Quan sembla que com a societat ens n’anem en orris i no hi ha res a fer va una noia al clípol i s'aixeca per deixar seure una padrina que acaba de pujar. Quan tot sembla que s'enfonsa una senyora deixa passar el senyor que té darrere la cua del súper en notar que té pressa. Quan els pitjors pronòstics envers la nostra organització comuna es van complint, va Càritas i truca a les escoles andorrana i francesa i a la bressol (Laurèdia Xics) de Sant Julià de Lòria. La resposta és immediata i la cadena escolar solidària amb 550 infants, i amb Pere Casal (Escola Meritxell) va completar un mural amb vora un centenar de peces amb el lema Junts som més forts, Ajuda'ns a ajudar.
Com succeeix a cada acte a la plaça de la Germandat, la millor panoràmica és la del balcó de la Colette, observatori privilegiat de llaços contra el càncer, proves esportives i concerts de festes majors, a més de guanyador d’un concurs d’embelliment floral. Des d’allà se senten els parlaments de quatre infants que destaquen la importància de la unió i el compromís col·lectiu per ajudar les persones més vulnerables. A través de la metàfora del trencaclosques, s'ha explicat que cada gest de suport i solidaritat contribueix a construir una societat més justa i cohesionada.
A la plaça, mossèn Pepe Chisvert havia explicat que, en les primeres edicions, la cadena consistia en el pas de productes destinats al banc d'aliments, però que enguany s'ha optat per una altra proposta. "Ho vam treure perquè volem dignificar les persones i en lloc de donar aliments donem unes targetes anònimes i són les famílies que van al centre a comprar el que necessiten, carn, peix, fruita, verdura... Són targetes anònimes i, en lloc d'això, hem recreat la cadena i en lloc d'aliments ara passem peces d'aquest trencaclosques amb aquest missatge final que ens anima a la solidaritat i a fer pinya al país amb el lema Virtus, Unitas, Fortior".
Precisament, i fent referència al país, des de Càritas es vol estendre l’activitat a totes les parròquies durant el curs vinent, amb l'objectiu de continuar fomentant entre els joves els valors de la solidaritat i l'ajuda mútua.
Tot això, especialment en un moment en què les desigualtats socials no han fet més que accentuar-se i ara estem en un període especialment crític. I perquè la societat s’ha tornat més individualista i la falta de sensibilitat a les necessitats dels altres ha deixat de ser un valor que cotitza a l’alça. I cal evitar aquest egoisme que està començant a quallar entre els més vulnerables, que són els infants.
Entre els participants a la cadena, idees diferents sobre el concepte de solidaritat. "Donar alguna cosa, donar suport a algú o fer alguna cosa per als altres" o la idea de "donar" diners, joguines, menjar..., però també models més innovadors que impliquen acompanyar algú i donar-li suport en situacions ben diverses, així com fer alguna cosa per a algú que ho requereix.
Una frase és recurrent: "donar a qui no té". I qui és aquest que no té? La solidaritat és una cosa que sobretot, i des de la visió dels infants, es fa amb l’entorn proper: família, amistats o parròquia; o bé, una cosa que es fa lluny, amb persones que viuen situacions de dificultat al Tercer Món o en països o zones més pròximes que han patit situacions de terratrèmols o d'inundacions.
Hi ha una nena que recorda que la seva família va donar molt material per als afectats de les inundacions a la Comunitat Autònoma de València l'octubre del 2024. "La mare va pensar que també podria ser necessari repartir tota aquella roba que ja no ens posàvem i així ho vam fer. Vam omplir una gran bossa i la vam portar a l'església", explica.
És el seu últim any escolar al centre educatiu de Sant Julià de Lòria. El proper curs anirà a Andorra la Vella. Potser també s'aixecarà per deixar seure una padrina que pujarà al Bus Exprés o a l'L1.
