Jean Jacques Carrié és un dels impulsors de la iniciativa publicitària del Pas de la Casa. En aquesta entrevista exposa els motius que van portar un grup de comerciants a activar aquesta actuació per dinamitzar el nucli encampadà en un moment de davallada de les vendes.
¿Com evoluciona la iniciativa publicitària?
Molt bé. Cal tenir en compte que és una tasca que fem de forma voluntària, però pel que se sent al Pas crec que és una bona iniciativa. Ara estem posant sobre la taula els problemes del Pas de la Casa, que són una mica diferents dels que hi ha a Andorra perquè és a 30 quilòmetres, a més alçada, tenim les estacions i la clientela és una mica diferent de la de baix. Per ara en fem un balanç positiu.
¿Quants socis sou actualment?
Ara aproximadament som entre 130 i 150 socis. Tot i així, l’objectiu és molt alt. Partim de la idea que som 300 comerços, però si també s’hi afegeixen els propietaris del edificis, que també tenen interès que el Pas funcioni, i els proveïdors, que també hi poden col·laborar, podem arribar a 450 o 500 socis. Després ja veurem si hi arribem. A més, el Comú ofereix el 25% del que cobrem. També hi participen Grandvalira i Gasopas.
¿Què va ser el que us va impulsar a mobilitzar-vos?
Vam començar la iniciativa amb la negociació sorgida arran de l’obligatorietat de tancar certs diumenges a la tarda. Aquí creiem que és una ruqueria, perquè si tanquem algun diumenge la gent ho desconeix i després el boca-orella farà dir que el Pas està tancat cada diumenge. La iniciativa és una bona idea perquè si actuem junts podem fer coses intel·ligents per canviar la imatge del Pas de la Casa.
Va lamentar que als comerços petits els costa moure’s.
La gent creu que si paga 30 euros al mes nosaltres ho arreglarem tot. Però cal que col·laborin a l’hora de fer la feina. La intenció és aconseguir un Pas de la Casa més simpàtic, més professional, més a la disposició del client. Al mateix temps volem col·laborar amb les accions que ja es fan, com el Trofeu Andros, i a finals de juny o principis de juliol volem posar en marxa una braderie, com es fa a Biarritz.
Tots els comerços del Pas es posaran d’acord per fer unes jornades de rebaixes. Hem d’esperar ara a tenir l’autorització per tancar el poble al trànsit rodat i fer-lo per a vianants durant aquests dies. També volem posar un autobús per portar els visitants des dels pàrquings fins al centre del poble i després fer publicitat a França. Ara els comerciants s’han de posar d’acord per sectors per veure quins descomptes podem oferir. Tot i que els petits s’han d’estirar una mica, sembla que a poc a poc es van animant.
¿Quines actuacions esteu fent en aquests moments?
Vam escollir una agència de publicitat i comunicació i ja tenim una imatge per al Pas. Ara instal·larem uns cartells promocionals a l’Ospitalet i a l’entrada del Pas de la Casa. Aquesta imatge la utilitzarem també fer banderoles per a cada establiment, bosses, adhesius. A més, també estem treballant perquè els establiments facin un esforç per motivar el seu personal. Que estigui somrient i que sigui professional. Perquè el client tornarà si som simpàtics.
Vosaltres heu dit diverses vegades que el Pas ha canviat, que ara s’està patint molt més. ¿Què ha portat fins aquesta situació?
Un cúmul de coses. La crisi internacional i també al Pas de la Casa, quan tot anava bé, la gent no es va moure gaire i ara cal fer coses i actuar de forma conjunta.
¿Cal canviar el model del Pas de la Casa?
Si cada comerciant motiva el seu personal i arranja una mica la seva botiga i les coses es fan ben fetes, no cal fer res més. La màquina la tenim. Tenim un poliesportiu magnífic i unes estacions magnífiques. Si canviem una mica la manera de fer, si organitzem alguns esdeveniments simpàtics i fem comunicació cap a França, ja està. Nosaltres no volem anar a buscar els visitants gaire lluny. Només els que es troben a uns 200 metres. Els que vénen de més lluny ja és feina del Govern atraure’ls.
¿Quina calculeu que ha estat la davallada de la facturació?
No en puc donar dades, però, pel que diuen els comerciants, la davallada és important. Però cal tenir en compte que la gent que ha treballat de forma més professional no ha notat tant la caiguda i els que no ho han fet han patit més. Tot i així, les empreses es queixen que el 2007 les vendes van començar a baixar i cada vegada és més difícil. També cal tenir en compte que el Pertús ara està obert tot el diumenge i els centres de Tolosa i Puigcerdà fan el mateix, i això també fa que hi hagi menys gent que puja.
