El Centre Cultural Lauredià estrenarà avui les instal·lacions completament renovades, especialment als auditoris Rocafort i Claror, i iniciarà una nova etapa que el Comú vol orientar cap a l’excel·lència, la diversitat cultural i la creació d’experiències obertes a tota la ciutadania. 

L’equipament va ser concebut pel cònsol major Josep Maria Felipó (1983-1987) i es va aixecar durant el mandat de Ricard Tor Riba -mort el mes de febrer de 2015-, i Josep Maria Cairat. Aquest darrer recorda com va ser el procés que va culminar amb la inauguració el 18 de setembre de 1992. 

Avui, després de l’incendi de novembre de 2022, es torna a reobrir en la seva totalitat amb un seguit d’activitats. La primera d’elles, aquesta nit a la façana a partir de les nou amb un gran espectacle que neix de l’ànima laurediana. La darrera el proper dia 30 amb la gravació en directe d’un episodi de QOM Podcast amb el pilot de MotoGP, Pedro Acosta.

Durant el nostre mandat (1989-1995) Es va fer la part grossa de l’obra. L’estructura ja estava feta. Hi havia uns arquitectes de Barcelona que van confeccionar el projecte i vam estar al Comú durant el temps d’execució. Al principi les obres les feia Govern amb la participació del Comú però al mateix temos es construïa també el camp de tir de la Rabassa. Hi va haver un acord i es va dir: “a partir d’aquest moment el Govern cedeix al Comú de Sant Julià de Lòria el camp de tir”. En Joan Santamaría era conseller de Serveis Públics (1990-1991) i ens van dir “vosaltres us feu càrrec de l’obra que falta del Centre Cultural i de Congressos Lauredià”. Era més de la meitat el que quedava per fer en aquell moment.

Abans de ser conseller de Serveis Públics, Joan Santamaria havia estat durant un any, cònsol menor lauredià amb Ricard Tor( 1988-1989). El camp de tir de la Rabassa era el que es va fer servir pels Jocs dels Petits Estats del 1991. Els primers que va acollir el país.
Exacte. I en l’obra  del Centre Cultural i de Congressos Lauredià no hi va haver res d’especial. Va anar prou bé. Hi havia un taller d’arquitectura de Barcelona que controlava la qualitat i l’execució de l’obra. Vam quedar molt satisfets. Hi vam posar molta il·lusió, el Ricard Tor (cònsol major), el primer. 

Va ser una obra molt gran si tenim en compte no només les construccions a Sant Julià de Lòria, també a tot el país. A la parròquia com a màxim hi havia les fàbriques de tabac de la Catsa i de la Reig.
En aquella època, finals dels anys  vuitanta, sens dubte. Va ser un equipament que va començar a donar vida cultural al poble però també al país. Era un espai que no teníem i vam poder disposar de cinema, teatre, tota la part de l’Escola d’Art i també hi havia la Universitat d’Andorra (UdA) en el seu principi. I al costat hi havia el despatx del Proturisme. 

L’equipament es va inspirar en el desaparegut Centre de Cultura Laurèdia, que havia existit en un local al costat de l’església i on havien nascut Els Pastorets, la Coral Rocafort i l’Esbart Laurèdia. A més va contribuir a urbanitzar la zona. Hi ha havia l’edifici de telèfons, el terreny de cal Reig...
L’era del Colltort i la benzinera i la casa del Reig que li dèiem l’ONU. 

Això de l’ONU no ho recordo. Hi havia una benzinera, unes botigues, en una d’elles venien tabac i la perruqueria del Daniel Areny i l’Esperança Ivern. I això de l’ONU?
És aquella casa de  l’avinguda Verge de Canòlich, es va construir cap als anys seixanta i van entrar a viure veïns anglesos i francesos i per aquest motiu em dèiem l’0NU.

Però és que on ara hi ha el Centre Cultural Lauredià hi havia un edifici abandonat que en un principi també s’havia de destinar a un equipament cultural que mai es va fer  i que va acabar sent un lloc d’aventures per als infants del poble.
Sí. L’edifici abandonat. Si ho recordes hi havia una mica d’aparcament al davant i un espai per construir un teatre i allà vam fer una pista de tenis. Vam pintar les línies que teniem les mateixes mides que una pista reglamentària, vam comprar un filat i pujàvem per unes fustes per vora el riu i anàvem a jugar a tenis allà. 

I ara la reobertura o reinaguració d’un Centre Cultural Lauredià que fa goig i amb l’afegit que al davant del Comú com a cònsol major hi ha el seu fill, Cerni Cairat.
Ha costat temps i diners però ha quedat una cosa molt millor del que teníem. Calia una renovació.