La Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF) va presentar ahir la seva memòria d’activitats 2013. Un dels aspectes destacables és que l’activitat de l’organisme en relació al registre de societats va augmentar un 162%, passant de 305 dossiers el 2012 a 802 el 2013 (532 com a inversió directa en societats i 270 com a inversió en immobles). Tal com s’exposa a la memòria de la UIF, el nombre de peticions adreçades des d’aquest departament de l’administració ha “explotat”, fet que significa que és “una bona dada” que posa de manifest que “l’interès dels inversors externs pel nostre país cada cop és més important”.
El cap de la UIF, Carles Fiñana, va assenyalar que l’increment de dossiers obeeix, d’una banda, al fet que moltes persones han optat per “regularitzar la seva situació a Andorra”, en referència al prestanoms, i de l’altra, al fet que “cada vegada hi ha més interès per invertir al país per part de persones estrangeres”. El nombre de resolucions desfavorables en aquest àmbit, i que per tant van suposar que la inversió no es permetés, va ser de 20, enfront de les 9 que es van registrar l’any anterior.
A la memòria de l’organisme encarregat de vetllar per la prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme, es posa de manifest que el volum de feina generada ha augmentat un 133%, ja que els expedients han passat de 376 a 876. I pel que fa al volum de feina realitzada, el creixement és d’un 141% (de 366 a 884 expedients). “En general això vol dir que no només som capaços d’assumir un increment espectacular de dossiers i expedients, sinó que també, i més important, que som prou diligents per donar-hi resposta en el mateix període de temps”, es pot llegir en el document, lliurat ahir als mitjans de comunicació.
Les declaracions d’operacions sospitoses van créixer el 2013 un 24%, arribant a un total de 31 expedients (enfront dels 25 de l’any anterior). Els bancs continuen sent les entitats que presenten un nombre més elevat de declaracions (28), mentre que la resta van provenir d’advocats (2) i gir postal (1). La previsió, segons la UIF, és que aquest any hi pugui haver encara més declaracions que procedeixin del sector bancari, a causa sobretot de la intensa formació que s’ha impartit. La UIF constata la necessitat de col·laborar amb els organismes nacionals vinculats a aquest àmbit. En concret, l’augment de la cooperació es quantifica en un 350% i es ressalta, com a exemple, que gràcies al treball amb l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) s’ha passat de 0 a 3 casos. Quatre declaracions d’operacions sospitoses van provenir del Govern, 1 de la justícia i 1 de la policia.
Pel que fa a la cooperació internacional també es va registrar un increment, del 30%, ja que l’any passat hi va haver 26 declaracions (20 el 2012). La majoria (13) es van rebre d’Espanya, dues provenien de Bèlgica i la resta de països tan dispars com l’Argentina, Eslovàquia, els EUA, Letònia, el Líban, i Saint Vincent i les Grenadines.
Els expedients d’ofici de la UIF van disminuir un 66%, de 24 a 8, ja que, segons s’afirma a la memòria, a l’exercici 2013 hi ha hagut menys casos o supòsits que hagin requerit la seva intervenció respecte a l’any anterior. També es redueixen els expedients en curs d’investigació, un 28,5%, “cosa que vol dir que cada cop se’n conclouen més, en forma d’arxiu o sent tramesos a les autoritats judicials”. Així, es van incrementar més d’un 14% els casos que van arribar a la
justícia.
Les persones investigades augmenten un 48%
Les persones investigades per la UIF al llarg del 2013 van ser 3.478, xifra que suposa un 48% més l’any anterior (2.342). Tot i l’augment de dossiers, el cap de la UIF, Carles Fiñana, considera que ara per ara les vuit persones de què disposa l’organisme després de l’augment de recursos del 2010 són suficients. “Es fa la feina que s’ha de fer i no cal anar més enllà”, va dir. D’elles 2.414 eren persones físiques i 1.064, jurídiques. Fiñana va ressaltar la tasca legislativa que s’ha fet en aquest àmbit. A la memòria destaca també que els setze expedients tramesos a la Fiscalia el 2013 per la UIF poden donar lloc a embargaments per un valor total de més de 17 milions d’euros si finalment es porten a terme.