La situació amb què es troben aquests dies molts temporers arribats al país recercant un lloc de treball per a aquest hivern i un habitatge per poder passar la temporada no ha passat desapercebuda pel Govern, que no tem, però, que ara per ara la situació pugui desembocar en problemes socials ni molt menys de seguretat pública, dels quals “estem molt lluny”.
Així ho va assegurar ahir el ministre portaveu, Eric Jover, que sí va reconèixer, però, “certes dificultats” en la gestió d’aquests treballadors, recordant especialment el que va passar fa dos anys amb la pandèmia de la Covid i el tancament de l’activitat econòmica, i que és necessari que els fluxos de temporers s’adaptin a les necessitats reals del país.

Jover va recordar que l’economia del país “necessita temporers”, que persones “d’altres llocs ens vinguin a donar un cop de mà per poder, precisament, acollir els turistes que ens visiten”, i va insistir que malgrat que “és evident que tenir aquests fluxos de temporers pot generar dificultats”, els beneficis que comporten “són superiors”.

El ministre, que va destacar que des de l’Administració s’ha d’estar “vigilant” i “amatent” per si en algun moment determinat es dona alguna “dificultat” o una “situació de tensió” i arribat el cas fer “l’acompanyament” necessari a aquestes persones, va assegurar que el 99% dels temporers que arriben al Principat “són gent amb ganes de treballar, d’aportar el seu granet de sorra” i que acostumen a “aportar al país més enllà de la seva activitat laboral”. 

Pel que fa a l’adaptació dels fluxos a les necessitats de l’activitat econòmica del país, Jover va defensar la feina feta per l’Executiu en aquesta direcció i va recordar l’establiment de la quota d’estiu, que ha permès donar continuïtat als treballadors que ja havien fet la temporada d’hivern, donant-los així certa estabilitat perquè amb aquesta iniciativa s’ha facilitat que aquestes persones compleixin els requisits per poder accedir més endavant a la quota general i estabilitzar d’aquesta manera la seva situació i facilitar la seva integració. A la vegada, el ministre va reivindicar que “estem fent esforços lligats a la desestacionalització”, fet que d’assolir-se ha de comportar certa “fidelització de la mà d’obra” i contribuir a rebaixar les tensions.

En relació amb les dificultats amb què es troben els temporers per poder trobar un habitatge, el ministre portaveu va destacar que al Govern el “preocupa moltíssim” aquesta situació, de la mateixa manera que el preocupen els problemes per accedir a un habitatge amb què es troben la resta de ciutadans i residents al país.

En aquest sentit, Jover, que va admetre que la tensió que hi ha al mercat de l’habitatge de lloguer és un element que també “complica l’arribada de personal de manera temporal”, va recordar que moltes empreses són “proactives” i ja “aporten solucions elles mateixes”, proporcionant espais on allotjar aquests treballadors.

Respecte a la possibilitat que es pogués mirar d’impulsar, com fan d’altres països i regions veïnes, un sistema de contractació a l’origen per tal d’assegurar una arribada endreçada dels treballadors temporers, Jover va llançar pilotes fora recordant que la Llei qualificada d’immigració ja preveu que aquelles persones que volen obtenir una autorització ja hagin d’aportar una oferta de treball. A més, el ministre va deixar clar que ni tan sols amb un mecanisme de contractació a l’origen “no aturaríem” l’arribada d’immigrants i que el que no es pot fer “és tancar fronterers”.

Crides a no venir al Principat per les complicacions per trobar habitatge i feina
L’arribada de temporers fa dies que és notable. Al servei d’Immigració les cues es reprodueixen cada dia, també a l’oficina d’atenció d’Andorra Telecom, i són molts els joves que es veuen carregats amb maletes i un currículum a la mà que caminen amunt i avall mirant de trobar feina i també pis. Fa uns dies des de la Unió Hotelera s’advertia que s’estaven rebent més del doble de currículums de l’habitual i fent una ullada a qualsevol grup de temporers dels múltiples que proliferen a les xarxes socials és evident que l’arribada de gent de l’Argentina i d’altres països del centre i sud d’Amèrica no s’atura, tinguin o no contracte de treball emparaulat.

De fet, les dificultats per trobar pis i en molts casos, també, per trobar una feina ha comportat que a les xarxes socials es comencin a fer crides advertint que potser no és bona idea sortir a l’aventura amb destinació Andorra. “Plantéense venir, está muy jodida la cosa”, exposa algú, assegurant que té amics que des de fa un mes i mig busquen feina i no la troben i s’han acabat quedant sense allotjament. I és que és habitual que molts s’instal·lin en hotels o apartaments turístics d’on al cap d’uns dies es veuen obligats a marxar, tinguin o no un alternativa on aixoplugar-se. En la mateixa línia un altre compatriota alerta que: “la situación para los que estan en el país para temporada ya está siendo catastrófica”, i afegeix que “los que piensen venir dentro de un mes será para venir y volver porqué se van a encontrar algo mucho peor”.

L’impulsor del grup Argentinos en Andorra Oficial, Marcelo Ponce, però, va restar importància a aquest tipus de missatges afirmant que potser “a les xarxes socials hi ha una realitat i a fora una altra”. Insisteix que el principal obstacle és l’habitatge, però apunta que cadascú ha de tenir “la sensatesa” de mirar el que és correcte. Igualment, considera que els problemes els han tingut aquells que han avançat el seu viatge cap al Principat, perquè les contractacions “començaran ara”.

Ara bé, també sorprèn alguna enquesta que s’ha llançat a través d’Instagram, que posa de manifest que la gran majoria de persones que han anat arribant estan “deixant el currículum”, mentre que són una minoria els que ha aconseguit feina. De fet, el BonDia també ha pogut parlar amb un parell, el Joaquín i el Cristian. Curiosament han pogut trobar un lloc on allotjar-se amb certa facilitat, però fa més d’una setmana que busquen feina.

I un altre exemple. La Nancy Ibarra, que també s’ha posat en contacte amb el BonDia per demanar ajuda. Porta 72 dies al Principat, juntament amb el seu marit i els seus dos fills, però cap d’ells aconsegueix feina. “A les feines ens demanen papers i quan anem a Immigració ens diuen que necessitem una feina. Com ho faig?”, es pregunta. Deixa clar que “no volem donatius”, sinó “una feina digna” i promet compromís i treball a l’empresari que els contracti i els faci els papers. “No em vull rendir ni abaixar els braços”, afirma, deixant clar que la seva voluntat és “quedar-me a Andorra” per la qual cosa es resisteix “a haver de rendir-me”.