L’acusació particular en el cas del dentista que va ser condemnat per negligència mèdica a una pena de 15.000 euros i tres anys d’inhabilitació ha presentat un recurs contra aquesta decisió judicial i reclama que sigui condemnat a deu anys de presó pels delictes de lesions doloses.

Entre altres aspectes, va posar en relleu que el que es jutjava no era una negligència, sinó un problema de “salut pública”, i va fer referència a altres persones que haurien tingut també problemes amb aquest doctor. També va al·legar una sèrie de vulneracions que considera que s’han comès en la instrucció de la causa i que han provocat, per exemple, que no s’hagin pogut determinar clarament les conseqüències per a les víctimes.
La defensa del dentista va contestar que el que no podia fer l’acusació particular era canviar la seva qualificació de la primera instància i que si llavors havia demanat una pena d’un any de presó i la inhabilitació durant cinc anys ara no podia pretendre que es condemnés el metge per un altre tipus de delicte i a una pena superior.
A més, la defensa va reconèixer la imprudència que havia comès l’acusat arran de la seva manca d’experiència, amb la qual cosa no nega els perjudicis soferts per les víctimes, però considera que la inhabilitació ha de ser rebaixada dels tres anys imposats en primera instància, ja que passats sis anys dels fets seria una pena “massa onerosa” per al seu defensat.
L’advocat de la víctima, que ha presentat recurs, va relatar al tribunal tots els perjudicis que va patir la seva clienta i va concloure que abans de tractar-se amb el dentista era “una persona sana” i, en canvi, arran dels fets va tenir un seguit de complicacions, entre les quals va exposar una malaltia cardíaca, que el lletrat relaciona amb la intervenció que va fer el doctor.
D’aquesta manera, va exposar que s’han vulnerat un seguit de drets, ja que entre altres aspectes va recordar que ell havia demanat la presó provisional per a l’acusat perquè considera que hi havia alarma social, que hi havia perill que tornés a cometre delictes, i creu que no es va assegurar prou la fiança que havia de pagar a les víctimes, ja que no es va fer cap dipòsit i només hi havia una carta de l’empresa asseguradora que garantia el pagament.
La defensa del doctor va insistir en el fet que la sentència determina que la patologia cardíaca que pateix la dona no està lligada als problemes bucals. També va remarcar que el seu client no suposa un perill per a la salut pública tal com exposa la part adversa.
En aquest sentit, va posar en relleu que es tracta d’un cas en què s’estan jutjant cinc denúncies i que mantenir, com fa l’acusació particular, que hi ha moltes més persones perjudicades és “fer volar coloms”. Per tot això, i perquè no es discuteix la responsabilitat del doctor, va demanar que la pena d’inhabilitació sigui deixada sense efecte o, si més no, rebaixada.
La fiscalia es va mostrar d’acord amb la sentència que va ser dictada en primera instància i recorda que quan es tracta d’una negligència s’ha d’imposar la inhabilitació. Va remarcar, però, que no està d’acord amb l’argument de l’acusació particular que hi ha hagut vulneració de drets. També es va oposar al fet que l’home sigui ingressat a la presó de manera provisional, tal com pretén aquest lletrat, ja que va remarcar que no es reuneixen els requisits necessaris per a la privació de llibertat.
Finalment, el dentista acusat va remarcar que després d’onze anys d’exercici reconeix els errors que va cometre, perquè va admetre que li faltava la pràctica necessària per dur a terme determinades accions.
D’altra banda, el Tribunal de Corts també va examinar un cas d’extradició sol·licitada per l’Estat francès per a un home que ha estat condemnat a tres anys de presó per estafa. Aquest home es va oposar a l’extradició, ja que va recordar que viu a Andorra des de fa uns anys i que a més aquí està la seva família. La fiscalia, tot i que vol que es doni resposta favorable a l’extradició, demana que es pugui suspendre perquè l’home és investigat al país per estafa. La defensa va recordar que ara per ara no està acusat i sol·licita que cada dia que passi a la presó sigui computable per a la pena que ha de complir a França.
A l’últim, dos joves, un dels quals no va comparèixer, van ser jutjats per haver trencat els vidres de diversos vehicles la nit del 30 de març de l’any passat amb uns martells que havien  sostret d’un autobús. La fiscalia considera que està provat que els trencaven amb la finalitat de robar objectes i demana divuit mesos condicionals. Una de les defenses exposa que no està provat que el seu defensat trenqués o sostragués objectes i vol la lliure absolució. L’altra de les defenses vol que la pena no sigui superior a 600 euros.