Els responsables de la papereria per a la qual treballava com a dona de la neteja reclamen a l’acusada un total de 41.000 euros, que seria l’import que calculen que la dona hauria furtat en el període d’un any. Ella, en canvi, reconeix que en tres ocasions va agafar diners de l’establiment però destaca que la quantitat va ser de 87 euros.

El ministeri fiscal considera provat que la dona va furtar aquesta quantitat que se li reclama i exposa que hi ha proves concloents per condemnar-la a dos anys de presó, part condicional qualificada a abonar la quantitat de diners que se li reclamen. Entre aquestes proves va exposar una filmació en què es veu una mà agafant diners. L’acusació particular posa en relleu que l’empresa era familiar i que per tant la comptabilitat no era rigorosa, amb la qual cosa no es van adonar fins passat un temps que els mancaven aquests diners. Aquest fet és discutit per la defensa, que va posar en dubte que faltessin 41.000 euros i no ho detectessin fins passat un temps. Si aquests són els diners que se li reclamen per un any, això suposaria, segons va afegir, que la dona hauria d’haver furtat més de 3.000 euros al mes, una quantitat prou important, segons el lletrat, perquè l’haguessin detectat.
Tal com va relatar una de les filles de la parella propietària de la papereria, un dia que va anar a la botiga en un horari que no era l’habitual la va fer sospitar trobar-se allà la dona. Llavors va comptar els diners que hi havia a la caixa i l’endemà es va adonar que en faltaven, amb la qual cosa va decidir instal·lar una càmera per veure qui furtava. En les imatges va veure una mà amb una polsera que coincidia amb una que portava l’acusada.
La defensa també va posar en dubte que si la família sospitava que aquests fets es produïen des de feia anys només hagin reclamat el perjudici d’un any. En aquest sentit va emfasitzar que, al·legant que es tractava d’un negoci familiar, ja està “tot excusat i no cal demostrar res”. Per això demana que la pena sigui només pel furt dels 87 euros i no superi un mes i mig d’arrest nocturn condicional.  
D’altra banda, el Tribunal de Corts va jutjar ahir un home acusat de furtar diferents objectes de l’interior d’un vehicle el novembre del 2010. Dins el vehicle es va trobar un mòbil amb una targeta que pertanyia a l’acusat. L’home va indicar que aquella mateixa nit havia perdut el telèfon i que no tenia res a veure amb el furt.
La fiscalia també va posar en relleu que al vehicle s’havia trobat sang però que l’acusat es va oposar a fer-se la prova d’ADN per demostrar que no era seva. D’aquesta manera, va afegir que si l’acusat no tenia “res a amagar”, com ell mateix va mantenir, podria haver-se sotmès a la prova. Aquest rebuig i el fet que el mòbil li pertangués són dues proves que la fiscalia considera claus per condemnar l’home per furt a dos anys de presó condicional. L’acusació particular reclama uns 600 euros.
La defensa, però, va posar en relleu el fet que no es descartés que la sang no era de la propietària del vehicle i va destacar que l’home va declarar que perdia amb freqüència el mòbil.
A l’últim, cal destacar que ahir va continuar el judici per l’accident del minibús al Serrat i que la fiscalia va confirmar la petició de dos anys de presó i inhabilitació de quatre anys.