inicial de l’empresa, quan les perspectives de futur són incertes i per tant els riscos són més elevats”. A més s’incideix que “les inversions en private equity no estan regulades, especialment en tot el que es refereix a la protecció de l’inversor, sovint també hi ha falta de transparència”, i que “comporten uns riscos importants i poden generar unes pèrdues considerables, inclosa la de la totalitat del capital invertit”.  

En el moment actual es fa difícil trobar productes segurs amb una bona rendibilitat.
El que més rendibilitat ha donat han estat els lloguers de la CASS, que ja pràcticament estan del tot amortitzats. Tot i les despeses elevades han obtingut una rendibilitat neta del 8,8%. Ens demanem per què en un passat, ja que ara el preu dels pisos està molt alt, no es va invertir en habitatge, ja que a més de la rendibilitat que es pot aconseguir dels lloguers també tens un bé que en el futur es pot vendre. Amb això no volem dir que la CASS hagi de resoldre el problema de l’habitatge, que això ho ha de solucionar el Govern, però sí que es podria donar una mica més d’oxigen a la CASS.

Són eleccions on participa habitualment poca gent però que aquest cop compta amb deu candidatures.
La gent no està informada. Estic parlant amb moltes persones i hi ha molts ciutadans no andorrans que es pensen que no poden votar, no saben què es fa al consell d’administració, no hi ha una comunicació entre els representants dels assalariats i la població, no diuen quines són les seves propostes i quines s’accepten i les que es rebutgen, l’únic portaveu és el president que és nomenat pel Govern.

Què diria a aquells que diuen que com que el Govern hi té majoria tant és el que passi al consell d’administració?
Pensem que la composició del consell d’administració és antidemocràtica, els assalariats tenen només dos representants tot i ser els més nombrosos. Volem proposar una reforma de llei perquè o bé com a representants al consell d’administració o bé com a sindicats ho podem fer. Voldríem ampliar amb un tercer representant dels assalariats, i que dels pensionistes n’hi hagués dos i fins i tot que hi hagi un representant dels autònoms. Seria tot molt més equitatiu. 

Què pot aportar la seva candidatura al consell d’administració de la CASS?
Podem aportar tota la força sindical que tenim. Està al consell d’administració ens permetria accedir a una informació que ara mateix no tenim i aleshores fer unes propostes més encertades.

Quines són les principals propostes que planteja?
La branca de pensions és molt important perquè està en una situació crítica però també em preocupa molt la branca sanitària. Hem constatat que el sistema de via preferent, que es va crear per reduir despeses, ha passat tot el contrari i s’han incrementat. I no sabem ben bé perquè, per les visites telemàtiques, per les proves diagnòstiques, per les visites al metge referent, sabem que hi ha duplicitat d’actes mèdics, però les dades per determinar-ho la memòria tampoc les aporta. Sabem que la gent ha perdut el dret a la lliure elecció, de triar si anar a un especialista convencionat o al metge referent, i també ha perdut el dret d’anar a un metge convencionat de fora del país. 

I què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Primer cal fer un bon estudi. Per què no ha funcionat la via preferent? També un estudi de les mancances mèdiques que tenim al país, que són moltes, les llistes d’espera, ara els especialistes estan donant hores per a l’octubre i novembre, per exemple. El que sí ha disminuït molt són les visites mèdiques a l’exterior, perquè amb la via preferent és molt difícil accedir-hi. S’ha perdut qualitat i la despesa ha pujat. Controlar les baixes mèdiques  també, però conec molta gent que no es pot permetre el luxe d’agafar una baixa. Cal garantir que qui la necessita la pugui tenir.

És un moment important per tot el treball per garantir les pensions, com veu les propostes que ha fet l’actual consell d’administració?
Han anat a buscar la solució més fàcil, una que pot donar qualsevol, no cal pagar experts. Apujar l’edat de jubilació i apujar les cotitzacions, així com fer plans de pensions obligatoris privats, bàsicament. És una solució fàcil i molt perjudicial per a la població, que perdrà poder adquisitiu i qualitat de vida. Hi ha d’altres solucions.

Quines?
Per exemple que la branca sanitària es financés amb impostos, i això no vol dir que s’hagi de gravar més els treballadors ni les rendes més baixes, però sí que s’hauran de gravar les més altes. Cal una reforma del model fiscal. No és normal que hagi de pagar el mateix 10% d’IRPF una persona que guanya 25.000 euros que una que en guanya 100.000, hi ha d’haver un percentatge proporcional, s’han de fer trams diferents.