El promotor immobiliari pensava que podria recuperar el pis, i de fet encara ho creu, tot i que ha deixat de pagar les darreres sis o set quotes de la hipoteca. El problema, però, és que el pis no era seu i la propietària, una senyora de 85 anys, el vol recuperar, ja sigui materialment o bé l’import que en resulta de la taxació: poc més de 305.000 euros. I és que l’habitatge és seu, com reconeix el mateix acusat d’hipotecar-lo el 2007, encara que la propietària legítima no tingui una escriptura pública que així ho acrediti. Una escriptura, d’altra banda, que l’advocat de la dona ja va reclamar que se signés fa temps, el 2015, però que no es va arribar a formalitzar mai, potser perquè l’acusat ja l’havia hipotecat. Aquest ha estat un dels judicis que ha celebrat avui el Tribunal de Corts. 

El pis en qüestió, juntament amb dues places d’aparcament i un traster, formen part de l’edifici Claror situat a l’avinguda Santa Coloma. Es tracta d’un immoble del qual l’acusat i els seus socis, entre els quals es trobava la propietària de l’habitatge, n’havien fet la promoció immobiliària. Així les coses, cadascun dels accionistes havia tingut opció de compra d’un d’aquests pisos, entre els quals la denunciant.

En la seva declaració, l’acusat ha explicat que va hipotecar totes les seves propietats “quan la crisi”, perquè no tenia liquiditat per fer front als seus deutes. Una situació d’insolvència que es va anar agreujant al llarg del temps, ja que el 2012 va haver de renegociar la hipoteca i el 2015 també. Sempre, és clar, sense que el banc sabés que el pis no era de la seva propietat, com ha declarat el director de l’oficina bancària on es va negociar la hipoteca. Preguntat l’acusat sobre si li havia comunicat a la dona que volia hipotecar el seu pis, ha reconegut que directament no, encara que li havia parlat en general de la situació de dificultat amb la qual es trobava. També ha assegurat que existia una relació d’amistat amb la denunciant i el seu marit, però el cert és que aquest matí la dona ni l'ha reconegut quan al final del judici se li ha acostat l’acusat. 

El fiscal ha demanat una pena de divuit mesos de presó condicional per un delicte d’administració deslleial. Per la seva banda, el lletrat de l’acusació ha demanat tres anys de presó ferma, però estaria disposada a suspendre la condemna a canvi de fixar un termini de sis mesos per retornar el pis a la seva clienta o bé indemnitzar-la per valor de la taxació del pis. Finalment, la defensa ha fet una petició de tres mesos de presó condicional perquè ha al·legat que no hi va haver mala fe per part del seu client. També ha explicat que actualment tots els béns de l’acusat es troben a la venda i espera d’aquesta manera poder satisfer el valor de l’import de l’habitatge pròximament.