El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va admetre ahir que l’acord d’associació apunta a ser mixt i que haurà de ser votat per tots els parlaments dels estats membres. Riba va participar en la trobada del pacte d’Estat.

Durant la reunió es va tenir el retorn de la visita dels consellers generals Jordi Jordana, Carles Naudi, Susanna Vela i Marc Magallón a Brussel·les, on van mantenir converses amb membres de la Comissió Europea i del Parlament Europeu. També es va parlar del nou sistema de control de fronteres, el conegut com Entry/Exit.

Com era de preveure, l’eix central de la trobada, però, va ser la carta del president francès i copríncep, Emmanuel Macron, en la qual anunciava que per França l’acord havia de ser mixt, una posició compartida per dos països més -Hongria i Bèlgica-, tot i que en ocasions des del Govern la llista s’havia augmentat a sis. “Una carta al president de la república francesa no és una carta qualsevol”. Va indicar que el fet que provingui de Macron té un pes especial “perquè, primera, és el president de la república, segona perquè és França, perquè és el nostre copríncep. I tot plegat té un impacte diferent”.

Riba va reconèixer que la carta  “ha de tenir la seva influència en els debats a la Unió Europea (UE)” i que haurà d’arbitrar la presidència de torn que actualment és la danesa. Hi ha un grup de països partidaris de l’acord no mitx, el debat s’ha de resoldre per unanimitat i “la presidència ha de fer els esforços necessaris per arribar-hi”, va dir Riba. La pròxima presidència serà la de Malta.

En un principi hauria d’haver estat a finals del mes passat i la presidència danesa acaba el 31 de desembre, tot i que han mostrat la seva voluntat de tancar l’acord. Malgrat això, no hi ha cap termini per a la signatura ni tampoc per al referèndum. El calendari o el retard no compromet la consulta ciutadana. Fins i tot no es descarta poder aplicar provisionalment l’acord, sempre que el Consell General ho accepti. 

Segons el secretari d’Estat, “els elements mixtos són marginals i és molt poca cosa en relació amb la totalitat del text”. La preocupació per part del Govern és quan més avanci la legislatura, més difícil és veure un referèndum al costat d’un eleccions generals. Per a Riba, “primer cal veure quan signem i després veure quin punt del calendari posem el referèndum”.

Els tècnics d’Andorra, San Marino i de la Comissió Europea han mantingut la idea que  l’acord es podia negociar com exclusiu en no contenir elements suficients per donar-li un caràcter mixt obligatori. “A qui li correspon fer el dictamen és al servei jurídic del Consell d’Europa” -va explicar Riba-, qui va afegir que “ha de dictaminar si té elements o no perquè sigui obligatòriament mixt. També pot ser mixt facultatiu. Això vol dir que és una decisió política dels estats membres”. Des del Govern es manté la convicció que si fos tan clar, l’acord ja faria temps que estaria tancat.

Quan el text arribi al Parlament Europeu, la previsió és que el temps de tramitació ordinari vagi del tres als cinc mesos, perquè els europarlamentaris amb els quals han anat parlant els polítics andorrans ja han advertit que han anat fent feina. Andorra ha estat requerida per diversos països per facilitar més informació. “Continuarem fent exactament el mateix si se’ns demana l’opinió i preferim un acord exclusiu (onlyUE) perquè la tramitació és més senzilla i més ràpida l’entrada en vigor. Ara bé, si la unaminimitat és arribar a un acord mixt, doncs l’acceptarem”, va manifestar Riba.

Per altra banda, en el decurs de la reunió del pacte d’Estat es va debatre sobre el nou sistema de control fronterer. Es va informar que és el ministeri d’Exteriors el que pilota les negociacions amb Espanya, amb qui s’haurà de negociar la part operativa. També estan avançades les converses amb la UE i, com va avançar Riba, “hi haurà una reunió tècnica a finals d’aquest mes”.

El 2 de febrer començaran els controls a la frontera hispanoandorrana, però seran de proves del sistema. A França es posaran en marxa en la data prevista, que és el 9 d’abril. “Crec que podem estar tots tranquils, la frontera continuarà sent igual de permeable que ho és avui i es duran a terme controls de tipus aleatori com s’estan fent actualment”.

El Govern va aprovar el Reglament del Servei d’Immigració perquè els sol·licitants d’una autorització d’immigració que no siguin nacionals d’un estat de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu tinguin l’obligació d’acreditar estar en situació regular per entrar i circular legalment pels estats membres de l’espai Schengen i per tornar-hi a entrar des del territori andorrà. És a dir, estar en una situació regular a Schengen i que no han excedit els dies d’estada autoritzats (un màxim de 90 dins de cada període de 180 dies).