Josep Garcia, amb Ramon Oliva de suplent, aposta per un augment progressiu de les cotitzacions de jubilació per apropar-les a l'entorn europeu, això sí, amb un paper actiu de l'Estat per participar en aquest esforç. També planteja adaptar el model de gestió del FRJ i optimitzar-ne la rendibilitat.

Què l'ha motivat a presentar-se?
Arran de gestionar uns problemes concrets amb la CASS, vaig constatar una realitat preocupant: molts pensionistes tenen serioses dificultats per arribar a fi de mes. Em presento amb la voluntat de capgirar aquesta situació i d’aportar solucions a les demandes del nostre col·lectiu.

Fa quatre anys només es va presentar una candidatura al col·legi de pensionistes, en aquesta ocasió cinc, a què creu que és degut això?
L’augment de candidatures reflecteix la preocupació creixent pel futur de les pensions. El sistema necessita una reforma estructural ajornada massa temps i que avui ja és urgent. Per trobar solucions reals, calen consellers que aportin coneixement i una sòlida experiència de gestió.

Han estat ben representats els pensionistes dins el consell d’administració?
Al meu entendre, la representació té un gran marge de millora. Fins ara, les institucions no han prioritzat la situació crítica del sistema de pensions i  a més el consell d’administració de la CASS no ha exercit la pressió necessària. Des del 2011 s'han aplicat polítiques discriminatòries de revisió anual de les rendes amb les quals discrepo totalment. L'any 2014 l'única mesura va ser apujar les cotitzacions del 10% al 12%, un increment correcte, però del tot insuficient.

Són eleccions importants però habitualment amb molt poca participació.
La baixa participació es deu al sentiment que les demandes dels diferents col·lectius no s'han traduït en canvis reals. Quan la ciutadania percep que les reformes estructurals es dilaten en el temps, és natural que es distanciï de les urnes. La nostra candidatura neix precisament per reactivar aquesta il·lusió: volem demostrar amb fets que el consell d’administració pot ser un motor actiu de millores per a tots.

Què els diria a aquells que diuen que com que el Govern hi té majoria tant és el que passi al consell d'administració?
Discrepo d’aquesta visió. Més enllà de les majories, el que realment compta en un consell és la capacitat de generar propostes constructives i creatives que sumin a favor de tothom. Quan es plantegen solucions sòlides basades en el coneixement profund de la matèria, qualsevol govern escolta. Per assolir consensos i canviar les coses a la CASS calen perfils amb una gran experiència pràctica i capacitat de gestió.

Manca transparència?
La transparència és el pilar fonamental d'una bona gestió. Per això el nostre compromís és garantir un flux d’informació constant i fluid amb el Govern. No anem al consell a figurar, sinó a exercir una gestió compartida on es prenguin decisions reals i de valor. Per aconseguir-ho, cal treballar amb indicadors clars sobre la taula, cooperació mútua i propostes de rigor que beneficiïn directament els nostres ciutadans.

Des de fora, creu que hi ha alguna cosa que es podria fer d’una altra manera?
Sí, el consell d’administració de la CASS ha de potenciar el seu caràcter executiu. Per aconseguir-ho, és clau que els seus membres aportin un perfil enfocat a la gestió activa. Més enllà d'assistir a les reunions, cal un compromís ferm per liderar projectes, prendre decisions amb celeritat i implementar solucions de forma directa i eficaç.

Com pensa fer passar el seu missatge?
El nostre missatge es basa en el rigor i el treball en equip. El Ramon Oliva i jo comptem amb el suport d'un grup de professionals altament qualificats per preparar a fons cada sessió del consell. Per a nosaltres, estudiar els temes amb profunditat és una pràctica natural fruit de la nostra trajectòria. Si ocupo la cadira de conseller, la meva veu representarà el consens d'un col·lectiu compromès a aportar propostes clares pel bé de tots.

Què pot aportar la vostra candidatura?
Aportem una sòlida experiència de més de 40 anys en els àmbits de l'auditoria, la consultoria i la banca privada, especialitzant-me en aquesta darrera etapa en la gestió d'inversions a llarg termini i el control de riscos. Actualment formo part de consells d’administració de gestió patrimonial i d'una asseguradora de vida i salut. Coneixem a fons aquesta matèria i estem preparats per aplicar un model de gestió proactiu que aporti solucions reals per al fons de pensions, amb el suport d'un equip d'experts de primer nivell.

Quines són les principals propostes que planteja?
Plantegem una reforma integral basada en quatre eixos d'actuació:
1. Sostenibilitat i finançament. Cal incrementar progressivament les cotitzacions a la branca de jubilació per apropar-nos a l'entorn europeu, amb un paper actiu de l'Estat per participar en aquest esforç. Així mateix, cal optimitzar la rendibilitat del fons de reserva de jubilació, seguint models d'èxit en la indústria.
2. Justícia social. Proposem adequar les pensions d'invalidesa parcial, revisar la temporalitat de la viduïtat si no es disposa de capacitat laboral i permetre que les persones amb malalties rares treballin a jornada parcial sense perdre la seva prestació. També cal eliminar la duplicitat d'aportació a la branca de salut, que penalitza uns 1.800 pensionistes.
3. Poder adquisitiu. Cal revertir les congelacions acumulades al llarg dels darrers 15 anys, una mesura que ha afectat d'una manera o altra entre 1.300 i 1.500 jubilats. A més, defensem revalorar més que l'IPC les pensions inferiors al salari mínim, assumint l'Estat aquest sobrecost social perquè no se'n ressenti el fons.
4. Estalvi a llarg termini. És fonamental potenciar l'estalvi privat i complementari. Proposem incentivar tant els plans cofinançats entre empresa i empleat com les aportacions de l'inversor particular, comptant en tots dos casos amb una aportació de suport per part de l'Estat.

És un moment important pel que fa al treball per garantir les pensions, com veu les propostes que s'han fet des de la CASS?
Les línies generals de la CASS són encertades, però s'han de polir certs aspectes. L'augment de les cotitzacions hauria de ser més alt i s'ha de fer de manera que l'Estat assumeixi un protagonisme superior. D'altra banda, trobo a faltar un debat més profund entorn de la rendibilitat dels fons. Un retorn que amb prou feines supera la inflació és millorable i cal fixar objectius basats en la realitat del col·lectiu de pensionistes actuals i futurs. Finalment, és necessari actualitzar els estudis de l'any 2022 ajustant les variables d'esperança de vida a la realitat demogràfica, per tal de dissenyar escenaris de futur fiables.

Seria partidari de poder revisar-ne alguna?
Sí, com ja he dit abans, cal revisar de manera prioritària el ritme d'aplicació de les cotitzacions amb un major protagonisme de l’Estat, adaptar el model de gestió del Fons de Reserva i actualitzar les variables demogràfiques dels estudis actuarials. 

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Com a usuaris, de vegades observem dinàmiques que ens generen dubtes, com la reiteració de consultes o la manca d'informació clara durant els processos postoperatoris. Atès que els pacients no tenim el coneixement tècnic per avaluar aquestes situacions, el millor camí és traslladar qualsevol dubte o anomalia directament a la CASS i que la pròpia institució analitzi si els procediments han estat els correctes, garantint així l'optimització dels recursos de la nostra sanitat.