El volum de persones que decideixen no votar en les eleccions generals s’ha pràcticament doblat els últims 14 anys. Segons les dades fetes públiques aquest dijous pel departament d’Estadística, l’abstenció s’ha incrementat un 97,5% entre el 2009 i el 2023, passant de 5.012 a 9.900 electors. De fet, en les eleccions del 2 d’abril passat l’abstenció va ser del 33%, el que suposa 1,3 punts més respecte a les últimes generals del 2019, quan va ser del 31,7%, confirmant així la tendència a l’alça dels últims anys, trencada només el 2019.

Les dades d’Estadística deixen clar que el col·lectiu més abstencionista és el dels joves. Concretament, en la franja de 18 a 25 anys el grau d’abstenció va arribar al 44,3%, en les eleccions del 2 d’abril passat, ja que només 2.701 d’aquests joves dels 4.846 que estaven cridats a les urnes van anar-hi. En la franja de 26 a 35 anys, l’abstenció va ser del 41,2%, amb 3.020 votants de 5.137 electors totals. Les dades són similars a les dels comicis generals del 2019, però en el cas dels més joves, queda per sota del 51% d’abstenció registrat el 2015, el més alt del període analitzat.

En canvi, els més fidels a les urnes són les persones d’entre 56 i 65 anys (el 78,2% van anar a votar) i els de 46 a 55 anys (van votar el 75,5% del total). Les xifres són similars a les de les eleccions generals del 2019, pero en canvi han començat a quedar per sota del més del 80% d’electors d’aquestes franges que s’havien mobilitzat el 2011 i el 2009.

També es remarca que l’increment de l’abstenció és especialment significatiu entre les persones de 36 a 45 anys, que passa del 29,1% al 34,7%, i entre els residents a Sant Julià de Lòria (del 29,5% al 32,4%). De fet, les parròquies amb menys abstenció les últimes generals van ser Ordino (23,6%) i Canillo (27,9%), mentre que a Andorra la Vella (37,9%) i Encamp (35,4%) és on es troben els nivells més alts de no-participació. Igualment, malgrat que hi ha més població electoral masculina que femenina, el percentatge de votants és superior en el cas de les dones: 69,1% davant del 64,9% dels homes.

Des d’Estadística també s’assenyala que l’abstenció és més present en els electors nascuts a Andorra (33,9%) respecte als que han nascut fora del Principat (31,6%). Com és habitual, la població que viu fora del país és qui més s’absté (89,7% de 1.866). De fet, cal tenir present que un 55% dels electors van votar presencialment, mentre que el 42,8% ho va fer a través del vot judicial i només un 2,1% va utilitzar el correu postal.


Població electoral

D’altra banda, la població electoral entre les generals de l’abril del 2009 i les del 2023 ha augmentat un 47,6% i actualment se situa en 29.958 electors. De tots ells, els últims comicis van participar 20.058 persones, 4.772 persones més que el 2009 (+31,2%).

Les dades fetes públiques per Estadística també recullen que en els comicis del 2023, respecte als del 2019, el nombre de votants ha crescut en 1.420 persones, un +7,6%. Les parròquies on més ha augmentat el vot, en termes relatius, són: Canillo (+137 persones, +18,8%), la Massana (+226 persones, +10,0%) i Encamp (+213 persones, +8,2%). 

Les dones votants (+840, +9,0%) han augmentat més que els homes (+580 persones, +6,2%). Per edats, destaca l’augment de votants en les persones de 56 a 65 anys (+606 persones, +21,3%) i de més de 65 anys (+539 persones, +19,6%); també destaca la reducció de votants de 36 a 45 anys (-584 persones, -15,5%). 

Per lloc de naixement, destaca l’increment dels votants nascuts a Andorra (+1.219 persones, +10,9%).