“Malauradament, hi ha més oportunitats com a cambrera que no pas d’administració pública”, afirma la Tània Martínez, estudiant del darrer any de Treball Social que ha estat exercint de cambrera amb contractes temporals durant els darrers anys. Actualment, hi ha una gran quantitat de joves que estan formats i que han acabat els seus estudis universitaris i tot i això continuen tenint problemes per trobar feina d’allò en què s’han especialitzat i els apassiona. La manca de correspondència entre els seus estudis i la demanda del mercat laboral és un dels majors inconvenients.
Molts joves universitaris han posat aquest curs punt final a la seva etapa com a estudiants per endinsar-se al món laboral. Un pas complicat, segons els llicenciats. No obstant això, durant aquests mesos, a causa de la situació econòmica provocada per la pandèmia, les empreses han notat un increment en la quantitat de menors de 25 anys que busquen feina. “Són molts els estudiants del sector de l’hoteleria els que venen a buscar feina intentant convalidar pràctiques obligatòries i així estalviar-se haver de marxar lluny de casa amb la despesa que representa. També venen estudiants d’altres sectors que volen fer feina per guanyar uns diners i ajudar els pares pel cost que comporta una carrera o estudiar fora”, explica el director de l’hotel Abba Xalet Suites, Miquel Martínez.
Tot i ser generacions ben formades, amb ganes i entusiasme per començar la seva carrera professional, són molts els que es veuen obligats a seguir vivint de les seves famílies, a treballar en negre, marxar a un altre país o a renunciar a l’ofici dels seus somnis perquè no tenen oportunitats en aquells sectors en què s’han format. “Considero que els joves tenen oportunitats laborals al Principat, i sobretot a l’estiu, perquè hi ha més oferta, però sí que és cert que depenent del sector al qual et dediquis deu ser més complicat trobar feina” comentava la massanenca Alèxia Panadès, llicenciada aquest darrer curs en una doble titulació d’Educació infantil i primària a la Universitat de Lleida i actualment cap de grup als Esports d’estiu de la Massana.
Com tots sabem, la principal font d’ingressos del nostre país és el turisme. Per tant, aquells que hagin rebut una formació relacionada amb el sector turístic i l’hostaleria, molt probablement troben feina sense problemes. “Trobar feina va ser molt fàcil per a mi, no vaig tenir cap dificultat pel simple fet que m’he especialitzat en el sector turístic i és el món laboral que hi ha a Andorra”, explica Pol Patau, un jove encampadà de 22 anys amb un extens currículum i llicenciat en Negocis internacionals de la direcció hotelera i turística. Per tant, la gent que s’ha format en aquesta branca tindrà més facilitat a l’hora de trobar feina que no pas un dissenyador o un treballador social, com és el cas de la Tània Martínez. “No es contempla la figura de treball social com a tal, sinó com a un educador més, i això és una idea errònia”, es queixa la jove. “La complexitat per trobar una feina que assumeixi les expectatives salarials i de conformitat amb la formació rebuda no arriben a ser les esperades”, afegeix. Pel que fa a la branca de l’educació no és tan complicat introduir-se al món professional, però “sí que és cert que hi ha molta gent dins l’àmbit de l’educació, i aleshores és més complicat incorporar-se en un lloc de treball estable ràpidament, tot i que soc força optimista i confio de poder treballar de mestra, que és el que realment vull”, expressa Panadès.
Un altre dels inconvenients que fa que als joves els costi començar en el món laboral és la demanda d’anys d’experiència en moltes ofertes de feina, ja que és un requisit que no poden complir a causa de la seva curta vida professional. No obstant això, sí que hi ha empreses que estan interessades a incloure gent jove a la plantilla. “Per descomptat ens interessa contractar universitaris que han acabat la carrera o gent jove perquè poden aportar noves metodologies de feina i ajudar amb les noves fórmules de promoció que hi ha actualment, com són les xarxes socials o les noves aplicacions”, comenta Miquel Martínez. “A més, també aporten frescor a l’equip de treball, fet que pot influenciar en l’ambient de feina”, afegeix.
Encara que sembli mentida hi ha joves que en algun moment han pensat que no ha valgut la pena estudiar perquè consideren que “a Andorra no es valora els professionals joves”, opina Patau. D’altra banda hi ha gent com la Tània que considera que els estudis i la formació valen la pena però “per ampliar els teus propis coneixements”. A més la jove explica que durant aquest darrer any ha descobert que “el més important per destacar en el món laboral és saber idiomes i saber utilitzar programes de computació”.
Per sort, la majoria d’aquests joves no volen donar l’esquena al seu país i decideixen quedar-se confiant que tindran alguna oportunitat en aquell sector en què s’han format durant anys.