"A les 8.30 del matí ja tenia dues clientes que m'esperaven a la porta. Això potser no és del tot anormal. El que sí que ho és és la compra que m'han fet: un carret sencer cadascuna. I que aquest ritme no ha baixat en tot el dia. Avui probablement multiplicaré per quatre o per cinc la caixa d'un dia normal."

Ho diu la Filo, que en els dos decennis llargs que porta al super del Centre, a la zona de les Arcades, no recorda una jornada tan frenètica com la d'avui. Assegura que ahir va ser encara un dia "normal", però que ella s'ho va olorar hi va fer comandes extres als representants. El resultat és que avui té el magatzem ple, com de fet ho estan les lleixes del local, que no donen cap sensació de desabastiment, i que els únics productes que se li han acabat, i no en té més, són el desinfectant i l'acolhol sanitari. I sí, bé, el paper higiènic, que com diu Alba Doral per aquí baix, és un des grans misteris d'aquesta crisi. Altres productes que han tingut especial sortida han sigut els llegums, les pastes i les conserves, els ous, la carn, l'aigua, el pa i, atenció, els tomàquets, el gènere més demanat entre els frescos. Se la veu cansada, però "és que no he tingut ni cinc minuts de descans des que he obert". Fins a primera hora de a tarda, que només tenia cinc persones a la cua. En canvi, i en una observacio que potser té alguna explicació sociològica, "avui no s'ha venut gens d'alcohol. La gent no està per això".

La situació ha sigut exactament la mateixa al Punt Fresc de Príncep Benloch, referència del barri pel que fa a fruita i verdura. Aquí, diu Pedro, també s'ha viscut una jornada històrica: "Hem venut 1.600 quilos de patata, i ara mateix estem esperant que ens n'arribi un camió amb dues tones més". La patata! Les dues caixes del local obertes des de primeríssima hora, i sense temps ni per esmorzar ni per dinar, assegura. De nou, aquí els productes estrella han sigut el paper higiènic, drogueria i, és clar, el tomàquet i la patata. I si no es confirmen els rumors de tancament, confia obrir demà amb el camió de verudres que està en camí. És clar que això ja no depèn d'ell: avui matex s'ha cancel·lat un altre carregament que havia de venir des de Catalunya i que no ha pogut sortir del magatzem. 

A Escaldes, l'històric supermercat El Gaucho també va viure un dia sense precedents: diu Adriana que les vendes probablement s'han quadruplicat, i adverteix que no ho va veure venir, "perquè ahir va ser una jornada absolutament normal". Avui hi ha haut cues continues però raonales, de cinc, deu i quinze clients. Res de comparat amb les quilòmetriques d'alguns grans magatzems. "Però la gent compra de forma compulsiva, quasi irracional: ara mateix s'han endut cinc paquets grans de paper higiènic. Cinc! I tot ha sigut així: a l'engròs". Els proveïdors han servit amb puntualitat el gènere, i si no fos per l'esgotament -és un comerç familiar- l'única inquietud seria saber si demà podran obrir o no.

Aquesta és també la gran inquietud de Cándido, a la granja Grandalla de Príncep Benlloch des de fa quasi deu anys. Avui la cosa ha sigut especialment fluixeta, diu. Ha fet un 40, potser un 50% de caixa menys que un divendres normal. Li ha fallat sobretot el client del país, que és el seu -un dia laborable serveix una quinzena de menús; avui han sigut només dos-, i admet que ahir ja es va ensumar que podria haver-hi un daltabaix, però que encara es va mantenir dintre d'uns marges que ell considera "normals". Però, "i si ens fan tancar? Haurem d'acatar-ho, és clar, però quinze dies sense obrir em deixa sense marge. Aquest mes no cobraré, perquè tot se n'anirà en el lloguer, la llum i la CAS, perquè nosaltres som autònoms". Per això espera que, si arriba aquesta dràstica mesura, vingui acompanyada d'algun tipus d'ajuda que tingui en compte la delicada situació del petit comerç, que senzillament, adverteix, "no podria sobreviure sol a quinze dies amb la porta tancada". Això també li genera una altra incertesa: davant els rumors de tancament dels comerços, no s'atreveix a fer unes comandes que se li podrien acabar podrint al magatzem.

Un panorama no precisament optimista que també albira Pere, l'amo del restaurant Vilarrasa, a les Arcades, i que calca les males sensacions del seu veí: calcula que ha fet entre un 40 i un 50% menys de caixa, i això que ell treballa bàsicament amb turistes -però ja hem vist que probablement no li hauria anat millor amb el client del país- i augura que "si finalment ens fan tancar, locals com el meu tindrem problemes seriosos". "Venen dies difícils i ens haurem d'estrényer el cinturó. Tots", conclou Candido.

Al Sinquede, en canvi, diuen que és un divendres tan sols una mica més fluixet que els habituals: "Treballem amb client del país, que el divendres ja se'n va de cap de setmana i ho notem en la caixa. Però avui no està clar que hagi marxat, i en canvi tampoc no ha vingut. Ho acabarem de veure a la nit, però tambe t'he de dir que ahir va ser un dijous absolutament normal". El que ja no ho és tant, de normal, és la conversa monotemàtica, sempre al voltant del bitxo, i els rumors que circulen i que a la barra del Sinquede, com a tots els bars del món, tenen el caldo de cultiu ideal per escampar-se. I tots són tètrics.  

A veure què diu el cap de Govern. Glups.