Quan falten dos dies perquè el Govern prengui una decisió definitiva sobre la suspensió de la caça de l’isard aquesta temporada, el representant de les associacions ecologistes a la comissió tècnica de caça analitza la situació actual i proposa canviar el format de la setmana de l’isard per convertir-la en un acte festiu.

Vistes les dades que s’ha extret dels comptatges fets per Patrimoni Natural, ¿creu que s’ha de mantenir la setmana de l’isard aquesta temporada?
La setmana de l’isard és una setmana de tradició, però no per matar tot el que es belluga, sinó perquè els caçadors es reuneixin i, si hi ha peces per caçar, cacin. Jo entenc que la setmana tradicional per reunir-se es pot mantenir, però no es pot matar més del que hi ha. I quan hi ha uns plans de caça que estableixen uns mínims de població per caçar i que parlen d’un 20% quan estem a un 30% o a un 40% de disminució, no s’hauria de caçar. Però tampoc veig que s’hagi d’anul·lar la caça de l’isard. Crec que hauria de derivar en una altra cosa.

Així, ¿de quina manera creu que s’hauria de gestionar la setmana de l’isard?
Això ho haurien de decidir els mateixos caçadors, ja que hi ha gent molt conscienciada i que té els criteris molt clars i que sap què es pot fer. Jo el que no entenc és per què s’ha de caçar isards en un moment en què tenen un problema greu amb el pestivirus i, en canvi, hi ha un excés de població del mufló o del cabirol i els caçadors no van a abatre’ls quan es planteja els plans de caça. Penso que la caça sempre ha estat una necessitat de l’ésser humà per viure, i s’ha de mantenir l’equilibri però no matar tot el que es belluga. Així que aquesta setmana es pot dedicar a la caça de muflons o d’altres espècies de les quals s’hagi detectat un excés, o a fer la festa, sense necessitat de matar animals.

Si s’opta per aquesta alternativa, deixaria de ser la setmana de l’isard, però.
Seria la setmana del caçador.

No obstant, dubto que l’opció de celebrar la setmana del caçador sense caçar fos satisfactòria per al col·lectiu.
Hi ha molts caçadors que van a la setmana de l’isard i no cacen, perquè és una trobada de gent que al seu moment han estat caçadors però que van a caçar quan realment es necessita.

¿Què els van comunicar des del ministeri de Medi Ambient en la reunió de la comissió tècnica de caça?
Van dir que analitzarien la proposta que ha de fer la federació de caça i pesca després de reunir-se en els propers dies, i que llavors autoritzarien a fer la setmana de caça o no. Que ja ho valorarien, políticament més que tècnicament, perquè amb els números que ens van donar crec que és impossible que s’autoritzi.

El vicepresident de la federació va afirmar que, personalment, veuria raonable suspendre la setmana de l’isard per tenir una visió de futur. ¿Creu que aquesta opinió és majoritària entre el col·lectiu?
Jo penso que tant el president com el vicepresident, les dues persones que hi havia a la reunió, són persones assenyades, són caçadors de veritat; fins i tot, diria jo, caçadors ecologistes. En la primera reunió que vam tenir els vam fer veure el problema i hi havia un grup molt minoritari, que no arribava al 30%, que volia caçar n’hi hagués necessitat o no n’hi hagués. Quan el grup de caçadors que opta per decisions poc assenyades és una minoria, penso que el Govern decidirà en funció de les necessitats del país i no d’aquesta minoria.

Tècnicament, parlava d’un 20% com el llindar per poder caçar. ¿En què se sosté aquest paràmetre?
Els estudis que han fet, que ja fa anys que se segueixen, diuen que quan la cabana supera el 20% de la xifra a què hauria d’arribar, s’hauria de caçar més. Mentre no se superi aquest 20%, com a mínim s’hauria de mantenir la població. En aquests moments, estem un 40% per sota, així que no seria assenyat caçar per la imposició d’una minoria dels caçadors.

De fet, l’any 2005 es va reduir la caça de l’isard a tres dies quan la població només havia baixat un 8%.
En aquells moments va ser fruit d’una imposició de fora, perquè el pestivirus amb què ens trobem aquí va causar una forta mortalitat a Catalunya i es va demanar que no es cacés, perquè si hagués estat pels caçadors s’hauria caçat igualment. I el segon any, quan es va anul·lar, va ser per les mateixes raons. Aquest any tenim els mateixos problemes, però aquest cop és dins del país, així que amb més raó s’hauria de limitar.

