El tercer Informe de la Mobilitat de l’Automòbil Club d’Andorra (Imaca), corresponent a l’any 2014, ha detectat 25 trams de concentració d’accidents a la xarxa viària del Principat, és a dir punts que tenen un volum de sinistres superior a la resta. Tot i que l’estudi assenyala que entre les causes dels accidents s’hi troba el flux del trànsit, les carreteres i l’orografia, així com la meteorologia a l’hivern, la majoria tenen lloc pel factor humà. Així, entre el 80% i el 90% dels casos estan motivats per accions inadequades dels conductors (com ara la velocitat, el consum d’alcohol, els avançaments, els girs indeguts o no respectar la senyalització) o per omissions voluntàries o involuntàries (imprudències, distraccions o cansament).
En canvi, només el 5% dels sinistres es deuen a l’estat de la via i un 2% als vehicles (ja que el parc automobilístic compleix les mesures de seguretat). Segons es desprèn de l’informe, la majoria d’accidents es donen en rotondes i en vies ràpides en entorn urbà. Així, analitzant-ho per parròquies, a Canillo els dos trams més conflictius són a la CG-2, a la zona de Racons (per l’orografia, l’excés de velocitat i la manca d’equipaments especials) i el revolt d’Incles (un revolt molt tancat amb triple via). A Encamp, la majoria d’accidents tenen lloc al doble carril fins a Meritxell i a la sortida del túnel de les Dos Valires, un fet que l’ACA considera “paradoxal” tenint en compte que es tracta d’una infraestructura nova.
En el cas d’Ordino, els punts negres es troben a la Clota Verda (provocat per la introducció d’una rotonda), a la via ràpida amb tres carrils a la zona de la Farga Rossell, al poble de la Cortinada i a Arcalís (sobretot a l’hivern per la neu a la calçada). A diferència de la resta, a la Massana la majoria d’accidents passen al centre del poble, ja que tot el trànsit circula per l’interior. Els punts més problemàtics són el tram del telecabina, a l’avinguda Sant Antoni i a la petita rotonda que hi ha davant de l’hotel Marco Polo, així com a la zona d’Erts.
Quant a Andorra la Vella, les principals zones són Prat de la Creu, les avingudes Tarragona, Salou i Santa Coloma (tot i que aquesta darrera en menys mesura), la rotonda de la Margineda, la rotonda del quilòmetre zero (tot i la rebaixa de l’alçada) i l’interior de l’aparcament del Fener (arran del pendent i l’optimització de l’espai). En el cas de Sant Julià de Lòria, els accidents es concentren al tram de la Margineda a Aixovall, a la rotonda de les Arades i a la CG-1 fins a la frontera. Per últim, Escaldes-Engordany té els trams de més sinistralitat a la carretera de l’Obac, la carretera d’Engolasters (una via de muntanya amb un trànsit elevat) i l’avinguda Fiter i Rossell, a l’alçada de l’encreuament dels Vilars.
Davant d’aquest resultat, el secretari general de l’ACA, Antoni Sasplugas, va assenyalar que caldrà fer més formació, ja que el principal problema d’Andorra és que els conductors no saben transitar. Al mateix temps també cal verificar la senyalització que hi ha en aquestes zones conflictives –per si necessiten millores–, impulsar campanyes de conscienciació i controls i aplicar sancions.
El ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, va exposar que caldrà estudiar la introducció de campanyes i ampliar el nombre de radars, tot i que ja se n’han introduït de nous, i també analitzar tots els punts negres per posar-hi mesures correctores, en el cas que sigui possible. En aquest sentit va avançar que “el pressupost de l’any que ve ja preveu millores en algunes de les zones que assenyala l’informe” i va explicar que des del Govern s’està analitzant la inclusió de la formació de conducció sobre neu per als joves de 16 a 18 anys que volen obtenir el permís J.
L’informe també recull el pas de vehicles pels túnels. En el cas del Pont Pla, s’ha registrat 4,8 milions de cotxes anuals (4,6 milions el 2013), als de Sant Antoni s’ha passat de 6 milions a 6,3 milions, al de les Dos Valires d’1,5 a 1,6 milions, al túnel de la Tàpia de 5,9 milions a 6,2 milions i al de Radio Andorra, 7 milions. També creixen els usuaris del túnel d’Envalira, de 574.000 a 599.000 vehicles.
Quant a l’impacte de la mobilitat en el medi ambient, es registra un descens progressiu dels nivells d’òxid de nitrogen, que situen la mitjana anual en 27,6 μg/m3 (el valor límit, segons les recomanacions de la Unió Europea, es troba en 40 μg/m3). Els punts amb una concentració més elevada són l’avinguda Sant Antoni de la Massana (88 μg/m3), l’avinguda Francesc Cairat (56 μg/m3) i la plaça Major de Sant Julià de Lòria (55 μg/m3), i el carrer de la Sardana d’Andorra la Vella (54 μg/m3).
Preocupació per l’estabilitat en el nombre d’accidents i l’augment d’alcoholèmies positives
L’estabilitat en el nombre d’accidents i l’augment dels controls d’alcoholèmia positius són els aspectes que més preocupen a l’ACA. El 2014 es van registrar 512 sinistres (514 l’any anterior), 252 amb víctimes (240 el 2013). Quant a les alcoholèmies positives, se’n van detectar 293 (239 l’any anterior). Una dada positiva són els atropellaments, que baixen de 65 a 46, i és Andorra la Vella la que en té el volum més elevat. En relació a les sancions, un element que permet conèixer el comportament del conductor, creixen les multes per excés de velocitat (de 4.518 a 6.641) –un fet que també pot estar motivat per l’augment de radars– i baixen per conducció temerària o perillosa (de 189 a 29). També es redueixen les sancions per parlar per mòbil i circular sense cinturó. L’ACA va destacar l’impacte positiu que tenen els controls preventius, ja que permeten disminuir dràsticament les infraccions.
