Jovial, el projecte d'habitatges de lloguer per a joves destinat a facilitar la seva emancipació, recupera l'essència amb la qual va néixer el 2009 i tornarà a esdevenir "el primer pis dels joves de la parròquia". Si més no, aquest és un dels objectius que persegueix el nou reglament d'accés als habitatges del carrer Terra Vella, que han presentat avui la consellera de Social, Joventut i Espai Ciutadà, Maria Nazzaro, i el conseller de Transformació Digital, Sostenibilitat i Habitatge, Marc Torrent, de la capital, un reglament amb el qual es vol garantir que "aquell pis o aquell recurs públic vagi destinat a les persones que més el necessitin".

Així, el nou reglament de Jovial, que conjuntament amb una nova ordinació que regula i unifica l’accés als diferents programes d’habitatge públic (Reviu, Calones i Jovial) s'aprovarà la setmana vinent en sessió de consell de comú, posa fi a l'actual sistema d'adjudicació dels pisos per "antiguitat" de ser a la llista d'espera i implanta un nou sistema de punts basat en quatre criteris, amb el mateix pes i que permetran prioritzar les situacions amb "més necessitat d'accés a l'habitatge", com són l'econòmic, la residència, l'edat i l'emancipació (situació de l'habitatge actual).

D'aquesta manera, per decidir l'adjudicació dels pisos, als quals poden optar els joves d'entre 18 i 29 anys, es tindrà en compte la franja d'ingressos, que haurà de ser d'entre una i dues vegades el llindar econòmic de cohesió social, és a dir el salari mínim en el cas d'una persona, l'edat que tingui, donant més punts als més joves, els anys de residència a la parròquia, puntuant més als que hi portin entre quinze i vint anys, i la seva situació d'habitatge, atorgant una major puntuació a aquells que "encara visquin en el nucli familiar" que no pas per exemple als que "puguin compartir pis".

Pel que fa al preu del lloguer, aquest s'adaptarà als ingressos de la unitat de convivència, garantint que sigui assumible, tal com ha destacat Torrent, que ha precisat que "la renda que hauran de fer els nous adjudicataris d'aquests pisos serà el 30% dels seus ingressos". En aquest sentit, Nazzaro i el conseller d'Habitatge han explicat que cada any es verificarà la renda dels inquilins per si cal fer algun ajustament "ja sigui a l'alça o a la baixa", si es dona el cas.

El reglament estableix també un protocol molt clar per als casos d'impagament. Així, el primer mes es contactarà amb el llogater per veure si ha estat per una incidència "puntual" i si és el cas es buscarà poder fraccionar el pagament. En el cas d'un segon més, ja entraria el departament de Social per constatar si hi ha algun tipus de problema que calgui atendre i, en el cas d'un tercer mes sense pagament sense un motiu justificat es procediria a "iniciar el procés de desnonament administratiu".

D'altra banda, els consellers han explicat que dels 72 pisos de Jovial que gestiona el Comú, tenint en compte que 8 es van cedir a Afers Socials, n'hi ha una cinquantena d'afectats per la congelació dels lloguers. En aquest sentit, Nazzaro ha destacat que s'està pendent de com acaba el projecte de descongelació proposat pel Govern per veure quants d'aquests pisos, tots amb els contractes ja finalitzats però prorrogats, es poden alliberar per a nous joves.

Dos anys per posar fi al desgavell
"Posar ordre i endreçar el desgavell que ens vam trobar el 2024 era una de les prioritats des que vam entrar". Així ho ha posat de manifest el conseller de Transformació Digital, Sostenibilitat i Habitatge, Marc Torrent, que ha explicat el procés de gestió d'aquest nou reglament. En aquest sentit, el conseller ha recordat que els informes d'auditoria del 2024 van fer "saltar forces alertes" i es va poder constatar les duplicitats en la gestió, encarregada a una empresa externa però amb una persona al Comú que feia la mateixa tasca, així com l'existència d'impagaments. A partir d'aquí, es resol el contracte amb la gestora externa, s'acorda dissoldre la societat Jovial SLU i integrar tota la gestió dels habitatges al Comú, i es fa el seguiment dels impagaments, que ascendien a prop de 15.000 euros. S'inicien els procediments escaients amb els advocats i es comprova que els impagaments no responien a cap "causalitat social", sinó que eren persones que "s'havien aprofitat de la situació". També, arran d'una denúncia, es detecta un cas de subarrendament i, igual com en els casos d'impagament, es fa el procés pertinent per recuperar l'habitatge.