L’afluència de visitants preocupa els veïns d’una zona d’Auvinyà, especialment en períodes de vacances i caps de setmana, quan un lloc tranquil i residencial es converteix en una mena de parc temàtic. La urbanització té una sola carretera d’accés que  s’acostuma a omplir de vehicles estacionats,  ja que hi ha poques places d’aparcament. Les xarxes socials amb les fotos dels usuaris han contribuït en gran manera a l’èxit d’aquest poble que es va començar a construir l’any 2005 per iniciativa de la família Fiter, amb Ricard Fiter al capdavant, i la participació d’un equip d’arquitectes. El resultat és la recreació d’un poble de l’edat mitjana prohibit per als vehicles i accessible només per als vianants.

Hi ha una església dedicada a Sant Ivo, dues torres medievals i vuit plafons de ferro que resumeixen totes les èpoques i la història d’Andorra, amb escultures i el monument en homenatge als emigrants. Hi ha dos ponts romànics i les portes d’entrada a les cases van ser adquirides a un antiquari.
L’església va ser inaugurada el  2011 per l’aleshores arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra Joan-Enric Vives, que, a més, en va rebre una clau. La jurisdicció eclesiàstica pertany al Bisbat, i la jurisdicció civil a la família Fiter.

Una altra de les curiositats d’aquest nucli urbà és que les cases no estan numerades, sinó que totes tenen el seu nom. Hi ha Ca l’Isard, Cal Gall, Cal Pardal, Ca l’Àvia, Ca la Pubilla o Caseta Xica, i tots els habitatges són de lloguer. Aquest entorn idíl·lic es veu pertorbat per l’afluència de visitants i el fet que es pugui reproduir el que succeeix uns quilòmetres més amunt amb els jardins de Juberri i que posa de manifest la necessitat de compaginar el turisme de llocs emblemàtics amb els residents.

Auvinyà i Juberri tenen en comú que són dos llocs de visita gratuïta, cosa que facilita l’arribada de visitants. En el cas d’Auvinyà, a més, es poden visitar les vinyes i els més caminadors es poden acostar fins a l’església de Sant Romà d’Auvinyà.

Alguns residents apunten que en determinades dates hi poden haver entre 30 i 40 vehicles estacionats a la carretera d’accés al poble medieval i que l’entrada i la sortida a la carretera secundària 130 és perillosa a causa del volum de  vehicles –turismes, autocars i autocaravanes– que van o venen a Naturland afegit a l’augment de veïns a Juberri. La situació, però, encara no ha arribat al nivell dels veïns del parc contemporani de Juberri, que fins i tot han demanat al Comú de Sant Julià de Lòria el trasllat de la instal·lació a un altre indret. A més, les seves queixes s’arrosseguen des de fa anys.

El cònsol major lauredià, Cerni Cairat, ja ha manifestat la intenció del Comú de prendre mesures per trobar solucions. Així, ja s’han deixat de promocionar els jardins des de la corporació.

Cairat va assenyalar que “comparteixo la preocupació i entenc l’enuig del veïnat de Juberri”. En aquest sentit,  subratlla que “la massificació turística als jardins genera riscos i malestar”. El cònsol major és conscient que “l’aparcament habilitat és clarament insuficient”.

En el seu moment, una primera mesura va ser posar cartells per a prohibir l’accés a furgonetes, busos i autocaravanes als carrers, però es va veure que no servia de res. Posteriorment els agents de circulació van efectuar més controls per impedir infraccions, cosa que tampoc ha resolt el problema i els veïns consideren insuficient perquè, segons ells, no fan prou acte de presència. Han recollit signatures i han enviat recentment, una carta al Comú.

El passat cap de setmana, festivitat de la Mare de Déu d’Agost, el caos es va instaurar a Juberri amb cotxes fent maniobres al mig de la carretera secundària, escombraries deixades pels visitants i gent que fa les necessitats al costat d’habitatges. Els carrers més afectats són el del Bosc, al costat dels jardins, el de la Gineta i el del Beç.

Durant gran part d’agost cada dia fan cap als jardins entre 300 i 400 vehicles.  El juliol va ser relativament tranquil, així com els primers dies d’aquest mes.