Juli Fernandez, fent equip amb Lluís Garcia, vol aportar més transparència al consell d’administració de la CASS. Ser la veu dels assalariats dins però també posar el consell a peu de carrer per recollir neguits i propostes de tots els ciutadans que ho desitgin.

Què l’ha motivat a presentar-se?
La situació actual que s’està vivint a la Seguretat Social en relació amb els darrers estudis actuarials que parlen de la viabilitat del sistema em recorda una mica l’època en què vaig tenir l’honor de ser-hi, el 2008, coincidint amb un canvi de llei molt important i que, des del meu punt de vista, va ser l’inici de la nacionalització de la CASS. Que d’alguna forma es tornin a reviure coses que ja es plantejaven és el cuquet aquell que dius: ostres val la pena tornar-ho a viure perquè em va quedar un bon regust, i sempre penses que des del consell d’administració pots aportar idees. I després que el Consell General faci la feina que hagi de fer perquè al capdavall la CASS és una institució que no fa la llei, sinó que està obligada a aplicar-la.

Són eleccions importants però amb habitualment molt poca participació.
Crec que és una mica per falta de conscienciació social. Des de la CASS tinc entès, i així ho he viscut, que s’han fet esforços d’incidir que la gent hi participi, però després una mica la culpa ha estat de les gestions, i aquí m’hi incloc, quan hi ha hagut les persones que han format part dels consells d’administració que potser no s’han implicat el suficient per motivar la participació de la gent. D’ençà de les últimes eleccions, a nivell mediàtic, s’ha vist que els representants del Col·legi de pensionistes han estat més presents als mitjans, que d’alguna forma han baixat i s’han aproximat més a la població i en canvi, en el cas dels assalariats, no se n’ha parlat mai més. 

Els assalariats no saben què han fet o no els seus representants.
La feina d’un membre del consell d’administració quan està dins i s’ha presentat per representar un col·lectiu és estar present en els mitjans de comunicació, donar a conèixer la feina que s’està fent i intentar motivar dia a dia que val la pena participar-hi. Quan la gent no sap què es fa a dins el consell d’administració és normal que es demani per què ha d’anar a votar si no serveix de res. I sí, serveix com a mínim per posar un criteri i una veu. I no només l’integrant del consell d’administració ha de ser la veu dels assalariats, sinó que és molt important que baixi i es relacioni, i expliqui la feina que fa per tot el col·lectiu. Voldria pensar que en aquestes eleccions que hi ha deu candidatures ajudarà que hi hagi més participació.

Com pensa fer arribar el missatge?
Ja hem fet algun article d’opinió parlant de la importància de participar en aquestes eleccions, i després difonent-lo. Treballo en una empresa gran i parlant amb tots els companys, conscienciant de la necessitat d’implicació i que tothom hi participi.

Què pot aportar la seva candidatura al consell d’administració de la CASS?
Podem aportar el que ja vaig iniciar i fer des del 2006 i fins al 2010, que és precisament en el que ens comprometem. Aportar la nostra opinió des d’un punt de vista positiu  dins el consell d’administració, recollint els neguits que ens trobem en el dia a dia perquè cada dia la gent et parla de la CASS i de temes que potser no són relatius a la CASS però que molta gent li atribueix i aleshores has d’explicar que no ho són, d’altres que sí. I bàsicament hi ha una feina que s’està fent i ens volem posar al corrent, que és la tasca del defensor de l’afiliat. Sabem que ha fet una sèrie de recomanacions i volem fer-ne un seguiment i veure com es gestionen des de la CASS. També estar presents i oberts que qualsevol persona que tingui qualsevol dubte en els pugui traslladar. Posar la veu al consell d’administració i posar aquest al carrer per la part dels assalariats.

Entre les propostes n’hi ha una respecte a això.
Sí, donarem els nostres números de telèfons perquè ens puguin contactar i, fora dels nostres horaris laborals, poder atendre totes les persones que vulguin. Demanarem, igual que vaig fer anteriorment i vaig tenir, un espai determinat a la CASS per poder-nos trobar. Es tracta d’agafar un paper actiu i participatiu, amb criteri, amb bon rotllo i amb treball d’equip. Donar la seva opinió i entendre el perquè de les coses. Moltes vegades et trobes que quan no coneixes les situacions idealitzes o formules una sèrie de propostes que després, donant l’explicació veus si són o no són viables, o perquè s’aplica una solució o una altra. La transparència és una qüestió importantíssima i és el que nosaltres volem intentar aportar.

Ha faltat transparència?
Crec que sí.

Altres mesures?
Quan no estàs a dins del consell d’administració i no s’han donat a conèixer les coses d’una forma suficient no saps com està la situació. A partir del moment, si tenim la sort d’entrar a dins, és evident que volem saber com està tot el tema dels estudis actuarials, les recomanacions del defensor de l’afiliat i tota una sèrie de punts que s’han tractat a i que segurament no coneixem. Posar-nos al dia i començar a treballar. Això sí, a partir del moment zero que estem a dins del consell d’administració les portes ja estaran obertes per a les persones que vulguin venir. Propostes n’aniran sortint.

És un moment important per tot el treball per garantir les pensions, com veu les propostes que ha fet l’actual consell d’administració?
Dir per exemple que ens oposem que la jubilació vagi més enllà dels 65 o dels 67 anys sense tenir una avaluació del perquè no ho puc fer. M’imagino que el futur consell d’administració estarà interessat, com a mínim per part nostra, volem disposar de tota la informació per posar-nos al dia. Demanarem tota la informació que calgui per poder-nos posicionar i per fer-ho necessitem saber en què es basen totes aquestes propostes. Si pel que sigui, perquè en un futur el sistema de pensions i de Seguretat Social sigui viable, és necessari amputar un braç per salvar tot el cos primer ens ho han d’explicar, i després ja veurem si no queda més solució que amputar el braç, però pronunciar-nos per pronunciar-nos no ho podem fer.

Què es pot fer per ajustar la despesa sanitària?
Veure el resultat d’explotació dels diferents exercicis és important per valorar-ho. Si per exemple hi ha hagut més baixes i arran d’això s’ha incrementat la despesa sanitària, és veure quin tipus de baixes, els controls que es porten si es poden millorar o no, intentar evitar que hi hagi un frau, i valorar-ho tot. Però tot és una cadena. Això la CASS ho té analitzat. I a partir d’aquí intentar proposar coses, per exemple a nivell de baixes, incrementar els controls en benefici de tots però garantint que les persones que haurien d’estar de baixa ho estiguin, perquè a vegades paguen justos per pecadors i et sap greu que persones que haurien d’estar de baixa i automàticament els posin d’alta. Però això són coses que s’han d’analitzar des de dins un cop es tinguin totes les dades.