L’altra Andorra, la que no vol marxar perquè porta al país 5, 10 o 15 anys ha dit prou;  l’altra Andorra, la dels qui han nascut aquí i hi tenen la vida feta i veuen marxar els amics perquè els és impossible continuar al país, ja que no poden suportar la càrrega de lloguers cars que no es corresponen amb els salaris que perceben, també ha dit prou. L’Andorra que no s'ha espantar aquest vespre tot i la pluja va sortir al carrer sense pensar massa si eren pocs o molts, famílies senceres de mare i pare amb un parell de criatures perquè no tenien amb qui deixar-los, ha dit prou. S’havia de fer, tot i no saber-se mai massa escoltats, han dit alguns. L’Andorra de carrer, alguns sense por a dir qui eren i d’altres des de l’anonimat, han compartit les seves motivacions i les seves històries personals. Com la Yusleidy Sierra, al país des de fa 13 anys i des d’en fa 4 separada i amb una nena però havent de compartir sostre amb qui ja no es troba tan a gust perquè li és impossible independitzar-se. Ha explicat que té dues feines, i això que n’acaba de deixar una, n’eren tres. “Els lloguers són massa alts i no estan d’acord amb el que es guanya”. “Ho apugen tot i es fa impossible viure”. Ho té claríssim: “haurien de pensar en els que estem a baix, però els rics també ens necessiten, necessiten que els netegem la casa, els cuidem els nens i els cuinem”. I encara que sigui per pura necessitat, “cal que pensin també en nosaltres”.

Un jove que en demanar-li el nom contesta: “em dic poble”, ha desfilat amb una pancarta on portava escrits alguns articles de la Constitució. La seva motivació principal per anar a la manifestació ha estat la disconformitat amb el sistema polític a Andorra. “Aprofitar que és festiu i hi ha gent de fora perquè vegin que Andorra no és només per a rics, perquè hi ha gent que passa gana i que si no es dorm al carrer és per no ser deportat”. A més, és clar, “intentar que se’ns escolti perquè tots  som  iguals davant la llei”. En el seu cas, com a jove, ha apuntat que ho “tenim difícil per poder volar, no es pot si no tens dos o tres treballs a la vegada”. Se sent incomprès i considera que el sistema no fa res al respecte i “només busca millorar el país visualment”. Què passa llavors amb les persones?, s'ha preguntat. 

També s’ho han demanat algunes famílies que van desfilar amb fills petits, alguns de mesos i tot. Com la del Jorge Sanchís, tècnic de farmàcia i parafarmàcia. El motiu principal de la seva participació ha estat el tema dels pisos. Ha titllat d’“aberrant” haver de pagar 750 euros per un pis a Canillo, “per viure, remarca, a la carretera general...”. També creu que el preu de les guarderies és car, de manera que la seva parella ha deixat de treballar per fer-se càrrec de les dues criatures que tenen. La noia és andorrana i diu amb tristesa: “no veiem futur aquí, la idea és marxar perquè no compensa”.  Una altra família amb fills també va remarcar que els dos són nascuts aquí i que els últims 6 anys la vida aquí se’ls ha anat fent insostenible i encara que els dol hauran de seguir les  passes dels amics que ja han hagut de marxar. Ells s’hi resisteixen, però al final es veuran abocats a fer-ho. Encara una tercera família ha volgut dir-hi la seva. Això sí, sense donar cap nom. Volen unes millors condicions laborals i d’habitatge digne. “Només pensen en la gent que té possibilitats i en la classe baixa no es pensa mai a Andorra”. 

També els que gaudeixen d’una situació “correcta” han volgut donar suport a les reivindicacions: “per frenar els preus i garantir sous dignes”. És el cas d’una parella de mitjana edat. Tot i que van reconèixer que en el seu cas tenen un lloguer i un sou digne, “hi ha molta gent que no”. I l’home ha remarcat: “no tothom viu meravellosament bé en aquest país i hi ha molta gent que ve enganyada”. I encara ha afegit: “hi ha gent que ho passa molt malament”. I ara que hi ha turistes, “que vegin que no tot són flors i violes”.