Va, acabem d'esprémer una mica més el tema de l’eclipsi, que això no passa cada any, home. Bé, o sí, ja que el 2027 en tornarem a tenir un i el 2028, un altre més! Però bé, ja hi arribarem. En principi... En fi. Aquí ja sabem que no es va veure absolutament res, però a altres indrets fora del Principat es va poder observar més que bé, i molts van ser els andorrans que o bé s'hi van desplaçar o se'l van trobar de cop i volta. Recordem que aquí l'hauríem d'haver vist amb un 99% de parcialitat, però en una franja de la península Ibèrica el fenomen es veia en la seva totalitat, i gran part de la província de Tarragona estava dins de la zona indicada. El Jan i la Mar, que són parella, el van anar a veure a casa dels avis del primer, a Cunit, però no van ser els únics que van tenir la mateixa idea...

"La platja i el passeig estaven a rebentar de gent gravant i cridant", comenten tots dos, "i fins i tot hi havia diversos velers ancorats per la costa". El nombre total de curiosos? "Incalculable". Tot i així, va ser una experiència inoblidable. Diuen que, abans que arribés al punt àlgid, "l'anàvem seguint per la tele i sortíem de tant en tant", però quan la Lluna es va menjar el Sol "sí que vam pujar al balcó a observar-lo millor". El Jan comenta que no estava gaire nerviós abans de l'esperat moment, però quan va arribar "va ser bastant impressionant". Ara bé, "me l'esperava més brillant", diu. A més, diuen que en fotos han notat que l'anell era d'un color més ataronjat, i ells el van veure més aviat groguenc. Ves a saber per què. Però, "com diu la iaia, a la tele es veia molt millor i, a més, a dins s'estava més fresquet!". Tota la raó!

Seguint la costa catalana en direcció sud-oest, just al poble fronterer amb València anomenat les Cases d'Alcanar, s'hi va desplaçar la família Ollé, que hi té casa. L'Esther comenta que "una setmana abans ja vam estar investigant des de quin lloc es veia millor", i finalment vora el mar va ser la millor opció. "Tot i que és un petit poblet", diu, "té una platja molt gran", i tots els que estaven refugiats sota els arbres, fruit de la important calorada, "van envair el litoral just a dos quarts de vuit", que és quan arrencava l'espectacle. L'expectació era màxima, és clar, ja que molts d’ells mai no havien vist un eclipsi solar total, i els nervis es palpaven a l'ambient.

Quan va arribar el moment, "va ser espectacular", diu l'Esther. "No ens esperàvem que fos així, i tothom estava molt emocionat". Comenta que allà mateix hi havia un home amb un telescopi, preparat amb els filtres pertinents, que de tant en tant els deixava fer una ullada, i "l'experiència es va tornar encara més extraordinària". De fet, la vivència els ha deixat tal empremta que "ja ens preguntem on és el proper, que hi anem!", així com fan tants altres caçadors d'eclipsis. Quan la nit va arribar van aprofitar per observar les Llàgrimes de Sant Llorenç, que per alguna raó "en vam veure més que mai i, a més, encara més brillants". En definitiva, la mala sort –per dir-ho així– que vam tenir al Principat sembla que no es va estendre gaire més enllà, i molts s'han endut un record que és força complicat d'experimentar. Si és que no el van a caçar, és clar.