¿També s’ha perdut en diferencial de preu?
Ara el diferencial de preu s’ha reduït. Tot i que encara és important, això ens ha perjudicat en certa mesura.
També esteu treballant per informar el ministeri de l’Interior sobre els problemes que teniu amb les quotes.
Ara estem recollint tota la informació sobre la dificultat que tenim de personal. El Pas és una mica diferent de la resta. Avui hi ha molta gent que està buscant feina a Andorra, però no els interessa pujar al Pas perquè si cada dia ha de pujar i baixar és una complicació de cost i d’horaris, i a la gent no li interessa. Al Pas, quasi el cent per cent dels establiments busquen personal. N’hi ha alguns a qui els en falten quantitats impressionants. Algun necessita fins a 10 o 15 persones.
¿A part de la manca de personal, teniu altres problemes?
Amb les quotes de vegades passa que contractes una persona que no funciona però l’has de mantenir fins al final de la temporada. Però un altre problema és que pots trobar un treballador molt bo però quan arriba el mes de maig l’has d’acomiadar. Hi ha gent que s’ha quedat aquí sense papers esperant l’altra temporada per treballar. Potser durant aquest temps ens fa falta personal, però no el podem agafar perquè no disposa del permís. Llavors anem a la botiga del costat i oferim a un treballador 100 euros més. I he de deixar de prendre un cafè amb el propietari perquè jo li estic robant la gent. Aquesta no és una bona solució. La tercera és tancar la botiga.
Potser les condicions de treball no són suficientment bones.
En desconec els motius, però molts treballadors diuen que els interessa però després no vénen. És un assumpte complicat.
¿Creieu que fa falta formació per als treballadors?
Això ho hem d’organitzar nosaltres mateixos. Hem de seguir el que ha fet el Comú, que ha fet una formació específica per als seus empleats. D’això se n’ha de parlar. Perquè podríem impulsar una classe d’una hora al dia, per exemple, per formar el personal de cada botiga en servei al client i en l’àmbit més professional. I també fer una mica de català. Això són idees de què s’està parlant.
Per altra banda, també estem intentant implicar els empleats dels establiments perquè estiguin al corrent de les actuacions que es van fent. Això garantirà que les iniciatives que emprenem siguin un èxit. Cal impulsar més la comunicació interna.
¿Com valoreu el fet que el nou calendari d’horaris comercials no inclogui cap especificitat per al Pas de la Casa?
Els comerciants del Pas hem de tenir una bona col·laboració amb la Cambra de Comerç i informar-los dels problemes específics que hi ha al Pas de la Casa i de cada establiment. Crec que els horaris del Pas són diferents dels de la resta d’Andorra. Obrir fins a les nou els estius no serveix per a res perquè a les set del vespre ja no hi ha ningú. A l’hivern sí que val la pena perquè hi ha gent que pernocta durant tota la setmana. Però això també depèn de l’establiment. Per això properament recollirem les opinions de tots els comerços sobre aquesta qüestió.
Pel que fa al calendari d’aquest any, crec que és més intel·ligent ja que no obliga a tancar els diumenges.
L’any passat hi va haver queixes per les molèsties que provocaven els turistes que sortien de festa. ¿S’ha fet alguna actuació en aquest sentit?
El que puc dir és que cal saber què volem. ¿Volem gent o no en volem? Si hi ha gent, segur que algú sortirà i farà una copa de més, cantarà i farà soroll. Si no hi ha ningú no tindrem aquest problema. Tots ens hem de plantejar què volem. Perquè hi ha persones que volen l’hotel ple però que a les deu de la nit tothom estigui dormint. Cal un control però s’ha de ser suficientment flexible.
Recentment Andorra pel Canvi va proposar l’arranjament d’uns edificis que es troben a l’entrada del Pas de la Casa des de França. Vosaltres ja havíeu comentat que calia embellir l’entrada del poble.
Ho trobo una iniciativa molt interessant. Però també crec que el Comú, de la seva banda, estava en converses per arranjar aquests edificis. Perquè cal recordar que aquesta zona és l’entrada a un país, és l’entrada a Andorra, i cal arranjar-la i fer-hi alguna actuació molt maca. Perquè ara condueixen tota la gent cap al túnel, ja que a la rotonda hi ha un cartell que indica “Andorra pel túnel”. I Andorra comença al Pas de la Casa.