No cal agafar al peu de la lletra aquell refrany que diu “més val matar un home que una tradició" perquè a Sant Julià de Lòria les tradicions es respecten, i molt. Ho va reconèixer el rector, mossèn Pepe, durant la seva homilia. “Quan vaig arribar em van dir, has de seguir les tradicions”. I la missa del 7 de gener n’és una d’elles, i que perdura. Com també la de posar als nens de tercer nom Julià i a les nenes Canòlich.

A la missa de Sant Julià hi van fins i tot aquells que han escoltat més el nom de Déu en els discursos del president Jed Barlet a l’Ala oeste de la Casa Blanca’ que a l'església. Perquè el molt catòlic Bartlet, era capaç de deixar fora de combat a una fonamentalista i homòfoba cristiana deixant-li anar versicles de la Bíblia amb més rapidesa que  l'actor John Moschitta Jr. quan pronuncia 586 paraules per minut. I els fidels ho són molt, però no fins a l'extrem d'encarregar a Marc Jacobs el disseny d’una creu de Caravaca o apuntar-se, directament, a Renovació Carismàtica Catòlica, un corrent originari de Pittsburgh en què desenvolupen pràctiques de l’església primitiva com ara l’èxtasi, com una experiència de misticisme.

L'experiència, però, va ser veure a la primera fila darrera de les reservades a les autoritats comunals, un senyor amb un bastó de peregrí i amb un aspecte a mig camí entre l'enyorat Sinquede i el Rubeus Hagrid de la saga Harry Potter, guardià dels terrenys de Hogwarts. L'home, originari de la Rioja, tenia veu de tenor com es va poder comprovar a l'hora dels cants. 

Mossèn Pepe iniciava l'homilia amb una felicitació a dues lauredianes que han estat mares recentment, la ministra de Salut, Helena Mas, i la consellera de Turisme, Judith López. Tot seguit va recordar que Sant Julià tanca el cicle de les festes de Nadal i que la missa del patró "és una celebració familiar, una festa històrica". En aquest Dia d'Acció de Gràcies, el mossèn  va fer una referència al físic i teòleg anglès Isaac Newton, que va dir que "els homes construïm massa murs i no suficients ponts". Per Pepe Chisvert "són molts els murs, les fronteres, les divisions geogràfiques, ètniques, socials, polítiques, econòmiques i religioses que separen o divideixen".

La prèdica va servir per recordar la figura de Sant Julià. Forçat a casar-se per la seva família, Julià, que havia fet vot de castedat, va posar-se d'acord amb la seva esposa Basilissa, que també volia consagrar-se a Déu, i van preservar la virginitat dels dos durant tota la seva vida. A més, Basilissa va fundar un convent per a dones, del qual va ésser-ne superiora i Julià va reunir un grup de monjos i va fundar un monestir. Tots dos van convertir la seva llar en un hospital on van arribar a atendre mil persones. Això ha fet que també s'hagi confós Julià amb el llegendari Julià l'Hospitalari de qui Gustave Flaubert va escriure un deliciós conte en el recull de la col·lecció Trois Contes titulat La Légende de Saint Julien l'Hospitalier. Basilissa va morir pacíficament, però Julià va ésser decapitat a les persecucions de Dioclecià. Per cert, que Sant Julià ocupa un lloc central en el retaule barroc de l'església laurediana que va elaborar Antoni Tremulles l’any 1618.

Després de l'homilia, temps de comunió amb hòsties també per als celíacs que van combregar amb Carles Rosas, que aviat serà ordenat diaca. Resident al Fener, ajuda mossèn  Sàrries a la parròquia de Sant Esteve d'Andorra la Vella. Nascut a Colòmbia, porta molts anys a Andorra i està fent els estudis de seminarista "amb l'actitud de servir", com acostuma a dir mossèn Pepe tot recordant Jesucrist, "que no va dubtar a rentar els peus als seus deixebles".
Ite, missa est era l'hora dels goigs amb música de Daniel Areny, enregistrament de la Coral Rocafort i lletra en un català medieval: Juliá de gran clemencia/lliuraunos de tot dolor/ Ditjosa Vila de Loria/per tenir tal guardiá/á un Sant tan poderós,/tan insigne com Juliá;/lo qual tres títols te jà Abat, Mártir, Confessor.  

Hi ha tradicions que no només són tan resistents com les teranyines o com la joguina Kong per a gossos,  sinó que van en augment en plena època de xarxes socials i de coses tan falses com el regal d’un televisor de 32 polsades a canvi d’un ‘m’agrada’ al Facebook. Mentre, aquell senyor amb bastó de peregrí se'n va sol per l'avinguda Verge de Canòlich cap a la plaça Major sense haver acabat d'explicar què va passar amb l'excopríncep i bisbe, Joan Martí Alanis i unes ampolles de vi. De Rioja i que no es van utilitzar precisament per a ser consumides com a vi de missa.