¿Hi ha hagut algun contacte amb Catalunya perquè ens corresponguin i aturin la caça, tal com vam fer a Andorra fa quatre temporades?
Per la informació que ens van donar des del ministeri, tenen previst anar a demanar a Catalunya que no es caci, almenys als límits fronterers amb Andorra. I sembla que en la majoria de les zones no es pensa caçar.
A l’Alt Urgell o a la Cerdanya sembla que volien caçar un 4% de la població, que és una quantitat molt baixa. Suposo que el ministre farà les gestions pertinents perquè almenys a les zones limítrofes amb Andorra no s’arribi ni a aquest 4%. Ja que al seu moment vam donar la possibilitat que ells poguessin mantenir les seves cabrades, ara esperem que hi hagi reciprocitat. I sembla que la idea del ministre és fer la petició.

Tot i que el ministeri s’ha reservat de moment la decisió sobre la celebració de la setmana de l’isard, cal esperar que, si té previst demanar a Catalunya que aturi la caça de l’isard a les zones limítrofes, se suspengui també aquí.
El que el ministre Alay ens va dir és que des del ministeri és partidari que s’anul·li, que no es faci aquest any. Però no és una decisió del ministeri, sinó del Govern. I a la taula del Govern hi ha asseguts caçadors. Esperem que es tingui en compte el ministeri de Medi Ambient perquè són les persones que estan més preparades i que han pogut fer els estudis més assenyats.

L’informe del Govern revela que la mortalitat més gran pel pestivirus s’ha produït als vedats d’Enclar i de Sorteny, i fora de vedat sembla que s’ha vist més afectada la zona sud-est. ¿Fins a quin punt ha quedat afectada aquesta àrea del país, segons les informacions que els van donar?
El plànol amb l’afectació no ens el van ensenyar, però el ministeri diu que es veu clarament les zones on es manté una població mínima i les zones que han quedat pràcticament despoblades.

¿Pràcticament despoblades?
Sí, en alguns llocs hi ha hagut un descens molt elevat.  

Un dels casos més evidents és el vedat d’Enclar, amb una davallada de prop del 60%. Sembla que l’informe de Patrimoni Natural confirma la circulació del pestivirus en aquest vedat i en altres zones. ¿Quines mesures preveu prendre el Govern?
Jo vaig demanar quines mesures mèdiques es prenien en aquests casos, i el que van contestar és que en aquests casos no se’ls tractava, sinó que se’ls deixava lliures perquè ells mateixos es regeneressin, que és el que habitualment es fa arreu. Aleshores, la possibilitat que es regenerin sembla que és evident, perquè ja va passar a Catalunya. Van tenir un brot de pestivirus molt important i ara s’ha estabilitzat. Sembla que aquesta és l’única possibilitat, perquè el fet que es morin els més dèbils ajuda que els més forts puguin continuar.

¿Creu que finalment el Govern decretarà la suspensió de la caça de l’isard?
Si fos per l’opinió del ministeri, estic convençut que se suspendria, per l’evidència dels números. Entenc que si han de fer cas als tècnics caldrà suspendre la caça de l’isard. La setmana, en la vessant més festiva, ja no tinc tan clar que se suspengui. I la tendència hauria de ser que cada cop es matin menys animals sempre que no hi hagi aquesta necessitat.

Ara mateix, aquesta necessitat hi és en el cas del cabirol, ja que el pla de caça tan sols s’ha complert un 27%. ¿Com s’explica aquest desajust?
Els plans de caça no s’han complert en el cas del cabirol, i la mateixa situació hi ha hagut amb el mufló. Molta gent que s’havia apuntat per anar a caçar finalment no es va presentar. Per tant, hi ha una població que es va incrementant i perjudica la població.
A la parròquia d’Encamp, per exemple, se’n queixen molt, del mufló. Però si els plans de caça no es compleixen, encara es crea més conflicte. Quan es fa un pla de caça es fa per millorar l’espècie, i s’ha de complir. El que no s’entén és que reclamin anar a caçar isards quan no n’hi ha i després no vagin a caçar muflons o cabirols. Suposo que caldria una mentalització més gran del col·lectiu sobre aquesta qüestió.