Diari digital d'Andorra Bondia
A la presentació van assistir una quinzena de persones. No eren gaires, és cert, però “pas a pas”, diuen des del Consell.
A la presentació van assistir una quinzena de persones. No eren gaires, és cert, però “pas a pas”, diuen des del Consell.

Jo soc cec i tu ets rossa


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: A.S.U.

S’imaginen? Volen entrar a una botiga, a comprar una peça de roba. Però alguna cosa els barra el pas. Aleshores, la dependenta ha d’anar treient al carrer cada peça. Forma part del dia a dia de persones que utilitzen una cadira de rodes. La situació l’explicava ahir una de les persones –poques, una quinzena, però tampoc se n’hi esperaven més– que van assistir a la presentació pública del Consell Municipal d’Accessibilitat i Mobilitat. No ho va exposar públicament sinó que li va explicar en acabar a la regidora Carlota Valls, integrant del Consell. També li parlava del “calvari” que li suposen els cotxes aparcats incorrectament a la plaça dels Oms: l’obliguen a baixar a l’empedrat, que no és precisament el paviment ideal per circular-hi amb cadira. 
“Hi ha moltíssim a fer per aconseguir que tots tinguem els mateixos drets”, reflexionava Valls. El Consell tot just comença a posar fil a l’agulla, però algun passet de ferm ja està fet: la comissió de comunicació ha avançat en els seus deures i ja té un glossari, una Guia de llenguatge inclusiu per a persones amb discapacitat. Una reflexió perquè tothom es fixi com parla. Sense mala fe, per descomptat. “Però fins i tot a la presentació hi havia algun tècnic del taller Claror i reconeixia que s’hi refereixen com els nens, tot i que són persones adultes; un paternalisme que cal eradicar”. 
El manual demana evitar absolutament (i cal dir-ho?) termes pejoratius: boig, contrafet, disminuït, esguerrat, estrafet, impedit, impossibilitat,  incapacitat, inútil, invàlid, minusvàlid, oligofrènic, paralític, retardat, subnormal, tarat, tolit, trastornat... Però també mantenir els ulls ben oberts a com s’expliquen les coses: cal dir “La taula d’especialistes en literatura medieval estava formada per set persones, una de les quals era cega”? És necessari l’èmfasi? 
No, no ho és, igual que no cal recórrer als eufemismes: res de “un nen especial” o “diferent” quan el que s’ha de dir és “un nen amb discapacitat”. Per què evitar aquest “especial”? “Posa l’accent en la diferència i reforça la idea que una persona amb discapacitat no té les mateixes oportunitats que les altres”, diu el manual. I res de dones “afligides” per una discapacitat o “postrades” en un llit, ni “condemnades” a una cadira de rodes. I no està de més evitar usos metafòrics desafortunats: la “societat autista” o la “cultura esquizofrènica”. 
Per descomptat, no és de rebut fer una frase com “Al grup hi ha dues nenes sordes i tres de normals”. En canvi, no cal defugir paraules com sord o cec, com en alguna ocasió reblava el combatiu i intel·ligentíssim músic andorrà Toni Fernández Ortega: “A tu et molesta que et diguin cec?”, li vam preguntar. “A tu et molesta que et diguin que ets rossa?”, ens va etzibar. Clar i català. 

 

consell
municipal
accessibilitat
Seu
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic