El proper ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, el del dia 24, haurà de ratificar la cessió d’una parcel·la de l’Horta del Valira a la Generalitat que hauria de permetre la construcció d’un centenar d’habitatges protegits de lloguer assequible. La cessió per formalitzar el conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya s’ha de fer aquest mes. És una de les qüestions que explicava l’alcalde, Joan Barrera, en acabar la trobada de constitució de la Taula d’Habitatge de l’Alt Urgell, convocada pel Consell Comarcal i en la qual prenia part una quarantena de participants de diferents àmbits, del sector social (Reviure les Valls, l’Ateneu Cooperatiu i el Sindicat de l’Habitatge) a alcaldes i tècnics, entre els quals el delegat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya al Pirineu, Joan Marquet.
“Es mou, hi ha moviment i encara n’hi haurà més”, assegurava Barrera, referint-se no sols a les expectatives de construcció d’aquest centenar de pisos (dels 50.000 promesos pel president de la Generalitat, Salvador Illa, a tot Catalunya), sinó a les promocions privades que ja estan en marxa. Quatre, de diferent envergadura, que sumaran un centenar d’habitatges. Aquests, però, a preus de mercat. Afluirien, abans o després, a un mercat on també s’espera l’entrada propera d’habitatges recuperats del bloc de plaça Europa.
Per a les butxaques menys solvents, l’esperança estaria posada en la construcció dels pisos protegits de l’Horta del Valira. Tindran un preu regulat de 8,65 euros el metre quadrat (de superfície útil) com a màxim. Ara bé, no seran ni molt menys immediats, perquè hauran de passar els tràmits preceptius, entre els quals convocar el concurs i adjudicar l’execució de l’obra. Podria quedar sense materialitzar-se per manca d’interès de les constructores? Barrera confia que no; de fet, apunta, ja ha tingut consultes d’empreses inicialment interessades. L’incentiu d’aquest Pla 50.000 és que la Generalitat subvenciona una part del cost d’edificació per poder arribar a fer rendible aquesta construcció, recorda Barrera. Perquè aquesta qüestió, la dels elevats costos d’edificació, és el que està paralitzant que nous habitatges s’aixequin. De fet, apunta l’alcalde, alguna promoció que ja estava fins i tot anunciada en algun portal immobiliari finalment va decaure, “perquè sortien uns pisos de més de 400.000 euros, que no són assumibles per la població de la comarca”.
“Hi haurà moviment”
Però ara, confia el batlle, “en vindran més, perquè ja estan al forn, a l’Ajuntament, per permisos d’obra, i moviment n’hi haurà. El que passa és que tampoc anirà gaire ràpid”.
Que la construcció es mogui és bona notícia, quan al mercat falten pisos. Però construir no és l’única −ni potser la principal− solució, puntualitzava el delegat dels arquitectes, que recordava que s’ha de fer una aposta per la rehabilitació del parc ja existent. En particular apuntava als habitatges “dels barris antics de tots els pobles”. Una altra cosa és que aquí, amic Sancho, s’ensopegui amb els propietaris privats i els seus desitjos de fer la inversió, “perquè rehabilitar és més barat que construir, però segueix sense ser barat”.
A la Taula seguirà una ‘Oficina Integral’ (si hi ha recursos)
Una Oficina d’Atenció Integral a l’Habitatge seria el pas subsegüent a la Taula d’Habitatge que ahir es formalitzava (conformarà subgrups tècnics i reunirà el plenari dos cops l’any) i que preveu la presidenta de l’ens comarcal. Ara bé, venia a advertir, prenem-nos-ho amb calma, “perquè penseu que si hem passat un any per convocar i muntar la Taula d’Habitatge”, un instrument més complex no serà fàcil. La taula s’ha fet esperar, admetia, i es justificava: “l’any 2023, el Consell Comarcal, aprofitant una subvenció de 30.000 euros de la Diputació de Lleida, va encarregar la redacció del Pla estratègic de l’habitatge de l’Alt Urgell”, un document que “ens van entregar a la meitat del 2023, que era any d’eleccions, i per tant va ser complicat llavors poder-lo treballar”. Així que va ser ja entrat el 2024, admetia, “que el vam poder obrir i començar a mirar, i vam parlar amb el Consell d’Alcaldes de la necessitat de poder parlar entre tots de la problemàtica de l’habitatge que també tenim aquí a la comarca”.
És aquest pla estratègic el que apuntava la Taula d’Habitatge com una de les eines per abordar un tema que, tempos de l’Administració a banda, apressa els ciutadans. Però bé, lapses de temps a part, els ahir convocats saludaven si més no l’oportunitat de seure a debatre sobre el problema i els remeis que, des dels diferents sectors i actors implicats, troben escaients.
Així les coses, ara considera Lladós que des de l’Oficina Comarcal d’Habitatge es podria anar “més enllà”, perquè “ara fem, sobretot, certificats de cèdules d’habitabilitat i tramitació de subvencions, bàsicament rehabilitacions, o gestió dels ajuts a majors de 65 anys”. Però una oficina “integral” podria tenir més usos. Una altra cosa, precisa, és comptar amb els recursos: necessiten tècnics, per començar. I aquí apunta directament a la implicació econòmica de la Generalitat.
